divendres, 8 de maig del 2015

Arde



    Garrucha              
                                               

     la  gamba, 
                                                                                            y                                                                                                                                                                                                                     el  Sol 
              
         de        levan-
                                  te 
               y 
                      delan
                                  -te
                                         Africa , 

                                             y un avión quizás  de la armada española ? 
                                            Quien sabe de donde como ni porqué, apareció.
                                             Viene solo y sin escuadrón,  cual pájaro salvaje ,
                                             estruendoso,  sobrevolando a raso nuestras  cabezas.
                                             Cortando el cielo de un tajo,
                                                                                               navajazo azul y blanco
                                                                                                                                                          
                       
 sin                                                                          

           al                                                                              
                                                                                                                        
                             fin 
                                                                                                 
des-
                                                                                                                           
                  aparece                                                                                          del
                                                                                                                                                     universo .




Coge el timón  
                           Cabrón  !       O  la  
                                                         Ola
                                                     gigante de levan-
                                                         te 
                       nos lleva
                                                                                  - rá              Ya
                  palan
                                                                                      -te !
                   del                tirón
                               de                   un revol -
                                                                                                                cón .




Garrucha, 
                      puerto y
                                    infierno 
                                                        de
                                                                                       Sol
                                       Quema el cemento
                                                                     y arde
                                                                                el muelle   y       
en la cubierta del pesquero, esqueleto de chatarra y hierro ;
muere varado a Poniente un pescadito coloradito y  amarillo
                                         ha quedao como abrasao .

                                          Al ocaso del día vamos de paseo 
                                          por el paseo de las familias de veraneo, 
                                          que felizmente aburridas, comen papas y pipas.  
                                          Y una niña con trenzas,  salta  ríe  me mira y 
                                                                                                                             sonríe   ,

                                                                                         

ayer pensé en tí ; yo como pez luna,
 y tu volador,
pez espada, emperador ;
señor
                                                                                                                                         
            una ensaladita con aceitunillas, 
                                     también ? 
                 caballeros ...
                                      dice el camarero del bar del paseo.

Cae el día , cae el mar ,  amaina el viento , 
y pensé ,                   ayer  fue como ayer y 
                                   hoy es todo los días .
                                   Aquello que fue ya fue. 
                                  Todo lo que pasó sucedió , y 
                                   con las olas y el viento se marchó....

Lo que sucede  en la mar  queda en el mar , 
                                        dijo       mi 
                                                                                                Amigo, 
                                                                                                                   
   y
         
                                                    yo
como caracola ,

                                                              detrás de la escollera 

en un rincón
cómo mejillón

 .



a 
Francisco Escalante, 
marino, compañero y
 amigo



Ic        
         o      
no
         y 
po      
        e      
ma
                         
        de

 aDg

y

influencia musical

de

si te vas
extremoduro

música y letra
rober Inista



dimarts, 5 de maig del 2015

ODA

( 
al fut 
i 
bol
 i
al bar 
de
   



                 a                                                                                                                                                  


                                                          Mira
                                           
                                                                       
                                                             el                                                  
                                                                                                 
                                                                                                    -s O    l                                                                                                                            
                                                                                

 com escalfa
 ja !
en
                                                                                           
   lluer-
                                                                                                               
              nant -
                                                                                                                           
                            te
                                                                                           
                                                   cada
                                                                                      
                    de
                                                        matí
                                                   
                 quan 
                   vaig  cap   a                                                                                                  (    en
                               aquell                                                                                                                   aquél

                                                                                            bar          


                                                                                                                       tan familiar   )
                                      i el pare ,
                                      parlant de futbol, que tal ?
                                      com si no fossim rivals
                                      d'equip super professional megamediàtics,  però tot i així, 
                                      com a bons amants  del bon joc de la pilota - que és com  un                                                           miracle deia l'Eduardo, el Galeano,
                                      que surgeix molt de tant en tant, i quan menys t'ho esperes , 
                                      una carrera de 100metres driblant , o gravitant damun de l'herba , o
                                      veure un ' canyo 'o una sotana, com  en deien els nostres avis , o
                                      una rabona, que va imventar el brasiler, o  
                                      una xilena que va surgir de xile,  
                                      de santiago o de valparaiso    ? 
                                      Que és mel quan apareix, miraculoses filigranes ,
                                      improvització total , i no seré jo tan banal de dir i fer servir la paraula
                                      màgia !  
                                      Que si el Messi Si  !
                                      Que si el Karim, el Benzemà,  Oh ! la la là -
                                      Que és ciencia de la pura, 
                                      que és tècnica de purada.
                                      Que és un art  Ai ! Si. Si ,  música celestial .
                                      Que  és sabiesa popular .
                                      Opi si, i per què no ?
                                      I  al cap i a la fí , d'alguna cosa hem de morir.
                                      I ens desitgem , 
                                                                    com bons  companys , com bons  amics,
                                                                    com si no fòssim dels dos equips més rivals ,
                                                                    sort per cada  equip . 
                                                                   Que no es bonic això !
                                       


i  les filles i la  mare
                               dels voltants
                                                         del                                                                                        
                                                          mercat                                                              
                                                                                              
                                  de la
        
                                                                                                                                                                                                                                            super

                                              
                                                                         


d O nA                                       !                               


         
que fa unes croquetes bonís-
simes i  les seves
donzelles preciosíssimes i jovials,
 en l'amor que li posen en tot i  en el  Que vols ?
una cercvesa i o un plat combinat, 
o un pinxo  de truita ben cuinat o de patatas o carxofa de la hortet 
de l'últim pagés que hi queda en tot el  veinat.
I el pa,  amb tomàquet es clar !
I ja va  ! ja va marxant 
sense cridar
diuen de tant en tan 
amb harmonia i 
bona sintonia i namas
-té . Té
aqui ho tens ,carinyo els hi diuen a tot
-es
quan venent  del mercat que hi ha al costat ,
amb la fressa obligada de qui té el temps llogat , i 
 en tot plegat  

                                           

                      
                  Jo 
hi




                                                veig
                                                                   una raig                                                                 
                                                                                   de
                               
                                                                                                  llum                                               - i
                                                                                                                                     - nós                                  
                                                      .                                                                      - a
                                                                     
                Llavors
                                                                                                                     
                                                                                                                 la            
                                                                                                     pri     
                                                                                                              -ma 
                                                                                                                                      -ve-
                           ra ,     
                                                                                                                                                               i
 es veu
                                                                       .                                         Montserrat    
i 
la Mola       
 i 



                                                                                           
Ja veus , tu !
                                                                                                              
                            tan  babau com  sóc 
que 
                          
                                                                                          com 
                                                                                                              un     

                                                                               
llampec 
                                                                       
                                        em                   re -
                                                                             còrrer
             el moll 
                                                                                                              
                                                         de l'os 
                              i                                                                                             

en
               qual
-se
               -vol
racó
           -net
 hi veig i 
                      m'en
lluerno i
                 m'em-
mirallo


en 
                                                                                                       la ginesta
                                                                                                         i 
una rosa

                                                                                                                                                
                            que  
                                                    es-
                                                                           pur-
                                                                          neja 
      tota
                                                                                          sola

                                                                                                                                      ella   .

    
      
                                             
                                                                                la                                                                                                                   
                                                                                                                             Terra
                                                                                                                                                           
                                                                          .                                                                                                                                                                                                                


   
a tota
                 l'acollidora família 
                                      del bar Namasté de Mira-
                                                                                                        Sol



cançó Nanasté del disc 
Sensación Térmica
de Kiko Veneno





divendres, 17 d’abril del 2015

La poesia naix


de dia ,

quan la dona cull la falç  ( simbòlica avui en dia ) 
i a trenc d'alba surt a l'hera , faci glaç o faci sol i la suor  li regalima,
per dir-ho així aixella  i pit , i braç a vall i  a despit somia en la vida,
a tallar el blat a viure el dia.
  
Si ! la poesia no és més que caçar i dia a dia. 
I cercar el menjar per a tota la ventrada. 
I tot lo altre amic,  no és més que filfa, retòrica antiga.

Gòtica,  catòlica o apostòlica, però alfalfa. 
Palla, pura palla, que ni crema  ni escalfa ni fa caliu, 
ni omple el pap, com aquell qui diu !








La foto 
és de 
Nadjia Mandelstam
com a tribut i homenatge
a la sacrificada vida
feta fam 
feta paraula 
feta màgia 
feta amor 
feta



P 
o
E
 s 
i
A


de
nadjia
i
Ossip
Mandelstamm





arnaudeguarau

valldoreix

primavera
dos mil
quinze

dijous, 16 d’abril del 2015

VELS DE CEBA

o la dansa secreta
de
maria -mercè marçal



Ran de l'aigüera
mans de dona despullen
danses de vels
de ceba, arrels
de llum i d'ombra
presa i desapresa,
tels de teranyina 
encesa,
esquinçalss
de flor d'aram
secreta.


Mana de dona
teixeixen
i desteixeixen
un desig 
traslucid
- ran de l'aigüera -
mantellina de nuvia
nua i defesa,
de criatura nada
en l'embolcall
d'una intacta
promesa.

Mans de dona saben,
però desisteixen :
cada dia clouen 
i ceguen i obliden
- ran de l'aigüera -
la dansa secreta .





















radiografia de crani de MOM (1960 )
de 
Meret Oppenheim

aquesta imatge clou el poemari pòstum 
Raó de Cos 
amb el poema gràfic
( Quartet decasíl.lab amb etrambot  )
que es una variacíó de la series cromossòmiques .




Raó del cos 
edicions 62. empúries
barcelona .març 2000

editat postumament

dissabte, 11 d’abril del 2015

T'ho vull dir com els homes


poemes de nai  miquel àngel riera

gravat   de miquel barceló





T'ho vull dir
com els homes , Nai :
- T'estim .
Senzillament
així, com els homes.
Sense una sil.laba
en edat de desmai,
ni una mica de vellut per les paraules 
on congriar el tufet malatís de sempre.


T'estim així,
amb la veu 
amb què dic
'vertical', 'cop de puny',
'cuatre cinquanta'.
Sense una lletra  amb els ulls en blanc,
sense obrir els braços
com qui esten un pergamí de lletra gòtica.

Ara mateix
t'estim.
Tot el demés cau més enllà.


Com un triangle,
com un punyal,
com un arbre de pisos
o una cadira baixa.

Amb totes les lletres necessàries,
sense una falta d'ortografia
ni un crit,
t'estim.

I a voltes em dol
d'esbraonadament
l'espinada
de la meva tendresa.



miquel àngel riera. advocat, poeta i novel.lista.
manacor   1930. 1996

miquel barceló .pintor i escultor
felanitx  1957



mallorca