flying in ocean

des de 

l' aer

                         ( -o

port

   de

                 

Bar   

cel    o    na     

                                     

-
El Prat 

Miami
 - 

MIA                a/to            MIA - 

 Los Angeles  
- 
Delta Airlines o USA Airlines 

o 

British Airways 

tam-

bé 

trans-

bordaremos 

cruzando l' oceà atlàntic

 flyer 

No pueden subir productos 

ni líquids ni sólids 

i perdó  però ,

haurem de sacar nos los zapatos ?

mi amor ,   

ràpid ràpid ràpid 

mi amor 

que sóc/soy

 de Miami

La Habana chica 

Oh grande Big big big

i

               Macey Grey 

als auriculars     

                                          i

                                                                    dis-

                                                                               culpen las molestias  

                            Oh ! 

                                       beathiful

                                                         Bar

                                                                    ce lo

                                                                                  neta 

                                                                                                   beach and peach, 

diuen a Tusset ara i avui

 en dia i de nit

peoplepeople in street 

bevent chupitos 

homes de negre caçant clients i 

 dues dones surten corrents 

flying volantvolant

volando

voy

 cap a Miami

mi amor

                                                                                                                                                                                                                                                                     and

maceygrey 

Boo sexual re

volution

anb black i workingclass

 in

               opium

       and gotic 

        vil

lage 

i

magic foutaine

and màgic gaudi streams

and la sagada família

'nunca volveré a cuba '

soy hispana soy americana

y no se me perdió nada en la cuba 

sorri

s

o

r

r

i

s

o

r

r

i

mil dis

culpas

pe

r

o

o

o

o

.

.

.

.

is the id

x-YWl7FknEE

.

.

.

me subes la música 

plis

uauuauuuuuuuuu

 is macey greuy  
és localocaloca, 
mi vida mi amor 




.

A vegades

A vegades
entre les runes,
entre les bombetes foses
entre les pells de taronja,
entre les valves dels mol.lucs,
dins les cabeces dels cascalls,
dins els cors de les carxofes,
dins el suc de la retina,
dins la medul.la del vimet
hi ha quelcom que em fa sentir
que el meu centre som jo
i la meva soledat.

Piercing (2005 )
Antonina Canyelles ; Palma 

de l'Antologia poètica
Putes i consentits
Editorila lapislàtzuli

Garraf

                                                                  Ahir a les casetes del Garraf vaig veure  una dona i un home  com tu i jo  érem abans  A tu i a mi jeguts sota l'arena Indiferents  a la nostra bellesa Ella en ulls d'iris i mar que no eren ni blaus ni verds ni foscos ni clars La pell que no era ni bruna ni clara ni fosca ni blanca i en la mirada hi duia el somrís absent i superb de qui és conscient que irradia bellesa al seu voltant Si es besaven no es besaven quan nedaven  no nedaven  gravitaven caminant damunt la mar Ell  indiferent transitava entre el desig i la por entre la gelosia i la necessitat  Atrapat en la radiació centrífuga de la seva bellesa els dos inconscients encara del pas del temps inconscients encara de la inevitable des composició dels cossos Conscients pero de que en aquell precís instant  que en aquell prescís moment eren eterns  voleiant damunt les ones sense pes ni espai ni temps 
                                             creant                                                                                                                                                                                                                      eternitat      .               

           

Ahir mentres nedava 

en les aigues fondes i mogudes del Garraf 

vaig veure resplandent 

damunt la mar

                                                                

                                                                          

la bellesa   

aDg

el Garraf

estiu dos mil dotze

revisitat

estiu dos ml quinze

encara que no hi siguis

    al davant meu hi ha una dona  mostrant el seu cos blanc ,  

 com el glop de llet  que ara tu  t'estàs empassant,  i

   així ( encara que no hi siguis, és com  si hi fossis )

 jo  et tinc  sempre al meu davant . 

