Andorra ( 2 )

La tornada d'ahir a Andorra
( entran pel Pas de la Casa , allà on tu
per poc no saltes pels aires el 85')va ser
un xoc interior tan per tu com per mi, més
que per tots els canvis físics que ens vem trobar
i que diuen la modernitat (digali avarícia ?) obliga
o el progrés (digali ciment) empeny ,va ser més,crec jo,
pel fet què vàrem copsar després de tant de temps
les mateixes sensacions dels anys aquells
en què tu i jo ens la patejàvem:
aquella fina línia invisible entre l'aire clar i el podriment,
aquella extranya barreja de cercle infernal i inabastable
i aquella inebitable corrent virtuosa (o en direm viciosa ?) inacabable ,
aquesta profunda sensació d'enclotament i altivesa que tansols pots intuir
si l'has viscut (o l'has patit )i que fan d'aquestes valls un lloc
que traspassa tots els lligams que crea el temps i que també tan bé
va descriure en Miquel Martí i Pol a Andorra (Postals i altres poemes )més o menys als mateixos anys en que tu i jo les frecuantàvem....



ANDORRA,1982 (QUASI ELEGIA)

Aquest monstre que creix i que en créixer es devora
també és Andorra .Des de qualsevol
balcó amb neguit de geranis i fúcsies,
o des de la finestra més remota
que només s'obre al buit del ciment i del vidre,
podràs, sol de nit, si pares bé l'orella ,
escoltar la remor de l'aigua que devalla
dels cims nevats , o sentir el vent que xiula,
desmesurat, pels còrrecs solitaris.
També és Andorra aquest gran pop que estén
uns tentacles d'asfalt per vulnerar silencis,
i el griu encisador i el gos desamparat
són també Andorra.

(...)


M.Martí i Pol
1983
extret del llibre' Poesia completa'
labutxaca
Ed.62

Andorra (1)

Ahir 

vaig entrar 

al Principat 

d'Andorra , per 

primera vegada des-

prés de vint-i-cinc anys ,

i recordava d'aquells anys inciàtics en tots els sentits,

 ( més per mi que no pas per tu- no creus ? -), i 

com un policia andorrà, amb aquell català tan i

tan característic del pirineu -després d'una redada

en un bar d'aquells que frecuentàvem tu i jo , quan 

anava a veure`t des de Barcelona , al teu exili

espiritual andorrà - em va dir en tó premunitori :

'turistes com tu no en volem per aquí!'

A ell doncs,

que qui sap on és i qui sap on para,

li vull dedicar avui aquests poemes

extrets del llibre Dedicatòries,

que vaig escriure en aquella època.


*

*

Juliol

I

a l'en-

demà làn-

guides tardes

d'estiu esperant

l'inesperat

legat

legat

per tu

llegint
EvelynWaugh

al 
calurós

apartament

que tens

damunt

del Valira

potser

baixaré

al bar

del costat

a fer 

un cafè-

vull dir

un conyac- i

suaré veient

com suen

uns ciclistes

suïcides

pujant i baixant

el Tourmalet

diuen 

que 

es fan 

un tour.

Quin descans 

veure'ls 

córrer i re-

córrer frança

rutes 

estiuenques

sota

els pollancres

dia rera dia

d'aquest juliol

enamorat

veient re-

córrer els camps

com qui re-

córrer el 

temps.

Quin 

buit més 

extra-

ordinari

que hi duc 

al cap !

perdent

absurdament

el temps

sense

cap més 

desig

que veure't

aparèixer

feta

un figurí

amb

aquell

uniforme

blau marí

sense

cap més

compromís

que pujar

a dalt

i

fer l'amor

i

de tant

en tant

follar

satisfacció

és tot

el que sento

jo

de tanta 

buidó

com tinc

al cap

mentre 

t'espero

desespero

sentint

el disc 

del rod

que vem

comprar

els dos 

a Sitges

després 

d'un fogot

llegint

el retorn a Breadshead

em sento

tornant 

a un agost

on no hi vull arribar

del llibre 'Dedicatòries'

d'

ArnaudeGuerau


foto
d'Alexander
Bergström

*
'Om onn Hivenn'

FORMENTERA

Llunyana i just a tocar,
sola i fent-nos companyia,
cap a la part de migdia
Formentera ens clou la mar.

I entre ribera i ribera
amb rosari partit
d'illots que treuen el pit,
resta la mar presonera,

terrasssa del mariner,
íntim quintà de les illes,
blau laberint de cruilles
que doble costa reté.

Formentera breu i dura,
creuada de l'oratjol,
estesa davall el sol
en una tarda madura !

Nu i esquerp pla formenterer
de marès i roca viva,
sense defensa en l'aspriva
mossegada de febrer !

Curta , esquiva primavera,
colpidor encís d'un instant,
dolça espasa reposant,
en un somni , a Formentera !

La Savina : zenital
el foc, i la terra estreta .
Una carretera dreta ,
estanys, savines i sal.

Sant Francesc, esglesiola
amb brau posat de castell,
porta entorn com un anell
el clar paisatge que vola.

Assolellats els camins
de sorra ;de roques netes,
la plaça amb quatre casestes ;
i, més amunt , uns molins,

molins on la vela espera,
entre vuit vents quin vindrà
a moldre aquest poc de gra
d'on prengué nom Formentera.

Camps de pedra, algún bocí
de terra més agraïda,
figueres d'ombra adormida
i front auster d'algun pi.

Formentera no té hortada,
però no manquen tancons
d'algues i peixos, al fons
de l'aigua verda i salada.

Cala Saona amb l'areny,
espadats de Barbaria,
gran arc obert al migdia,
Formentera que s'estreny

entre es Caló i l'ampla platja
cap a un peu que hi consentís
la Mola enfilat pendís
tot revestit de boscatge.

Alta Mola, extrem replà,
dura cinglera rodona,
on abaix, lenta , mor l'ona
i a dalt , avinent i clar,

reposa l'espai pregon ;
desembarassat paratge
d'un rar i ascendent viratge,
últim pas a un altre món.

Dos molins roden de dia ,
els focus d'un far de nits.
Pels caminois abaltits
el silenci s'esgarria.

A queixes de solitud
vespral campana contesta.
A la missa de la festa
un freixet de gent acut.

Són els homes , amb l'escassa
terra, amb volts de mar tan grans,
més que fidels terrassants
veles que el vent arrabassa.

Formentera : mar i cel
entorn d'un cor d'avidesa.
Es despulla la bellesa
per unir-se a eixuta arrel.

                                                  

M.Villangómez llobet

Ciutat d'Eivissa (1913-2002 )

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Del llibre 'Entre la mar i el vent ' 

Editorial Moll Palma de Mallorca 1958 

Institut d'estudis Eivissencs 1977

Dibuix del Far de La Mola 

Formentera 

d'arnaudeguerau

Latitud N. 38 º 39'797 ''

Longitud E .   01º 35'035''  

Abast        23 mn  

Aparença Lluminosa 

Llampades cada 5 segons

Alçada damunt el Mar      142 metres .

escritura patológica: Cuando me pierda del camino, sé que estarás ahí.

escritura patológica: Cuando me pierda del camino, sé que estarás ahí.

La meva pàtria és el meu nou poema

No més  un altre any

Mahmut Darwix

Amics meus, amb els qui quedeu en tinc prou per viure un any,
només un altre any, un any és prou temps per enamorar-me de vint dones
i de trenta ciutats ,
un any és prou temps per adonar la idea el cos de
l'assutzena
perquè una terra qualsevol habiti una noia qualsevol, perquè
ens dirigim cap a una mar ,
i ens doni a la seva falda la clau de tots els llocs.
Un any és prou temps per viure tota la meva vida
d'una vegada,
d'un tret
que posi fi ales meves preguntes
i al'enigma del barreig del temps .

Amics meus no us moriu com solíeu morir,
si us plau no us moriu, espereu-me un altre any,
un any,
només un altre any.
Potser acabarem una conversa encetada
i un viatge començat.
Potser camviarem les ideesper un tomb pel carrer,
lliures dels rellotges i els estandards.
Hem traït algú
per anomenar cada ocell,país?
Per anomenar cada terra fora de la ferida , escuma ?
Per a témer els murmuris ?
Potser protegirem la llengua
d'una expressió que no volíem dir
i d'un cant que no volíem cantar
als sacerdots....
(...)

Amics meus, màrtirs meus,
penseu un xic en mi ,
estimeu-me un xic.
No us moriu com us solieu morir
espereu-me un altre any,
un any,
només un altre any.
No us moriu ara, no us allunyeu de mi,
estimeu-me per beure aquesta copa ,plegats,
per asber que l'onada blanca no és una dona
o una illa.
Què faré després de vosaltres ?
Què faré despres dels enterraments ?
Perquè m'enamoro de la terra que us arrenca del meu costat
i us amaga del mar ?
Perquè m'enamoro dle mar que ha cobert els qui preguen
i ha colgat el minaret ?

(...)
Amb els qui quedeu en tinc prou per viure un altre any,
només un altre any,
un any és pro temps per viure la meva vida sencera
d'una vegada,
d'un petó,
d'un tret que posi fi a les meves preguntes.
Un altre any només ,
un altre any,
un altre...

