Quin dia de primavera !

                                   

                   

   Al matí sortint cap al parc, ja m'adono que els pardals xerrotegen d'una altre manera; no pas com l'hivern sinó amb autèntica alegria abrilenca. El sol és tan càlid que ens podem asseure a l'herba , sota els avets , com en plena canícula. Anem a buscar llenya i tornem suats . Els borrons dels castanyers s'inflen de mica en mica, color morat lluent , amb una taca de flama. A la tarda hi ha uns núvols com de pastel , sense malícia, mescla de grisos dolços  amb el blanc més pur . A contrallum s'accentua el verd tènue del blat i del sègol. Canten aloses , mallerengues potser un merlot llunyà

6 de Febrer 

1937

Viladrau 

Montseny

països catalans

del 

Vel de Maia de Marià Manent

Diptic

Trobat al garatge d'un xalet del passeig verdum de valldoreix

entre el masroig i l'església de l'assuimpció

La Constança i l seu amant. Sota el cel i, damunt al terra

al passeig verdum

                                                                                                                                                                  
 de 

Valldoreix

entre 

el Mas Roig

i

l'església  de l'Assumpció

en ple

estiu

en una mudança

entre xalets

de piscina i
mini
golf

, dins el garatge

arraconat damunt dels
trastos vells
hi varen

 trobar

entre fotografies i revistes 
porno
-gràfiques
una llibreta

- com un bloc-

 escrit a mà

i llapis

sos

de diferents colors

plè de gargots i a
punts i referències 
, que deia així

.

.

.

signat

per un tal
...

com a
crònica o diari
d'un assistent
de
fotografia

 ' escenas para una tele novela
La Soledad de los Cuerpos Des Nudos

i entre mig del bloc
el retrat
aquest

amb el text
cau el cel damunt nostra

deduïm que text ex
tret de la 
edició
en català
de 
la divina comèdia
traduïda i editada per Mira
el Paradís
que varen trobar al cotat
mig florit
i més enllà
damunt del billar
brut
i esquerdat
a dins d'una edició 
oblidada
de 
Vie et Destin 
de 
Vassili Grossman

i entre les pàgines del llibre
,una fotografia

amb una dedicatòria escrita

amb ratllador groc
a
la part posterior
que diu així

La Més Dolça de totes les janes

i també un dibuix gargot que deia així  : 

femeîe în fata oglinzii

 amb dedicatòria inclosa , 

                                                                              a la Romania oblidada                                                

i signat 
estranyament
pel damunt
tot plegat

i encara més enllà 
a la  repis
- sa
del plat de dutxa
del bany 
del soterrani

el llibre

allò que el vent s'endugué

 i a dins
també aquest dibuix

  



tot plegat com si hagueren hagut de sortir corrent

-so i en fi
, per ara i  aquí
  fins 
aquí

Extracte 
de 
les quatre estacions de Valldoreix
estiu

aDg

CremAnt mAtOlls

 a

Mallorc

A

Cal
a

ratj

a

da

s
etembre

s

a

la

mare

el pare

les germanes

l'àvia 

magdalena

i

el germà

arnauDeguerau

gener 

del 

dos mil vint

ingènues i malvades

                                                                                                                                                                        

                                                                                                                               

                                                                                                  

les dues rera les postes d'un carretó i protegides per l'abandó i la creença, que més enllà de totes les formalitats , de la més comuna de les nostres vides havíeu de vèncer una i dos i tres mil,  de les més antigues amants de tota l'antiguitat, des dels principis de la creació de totes les deesses que us haguessin precedit i tal com era abans ( i ha estat sempre ! ); sense més i no més que un bes d'humida rosa closa en uns llavis sabíeu també  molt bé com per principi i fi de la puríssima bellesa que havíeu de ser 

ingènues i malvades

els contes del Puig Madrona

d' azalaísDegausacs

                                                                                    

l

a

poe       

Si       

 a

i

el po

e

t

a

vi

U

.

no 

és fa 

ni es      

des      

fa

.