(  i  
ara mateix 

un grill  m'està destorbant 
 ! )

del 

llibre 

calaratjada

d'

aDg

foto

d'

andrei korotich

a Portopetro

 feim dues canyes,  

   (  

   haz el favor,  

   diu en Paco  

                                                               

  a la terrassa de  la Caracola ,

tot esperant el plat combinat variat de cada nit. 

Cau la nit i hi ha un moscar darrera la barra del bar .

Sons de xilofó o l'abandó en una màquina escurabutxaques ,
és  el meu compamy i amic que  perd es temps i es doblers inutil -

ment la Lluna creix darrera del pinar del club privat mediterrà .
Festes loques  als Bungalós mos va contar el mariner gallec , 
molt animós i els ulls li brillen ;  uuii si n'hi ha de brull ! 
Si vols lligar vés a es club més mediterrà que hi ha ací al costat,
 he he . Però,  Que putes dius  ?  Forasterot,
 repeteix cada cop que mos ajuda a amarrar  l'homo jubilat ,
que tira la canya i fa un riu al norai que mos tenen adjudicat  (seixanta -ú )
com  cada estiu ,  mentre  sentim algunes al.lotes xisclar,         



i 

 siran , 

alemanotes o francesetes o britàniques o, 

les terballadores andaluses ? 

Que diu el mariner que s'ho passen tan bé , 

que  quan tornen a caseva ,   en camps d'olivars  i de secà, 

ja frisen en  tornar  a treballar al davant la mar  . 

El forester i  el malorquí  se miren i riuen    

                                                                                        )

brama al cel  l'estrella  polar 

que mos guiarà fins l'endemà . Nit encalmada al port i

des de l'escat de donya Maria davall s'auzina

algunes al.lotes i al.lots  se van a banyar tots nuets en plena nit ,

 se sent  el xip xip 

xap de la braça i  com l'abraça  i li diu , És la primera besada ?

Som de Santanyí i ahir vàrem  'nar de festes .
 Surt un  llagut que tira tira  enfila sa bocana des port,
verd i roig i ben al centre,
 la llum blanca marca el seu destí
la fosca nit , la mar d'estiu .

 N'irà cercar calamars  fent la línia de la costa .


I tu ?  lluny . 
I jo,   més lluny  de la vida tota , 
de tota vida ,  de tota una vida teva  
que mos  dus a dins  ,  amor   

.
.
.
.
aDg

qualque estiu del anys noranta .

per en  Pol i sa mare

LA FLOR

(*)

de 

          la 

                                             flor

                                

 -esta

neix 
creix,

dels es-

vartzers,
 dels caminois,
rera i sota 
els ma

-tolls i  en tolls 
de ferralles i immundícies i brutícies i
en  els vorals de les voreres més es

-querpes  i 
arran  de penyes

i 

entre

                                                          els porcs -
senglars

germina  vida,

orgullosa i altiva.  I és  llavors quan la flor s'obra

i

s'escampa i

per tot

destil.la

el seu parfum més afro-

disíac i

armoniós en  davantals i aromes del mont

-serrat

i

sobre

-viu 

- i   hi viu !- ,  entre llaunes i  cards i ras-
tolls  mollls i moscards .
I  així enrogint-se en verd -i- grocs de capvespre 

com tot un ram de flors, 
calidoscòpica  mira 

el Sol

 en ulls d'agoserada  donzella ,
veu i hi beu 
de tota la seva bellesa, 
elixir de pedra cristall metall 
que irromp i no se romp  mai,
que dura i perdurarà sempre

       arrelada en l'aire i el vent,

                                                                         els núvols la pluja la lluna els cels i 

tots

els inferns

.