Del poema llarg 

'Nomes ..un altre any '

del llibre de poemes del mateix nom.

Traducció Dolors Cinca

Llibres del Escorpí

Edicions 62

Pereserafí

Al pis de Pere serafí que era un poeta molt fi que feia rodolins que deien més o menys aixIns: 'A món dolç trobí dormint sobre l'herbeta, despertaràs dient aixins, de matinet l'aire dolcet la fa rira-riret / si vull ser sa aimeta, oi Lasseta , que faré / ni que diré ? Valga'm Déu !, que estic dolenta ! l'amor és que m'atormenta..!' no ens va caldre omplir de lliris el pis/per fer florir el llarg passadís/La llum entrava per les clavegueres i els mots ens sortien per les orelles/ els cabells se'ns embuiaven i la pell s'electritzava de tota la pols amuntegada/ Pujàvem esglaons de mil en mil fins a les balconades vol allades/ i llençàvem les ampolles pel celobert/ ben bé del cert/ sentíem el veïnat com si fos cuinat al plat i en oíem els udols i les baralles. A Pere serafí em vas guiar i sense dir res em vas mostrar el camí amb les dues mans dins la flassada per descobrir un raconet a on desar el nostre secret: l'últim gemec/ I em vas mostrar la vida tal com era /no pas com jo l'havia imaginada / em vas ensenyar a amarinar el llit de nit / i a parar la taula de dia/ a distingir entre carn i peix/ tu que ja erets tota carn i jo encara un infant/ i em vas fer saber com  t'estimava/ I així vam omplir la casa de mitges i mitjons /calcetes i calçons  i des dels balcons a esbandir les estovalles / A posar miralls per tots els racons d'altres cantons / a on ens miràvem i ens pintàvem/ Ens complicitàvem i ens explicitàvem/Ens intercamviàvem pantis i pantalons/a ratlles o a cuadrets/ Ens transvasàvem cara A cara / ull A ull/ boca A boca/  llavi A llavi /bes A bes/ tu en jo i jo en tu/ vers i revers d'un mateix univers /A Pere serafí per fi vaig arribar al meu destí/ i et vaig desatendre / perquè em vaig estendre per terra /ànima cor i consciència/ sense entendre tot el que esperaves de mi/ Però abans de que tot acabés rodolant escales a vall/ em vaig atrevir com en Pere Serafí/jo també a fer un rodolí/ que deia així :  'Ai ! Floreta florir, a tots els que t'han tingut , jo els hi he de dir, floreta florir, que jo t'he vist florir, molt més  del que ells t'hagin pogut tenir. Floreta florir !

aDg

Gràcia

Barcelona 

Novembre 1987

Robert Graves

LOVERS IN WINTER

The posture of the tree
Shows the prevailing wind ;
And ours , long misery
When you are long unking.

But forward, look, we lean -
Not backward as in doubt-
And still with branches green
Ride our ill weather out.


AMANTS A L'HIVERN

La forma d'aquest arbre
mostra quin vent preval;
la nostra, el llarg patir per
la teva crueltat.

Però ens abalancem
sense dubtar, endavant...
I amb rams verds resistim
l'embat del temporal.

ENCARA I MALGRAT

de Robert Graves

DESPITE AND STILL

Have you not read

The words in my head,

And Imade part

Of your ownn heart?

We have been such as draw

The losing straw-

Yow of your gentleness,

Iof my rashness,

Both of despair-

Yet still migth share

This happy will:

To love despite and still.

Never let us deny

The tuings necessity,

But, O,refuse

To choose

Where chance may seem to give

Loves in alternative.

ENCARA I MALGRAT

¿No m'has llegit
dins el cap, els mots,
i no sóc part,
jo, del teu cor?
Sempre hem jugat al joc
dels perdedors...
tu amb la teva dolcesa
i jo per imprudència,
tots dos per desesper...
Però encara podríem
compartir el goig anhelat:
d'estimar encara i malgrat.
Mai no hem de negar
que és per necessitat;
però, oh, nega't a
triar
allí on l'atzar sembla que envia
amors com a alternativa.

*

imatge 

de

Diana Blok & Mario Bloeckmans

**

Robert Graves 

D'amor trenta poemes

Edicions 62

Traducció i edició 

de 

Josep M.Jaumà

***

Óssip Mandelstam. Poemes

Noves 

cap

bussades 

a les aigües fredes 

de l'obra de Mandelstam 

 ( 

que 

si t'hi sub

mergeixes 

i 

t'en

dinses 

bé, 

hi trobes tam

bé ...

correntins 

càlides 

)

magistralment traduïdes 

per 

Helena Vidal.

*
M'ha estat donat un cos, què en podré fer,
tan únic, tan privat i tan, tan meu ?

¿ A qui , digueu, em cal regraciar
el goig tranquil de viure i respirar ?

Jo en sóc el jardiner, jo en sóc la flor.
I no estic sol en la presó del món.

Ja hi ha senyals als vidres de l'etern
de l'escalfor que hi deixa el meu alè.

El meu dibuix ja hi ha quedat gravat,
per bé que sembli mal de desxifrar.

Que regalimi el sutge de l'instant,
no esborrarà el dibuix que estimo tant.

1909

Llegiré només llibres d'infants,
pensaré pensaments de joguina,
del que és gran , en faré pluja fina,
m'alçaré de les cendres estant.

Mai el viure no ha esta tant rebec,
no n'espero rès més , de la vida,
però estimo la terra que em crida
perquè és l'únic país que conec.

Un jardí mig perdut en el temps,
jo m'hi gronxo amb tres fustes senzilles,
i recordo , entre boira i deliri,
els troncs foscos i esveltes dels avets.

1908



*
Deixam anar, Vorónej, torna'm,deixa'm:
qui sap si em perds o si em perdones,
si em deixes caure o m'abandones.
Vorónej orb, Vorónej corb.I reixa...

Abril de 1935

Privat que m'heu de mars i empenta en terra llarga
i fent recalcar el peu per córrer en camp hostil,
¿que n'heu aconseguit? Poca cosa i covarda :
encar moc els llavis, no m'heu fet emmudir !

maig de 1935



Óssip Mandelstam .

Versos dels 'Quaderns de Vorónej' 

que va escriure a la ciutat homònima, 

on va ser desterrat els últims anys de la seva vida 

per discrepàncies fortes, 

amb el règim estalinista,

i

que van acabar amb la seva 

vida

Óssip Mandelstam

'Mandelstam va sense afaitar, amb la barbeta i les galtes cobertes de pelussa canosa de dies.Parla fotçat,dient "m...m...m" cada dos per tres i fins i tot "em...em...em...",però les seves paraules són tan enginyoses, tan originals ,tan profundes,que tota la seva figura ha despertat en mi aquell sentiment reverencial que m'inspirava de petit el sacerdot quan sortia del santuari amb els dons sagrats?
K.I.Txukovski,pseudònim de Nikolai Vassílievitx Korneitxukov (1882-1962) traductor i estudiós de l'autor. 14 de arç de 1928

'La poesia és una cosa ben extranya , per alguna raó no es deixa enterrar viva i ressicita, fins i tot malgrat els esforços d'un aparell propagandístic tan poderós com el nostre."Ara estic estic tranquil.la- em va dir Anna Andréievna(Akhmàtova )els anys seixanta-.Perquè henm conegut la capacitat de supervivència que té la poesia "'

Nadia Mandelstam, vidua de Mndelstam
LLibre primer , capítol "La falsa il.lusió"

'...la poesia només es respecta a cas nostra: et maten per escriure'n.Enlloc més no maten per escriure poesia..'
N.Mandeslstam , Llibre primer.Capítol "Camí fatídic "

Al final dels seus dies, ell li deia a la seva amiga Akhmàtova "Ia k smerti gotov " ( estic preparat per morir ).Tot i aquest destí tàgic , tot i aquesta agònica carrera conscient cap a la pròpa fi, tot i aquesta lluita per la llibertat , mai els seus poemes cauen en un exagerada desasperació, sempre toben el punt just per tallar
com un un ganivet fred totes les conscienciences, sabedor de la força de la seva paraula.
La seva posia es com un diamant , preciosa , sembla fràgil però és irrompible, gràcies també a l'esforç de la seva dona , que després de la seva mort va guardar , part de la seva obra amagada en una olla , mal vivint de casa en casa aliena.

També deia :'El procés de traduir és l'antitesi directe de l'autèntica creació poètica', fet que li va reprtar molts problemes durant el seu ostracisme dins la societat soviètica,perquè com sabem molts escriptors repudiats pel poder malvivien traduint obres de escriptors extrangers permesos per la censura, i ell sempre s'hi va negar.
Tot i així Quaderns Crema s'ha atrevit a fer un recull de poemes acura d'Helena Vidal , per felicitat de tots, molt curós , que és molt d'agrair i que ens acosta per fi a la seva obra.

Totes les cites estan extretes d'aquest llibre
Poemes
Óssip Mandelstam
Quaderns Crema
Selecció i traducció d'Helena Vidal