.jpg)
po
- e -
ta
de
Macaret
que
des
de
ca
seva i davant la mar
diu
Vora el mar
estiuenc un llaüt
branda i volen pel cel
gavinots afamats.
Lector illòman nocturn
(visc a llibres de morts
que em fan certa una pàtria ),
no m'agrada aquest món
de renous asfaltats
on l'espai s'encimenta.
Sobre un moll de ningú
que es desfà abandonat,
ara torn a sentir
solitari el vell corc
que em rosega el desig
i em devora la sang.
Abocat a l'absurd,
sempre em salv escrivint....
Toc la terra i convers
amistós amb els arbres
i
Jo
que
ja
me trob
calurós i
-mig-
vell
des
de
la vall
- de l'oreig -
pens
i
record
el tio Bar
-tolo- i
la Maruja i
en Miquel
i
en
tota la família
martorell
d'
Es Castell
vora Maó
, per Cala
Fonts
allà
on més d'un pic
i
vam
tirar es mort
i
hi passàrem la nit
jaguts a coberta mirant els estels
esperant
fer la travessa
, la nostra Gran Travessa
, llavors
el nostre Cap de Horns
.
.
.
.
gràcies
en aquest poema d'aquest poeta
que nom
ponç
de nom i
pons
de cog
nom
( volia dir llinatge
.jpg){kind=icon}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada