arnaudeguerau. Poesia i proses: ÀNIMES NEGRES (1) :LUCY TERRY I PHILLIS WHEATLEY

BARS FIGHT

LA BATALLA DELS PRATS

Agost, vint-i-cinc
de mil set-cents quaranta-sis,
els indis una emboscada pararen,
per uns quants valents matar,
els noms dels quals no vull oblidar:
Samuel Allen com a heroi lluità,
i si bé coratjós i arriscat,
el rostre mai més no li veurem.

A Eleazer Hawks de seguida el remataren,
abans de tenir temps de lluitar,
abans de veure els indis,
li dispararen i tot d'una el mataren.

Oliver Amsden assassinat fou,
els amics molta tristor i dolr patiren.
A Simeon Amnsden, mort el trobaren,
a no gaires metres de distància el cap.

D'Adonijah Gillet, hem sabut
que la vida tan estimada han perdut.
John Sadler creuant el riu fugí,
i de la terrible matança s'esmunyí.

Eunice Allen veu els indis acostar-se,
i corrent espera salvar-se ;
i si les faldes no l'hagueren aturada,
les espantoses criatures no l'haurien enxampada,
ni el tomahawk al cap clavat,
i elterra per mort el cos abandonat.
El jove Samuel Allen , ai, dia malaurat!
raptat fou i al Canadà portat.

August,'twas the twenty-fifth

Seventeenhundred forty-six,

The Indians did in amabush lay,

Some very valient men to slay,

The names of whom I'll not leave out :

Samuel Allen like a hero fout,

And though he was so brave and bold,

His face no more shall we behold

Eleazer Hawks was killed outright,

Before he had time top figth,_

Before he did the Indians see,

Was shot and killed immediately.

Oliver Amnsden he was slain,

Which caused his friends much grief and pain.

Simeon Amnsden they found dead

Not many rods distan from his head.

Adonijah Gillet, we do hear,

Did lose his life wihich was so dear.

John Sadler fled across the water,

And thus escaped the dreadful slaughter.

EuniceAllen see the Indians coming.

And hopes to self herself by running ;

And had not her petticoats stopped her,

Nor tommy hawked her on the head,

And left her on the ground for dead.

Young Samuel Allen ,Oh.,lack-a-day !

Was Taken and carried to Canada.

1746

Lucy Terry 1730-1820

Bars Fligth és la primera peça poetica composta per un autor- en aquest cas autora -negre que és coneixi fins al moment.Es tracta d'un poema de vint-i vuit versos en que es narren els tràgics esdeveniments ocorreguts a Deerfield , Massachusetts, durant un atac indi, que inclou la mort i fugida d'alguns colons.El poema escrit en tetràmetes iàmbrics, es fa ressó del destí dels set personatges, on destaquen , Samuel Allen, John Sadler , i sobretot Eunice Allen , l'ùnica dona.Aquest poema s'enmarca en el gènera de narracions de captivitat india, on el narrador relata el que ha viscut durant els dies de captiveri.

Lucy Tery va nèixer a l'Àfrica i va ser venuda com a esclava a Rhode Island.Als cinc anys va passar aser propietat d'Ebenezer Wells de Deerfield, Mschts.En 1744 es va convertir al cristianisme i en 1756 va ser emancipada per un negre lliure, Obijah Prince, amb qui es va casar.El matrimoni es va traslladar a Guildford, Vermont, on Terry es va dedicar cada cop més adefendre els drets dels negres.Dona valenta i decidida, va emprendre una lluita judicial que va portar fins a la Cort Suprema per aconseguir que el seu fill fos admès al Williams College.Tot i que els seus esforços no van donar fruit, es va guanyar notorietat com a gran oradora,

ON IMAGINATION

SOBRE LA IMAGINACIÓ

PHILLIS WHEATLEY
1753-1784

PhillysWheatley (1753?-1784), és la primera autora negra, i autor, que va publicar un llibre i per a molts estudiosos és el primer escriptor, i escriptora nord-americana cèlebre a nivell internacional.
Comprada a l'edat d'uns set anys i anomenada per l'amo amb el nom del vaixell amb que havia arribat a la colònia, la nena aviat es va convertir en una celebritat al Boston colonial..
D'una inteligència prodigiosa, en poc temps va dominar l'anglès i el llatí i va traduir en vers els clàssics, com Ovidi.(...) El fet que una negre i esclava poguera traduir els clàssics llatins i versificar a la manera dels reverenciats neoclàssics anglesos en una societat i en un moment en què només una reduïdíssima minoria se sentia predisposta a la poesia,(...), va fer que Phillis Wheatley se situara en el punt de mira d'un món incapaç d'asimilar l'execpció que la jove poeta representava.En primer lloc , la seua capacitat per aprendre es va entendre no només com un fet privat, sinó com una novetat social, en un període en què es creia sense qüestionaments que els negres eren absolutament negats per assimilar qualsevol tipus d'aprenentatge.I, en segon lloc, la mestria amb què Wheatley va dominar l'ars poetica es va convertir en un acte que revestia caire subversiu, ja que la desinvoltura per a inserir la seua pròpia perspectiva racialdins el gènere poètic, per novedosa que fóra, podia desequilibrar no només l'estètica del segle XVIII, sino també minar l'estructura social i política d'una nació en procés de gestació.(...)

Thy various works, imperial queen, we see,
How bright their forms ! how deck'd with pomp by thee!
Thy wond'rous acts in beauteaus order stand,
And all attest how potent is thine hand.

From Helicon's refulgent heights attend,
Ye sacred choir, and my attemps befriend:
To tell her glories with a faithful tongue,
Ye blomming graces, triumph in my song.

Now here, now there, the rovong Fancy flies,
Till some lov'd object strikes her wand'ring eyes,
Whose silken fetters all the sense bind,
And soft captivity involves the mind.

Imagination ! who can sing force?
Or who describe the swiftness of thy course?
Soaring throug air to find bright abode,
Th' empyreal palace of the thund'ring God,
We on thy pinions can surpass the wind,
And leave the rolling universe behind :
From star to star the mental optics rive,
Measure the stikes , and range the realms above.
There in one view we grasp the mighty whole,
Orwith new worlds amaze th' un bounded soul.

Les vostres diferents obres, reina imperial, contemplen

Quines formes més brillants!Com les adorneu de magnificiència!

Les vostres meravelloses accions en bell ordre apareixen,
i totes testimonien la força de la vostra mà.

Des de les refugents altures altures d'Helicó, escolta,
sagrat cor,i els meus intents d'ajuda.
Per a contar les seues glòries amb llengua fidel,
vosaltres gràcies florens,broteu en els meus versos.

Ara ací, ara allí,l'errant fantasia vola,
fins que algun vell objecte atrau els ulls volanders,
les cadenes deseda dels quals lliguen tots els sentits,
i una captivitat mable envolta la ment.

Imaginació!Qui pot cantar la vostra força?
O descriure la rapides del vostra curs?
Enlairant-vos per l'aire per trobar la brillant estança,
palau celestial dels deus dels trons,
nosaltres sobre les vostresales podem guanyar el vent,
i deixar enrera l'univers que roda.
D'estrela en estrela els ulls de la ment corren,
mesuren els cels i classifiquen els regnes superiors.
Allí d'una ulla da comprenem la poderosa totalita,
o amb nou mons sorprenem l'ànoma infinita .