és

pauriba

arnauDeguerau

Europa ( un fragment d'una epopeia )

des d'un pis 
de 

                        l'AvingudaCarmenAmayA

del Gornal

                       se

sent un crit i un estrip

, la nit és fresca per ser 'istiu,
 , li diu la dona al xofer
, i entra al portal que hi té al davant.
Un gat miula i el gos borda 
.

Se senten els passos d'uns tacons
carrer a vall 
, i sota els tamarius

des d'un  balcó de més a
-munt

, la Rosalia

canta

                                                                                                                                   '
este cristalito roto

                                                                                               yo senti como crujía,

antes de caerse al suelo

ya sabia que se rompia 
'

 i
jo
penso
mentre espero que la dona acabi d'entrar al portal                                                               
 en l'Amaya -la Rosario -

 en la dona que ara està pujant                                                               
 i el seu a

- mant
.
 el PayoChac

arnauDeguerau

foto
de
JacquesLeonard

Barcelona Bajarí

Polígon Gornal
L'Hosìtalet de Llobregat
mArMediterrÀniA
.

A Peguera,

se sentia des del pis

novè

 . porta A3 de l'edifici

VoraMar, l'esquit

de les onades de matinada

i reflexes de tras

- llum

a

cristallada

la mirada perduda en un punt de l'estocat granulat

blanc des  tras

-pol i 

més enllà,

les Malgrat i Fornells,

mar encalmat amb es llagut des nin ,

fondejat 

i

l'arena grossa a 

punt de para-

sol

 , per totes ses turistes de s'Hotel i

sota

els llençols

un

pit

, es teu pit i la mirada,

sa teva mirada i el braç, i

llavis closos de bon matí,

i

aquell silenci aixordador de l'istiu

quan se'n va la nit de cop i romp  la fosca, i la nuesa és mes nua que mai 

i l'avui és mes d'ahir que ahir i només  se't acut dir :

i el teu amic , encara no ha tornat ?

t'acostes per . . . i

ella es regira ,

gira el cap i sents com diu d'esquenes

 i sense esma

:

no te atreverás a besarme ,

verdad ?

. . . 

Vete !

 !

.

.

.

.

.

..

devalles se escales cap a s'embarcador,

sents es renoè d'un motor solé-diesel ,

és es nin que em es llagut de son pare,

va a collir ses almadraves vora es Cap Llamp,

s'anuncia la caiguda

AntòniA

arnauDeguerau

santaponça

mallorca

La Barceloneta : foto

1.

L'arena i el mar,
tràngol a Llevant . 
L'art estès a la platgeta,
tempesta de Gregal, i 
troncs i coloms i deixalles 
                            i a l'endemà , 


                                                         paella .

2.


El cel i el mar. La bellesa 
i el vent, el desig i la tempesta,
la mort i la vida : 
                                                                                   Novembre .

El temps i la incertesa, 
la molsa i l'arena, 
l'alcohol i el sexe, 
                             el cel i 
                                                                                         Teresa .

arnauDeguerau

algun dia de novembre a la Barceloneta

finals dels segle xx


foto

Bittori Larraza

tramvies

                                                                                                                             

a la mare i al pare, Tomeu i Maria

en 

quin tram

-via

No 

va pujar 

el pare

quan

No

es

va trovar

amb

mu

mare,

com havien estipulat, fora

                     del paraninf

de la Universitat , aribau/diputació

perquè

l'havien

nat a

cercar

,

el cin

quanta

-

nou

,

a

casa sa mare

-l'àvia magdalena, 

que vivia

al 

carrer llançà

,

a

tocar

de 

Las Arenas,

i

uns comissaris

el varen dur a la presó

Model

escrit

a

sota

portada del

El Vuelo De la Cometa

traducció castellana de

Aquest gust agre de l'estel de

Robert Saladrigues