        

azalaísdegausacs

primer  i  segon  

esbós de 

 la  

Flor                                                   

                                                       des- )                                   

                                     
coneguda               

                                                        

a l'Alzina-graells

segueixo
arrossegant
aquest 
estiu enamorat,
seguin
-te
digne , tot
el més digne
que puc 
        
Des
- del 
centre
dormo 
en un seient
de l’Alzina -
     Graells  
que
segueix  
pel caminot 
fent cata-
croc i tot 
d’un cop , quan el xofer
ho mani,  tots baixarem a Ponts ,
a prendre
el fresc i fer 
un re -
fresc,  
però jo
em prendré
un conyac , 
perquè és ben 
embriac 
com m’agrada a mi 
d’arribar  a la teva casa
de les valls d’andorra, 
de la muntanya virtuosa-
 i no he dit viciosa  -                                                                                  eh ?   .

I 
quan hi arribi , ens 
beurem whisky   
escocès, o crema andorrana
i
després ,  si podem sopar ,
soparem als gallegos ,
i 
en’cabat
rondant per les cases ,
de casa en casa , 
de terrat en terrat , 
buscant llit i banyera ,
i
deixarem 
córrer l’aigua ,  
i
l’àcid  pujarà , 
i 
baixarà ja redimit 
de tots els seus pecats ,
tu ja ho saps amor , 
dins dels dos com 
clos , com tu t’hi has fos .

Ja t’ho he dit ,  jo no et vull deprimir .
L’àcid que he dut,  me l’han venut ,
blau o  blanc com un mosaic arcaic   o 
com un  ou, que jo he batut
vençut                                                            només per tu
vençuts                                                                                tots dos
jo voldria 
                           re -
                           tenir
                                   - te
                               així 
com                                                     ens
com                                                       et 
                               tinc                                        
                               tenim
                                     ara                                         
                                           i              així .

És 
                                                            així ,
com jo 
          et des
                    - xifro
                       xifra 
                        a 
                        xifra
d’aquest àcid
re   -                                     
              corrent
            cu                                                 
                  -líric 
                       més que
                cu                                                 
                      -lèric ,
quan
em   ric                                               
                       - ens riem -
dins 
el teu llit
i ben                                                
            a
sota 
            dels llençols -
                                el llen
                                        -çol 
                                sol -
per uns instants   ens
                                 acollirà i
                                 ens haurà
                                                  estimat

                   tat !

(*)

esboç

del 

llibre 

Dedicatòries

del

Quartet de Barcelona 

l' 

Off rambles

d'

aDg

1986

a dos-

mil 

i ....

(*)

foto

de 

lukasz wierswow

S'ANIMAL QUE NO EXISTEIX

és dòcil, té vida,
si el mires, ja no hi és 
té un membre que respira,
és s'animal que no existeix.
Se toca i se vagina,
fornica amb ell mateix ,
té un far que m'il.lumina,
té escata com un peix.
Me menja i me vomita
d'un simple malentès,
me caga i me compixa,
és s'animal que no existeix.
Desvinculat
de qualsevol forma de vida,
través sa gent amb sa pupil.la.
tan desfasat
des segle que comença ara
som una mòmia,
som dues vaques .
Dins un no-res
dins una absència pura,
aquest silenci és una tortura.
De tot un cos,
de tota una vermada
només me quda
un pam de carn en barra.

( l'Animal que n existeix 
 és un llibre de n'Andreu Vidal )

 musica i lletra de Joan Miquel Oliver

02Qb2QPJgLM

cançó poema

 d'antònia font

homenatge 

al

poeta mallorquí

Andreu Vidal
palma
 1959 / 1998

del disc 

Rússia

2000


ilustració del disc

'mon fils michel'
de
Joan Revilo
Khourigba
marroc 
1959

el cant de les sirenes

és 
l'últim cant 
abans del tot i el no-res  
Quan translúcida entre les aigües 

sorgeix del fons marí  l'udol 
en veu de dona 
i ens fa crida 
cap 
a  

                                                    

l'
abisme

 . el Mar d'Iris .

                                    

                        

a

en  Jaume i 
en Toni  que també 
han  sentit 
com jo

el cant de les sirenes