Hi anàvem per Cap
-dellà , des de Calvià, just
després d'es camp de futbol , passat el bar
aquell de l'emparrat - que anys més tard
vàrem freqüentar tant amb tots els de Peguera,
en Tolo i el de la moto i ses al.lotes totes , quan encara
mos reien ses gràcies - hi començava
la carretera que era de mig pla ,
haguera dit un especialista , i
s'ondulava com serp sinuosa
a dins la vall ,fent onades
entre figueres i oliveres
i sembrats, abelles i moscards,
esbarzers i encanyissats plens
de mores , i tot just
passada la primera corba
començava l'ascensió
plena de revolts i voltes
i com si fos el nostre
tourmalet, jo
et seguia a
roda, i el
jo -
jo ,
indisciplinat
com era, i concentrat
com sempre
quan jugava
amb nosaltres
tirava milles
tot
-sol , i
ens deixava en
-rera . I
nosaltres
no el seguíem i
el deixàvem fer, per -
què sabíem , com grans ciclistes que érem ,
calculadors i tàctics, que l'equip fa la força i
l'estratègia és cabdal i els relleus fonamentals
per la resistència , i ara tu i ara jo fins a arribar a port ,
quan ens alliberàvem de les nostres obligacions i
com a dos bons routiers , tu com Mercks i jo com Zoetemelk,
lluitàvem a mort per la victòria final i fèiem l' esprint
total fins arribar a la la terrassa del bar,
que era un mirador de tota la vall
fins al Galatzó . I a l'horitzó :
La Mar .
en manuel, el jo-
jo i
jo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada