hi vàrem anar a parar a l'Alguer,
Salvador. Ben dins de la Ciutat.
Vinc a dir , física i espiritualment.
Ens estàvem en un apartament turístic
que regentaven tres germanes alguereses .
Com estau ? . Ens van preguntar tot just arribar.
Teníem un balcó que donava a un jardinet
on hi havia un hortet amb enciams i cols i tomàquets
i una tortuga d'aquestes mediterrànies.
Com les que teníem o més ben dit,
havíem tingut a casa. Ens les havia dut
d'estranquis des de Mallorca la Rosita i
per això com diu el dit de Bendinat , li posarem
Pixedis i Gabriel- eren mascle i femella- .
Varen desaparèixer misteriosament
després d'haver hivernat i no van tornar a sortit
o van sortir per un altre forat - Tat ! -. Si,
tot ens recordava ca nostra., Salvador. I a mi
em recordava molt la casa de la padrina
a Calarajada. Però bé és cert, com diu la Teresa
que a mi tot em recorda el poble de la meva àvia.
Una de les tres germanes
mentre feinejava a baix pel jardí
ens gitava a cua d'ullet. Un poc intrigada o
potser era la que es dedicava , tenia
la missió encomanada de saber
que feien els llogaters. Vivíem a
Via Alemanya a tocar del Lido,
on comença la llarga platja amb el gran pinar
que s'estén fins a Fertilia. Si,
hi érem com a casa.
Tot ens recordava
la nostra mar ,
el nostre antic país ,
la nostra infància,
la nostra màtria .
Els nostres antics pinars ,
catalans , valencians o balears ,ja desapareguts .
Les platges immenses, i
els grills i les llagostes i
les estrelletes de mar. Tot,
tot ens recordava la nostra mar blava.
Jo a més
hi vaig trobar
dues fantàstiques llibreries.
Com sempre que he anat a algun lloc que m'ha agradat ,
vaig pensar : aquí m'hi podria quedar a viure, o almenys tornar,
ni que fos com a estiuejant.
Encara no hi he tornat.
Un record llegint Suite algueresa de Salvador Espriu al poemari Per la bona gent
platja platja de Maria Pia . Entre l'Alguer i Fertilia Sardenya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada