dimecres, 13 de desembre del 2023

Quadre

 

d'un

cap-

vespre

( qualsevol )

de

( qualsevol )

tardor 

*


¨

Llum

de

tarda  

en rosa

verd taronja .

   passa

un

núvol blanc i gris

pel finestral

estantís :  arbre 

i fulla

groga i verda

cau damunt 

del jardí  : 

la gossa ronca

arraulida

en un raco

-net 

que la teresa li ha fet

com un llitet i

el sol es clou

- per avui ja en té prou -

carrer 

a-                 

                     munt-

  :    un gat

miola

a ca el veí

de

més

a-

munt

: en salvador 

el d'en front de la 

dolors

just a-

vall 

de la caseta de xocolata 

 . i

una branca

cruix  :   des-

de la finestra de dalt

allà on en diem el despatx 

on

t

hi

 ha l'ordinador,

on de vegades 

escric algun 

po

-e-

ma 

de tardor hivern i 

istiu

algunes primaveres

:

llegeixo a un home

que fa molt temps

que va morir 

alguna cosa 

així : ........................................................................... ahir 

vaig anar 

a sentir 

algú

que venia 

de molt lluny   : crec que de l'amazonia i ens

explicava coses d'allà on vivia

i de la cosmologia i 

jo

que sóc aquí 

i no 

em moc

massa sovint

del meu centre neuràlgic 

 ( és un dir i un mentir )

i cosmo-

lògic 

també

vaig

pensar

per un moment

en 

la teoria de l'absurd

: un home ve de molt lluny per a ....


tot és així de ciclo-

tímic  :  ja

és de nit

-  de cop i

volta s'ha

fet fosc i

ve la fosc

a

nit i

els llums encesos 

de

dins

fan pampallugues

i

els d'a

fora

que fan ombra a

mig

carrer

just al davant

del 

nostre

portal



assaig de poema hiper

realista


dissabte, 9 de desembre del 2023

Desembre :


      i s'acosta l'hivern i torno

a tornar enrere i a caminar

allò ja caminat : a trepitjar

les fulles trepitjades cada

tardor caigudes al jardí

escampat de fulles mortes

com cada hivern passat . i

torno  a penjar els llums 

de Nadal per guarnir la

casa per dins per el dinar 

de Nadal com el Nadal 

passat . i torno a llegir 

a Ribakov i els seus fills 

de l'Arbat - i m'hi trobo 

a dins un bitllet del  metro 

de moscou quan el meu fill 

hi va ser fa anys- i torno 

a pensar dia i nit amb els 

meus fills i torno sentir 

                       el pes del meu 

                                                                                                                 passat .







diumenge, 19 de novembre del 2023

Diumenge

 


                      de sol i llum

de tardor : Cafè-en-llet i 

el Quartet de Bocherini

per la ràdio Andábamos

sin buscarnos , pero sabi-

éndo que andábamos para    

encontrarnos diu Oliveira  

           recordant el Pont Saint-       

Michel rento els plats re-

                     llegeixo ( mil 

cops iniciada i mai acabada i          

          massa mitificada Rayuela )  surto                              

al jardí mentre penso l'Argentina  ( sempre també                                                   

       i casa la mare més i    

                      massa mitificada  )   m'estiro a                                    

l'hamaca entre  la llum

que filtren les verdes fulles         

que encara tenen els arbres          

aquest diumenge de tardor        

                  raigs de sol

              entre els arbres  

                      la gossa ma

             saluda em llepa 

                   se sent la te.  

           fent el duoling

             i el Quartet de

Bocherini a lo lluny

             ja surt Roca -

                                    madour a l'atzar                              

a la pàgina trenta i 

tants  oblidat infant   i       

sento -curiosa casualitat - el nen                        

( -A-    

nen o nena ?  )  

         : rient xisclant

sempre alegre

la criatura !

quan  entra a casa seva         

                     a coll-i-be          

del seu pare que 

el /la

pessigolleja  sempre     

l'atzar reflex també         

de la llum que 

traspassa  per la finestra 

i me'n 

 lluerna

com una lluerna

diürna

 aquest matí

de diumenge de tardor

al

passeig hortènsia de 

can cadena

a

vall

- do -

reix

el

vallès

oc

cidental

.





dissabte, 18 de novembre del 2023

El ruixat


                                              -  inesperat - 

ha deixat 

des-

colocada

a la mainada

, i també 

a tota la paradeta 

de penya arreplegada . sota els tendals 

del bar de l'estació 

cauen els gots i les cerveses i els homenots 

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    -         deixats de la mà-de-Déu en aquest racó del món                                

   - a-

                                                                                                                                   nomenat

Valldoreix

                      ( d'aquestsubúrbia de la gran metròpoli 

                          de la banda aquesta de la mediterrània )

segueixen

 bevent 

xerrant

fumant

discutint

a

sota 

darrera 

de l'arbre escapçat 

ara

ja fa tants d'anys !



catorze de juny

dos 

mil 

vint

-i-

tres






dijous, 16 de novembre del 2023

EL VERDE OSCURO Y TERSO

 José Agustín Goytisolo

La Horas quemadas



Reinaba el limonero sobre el fondo

del jardín y aunque nadie lo regaba

debió beber la lluvia y el rocío

pues era hermoso y fuerte. Cuando echaba

la flor de azahar colmaba de lisura

el aire. Y aún ahora en el recuerdo

sigue ofreciendo frutos amarillos

como hizo siempre que el jardín duró.

Después - en donde estuvo - un edificio

señala la ignominia. A ojos cerrados

el verde oscuro y terso de las hojas

sigue brillando sobre el tiempo ido.




I. Primeras imágenes .






dilluns, 6 de novembre del 2023

les primeres ventades de tardor




                                i vingueren les primeres ventades les branques caigueren i talarem els troncs arran de terra  el vent davallava per la serra i els núvols volaven d'oest a est i el sol s'amagava darrera la carena i vingué la foscor en les primeres ventades de tardor .


dijous, 2 de novembre del 2023

Morir quan cal

 


                  Ventades de tardor   . Remeno llibres .   me trov amb Morir Quan Cal ensorrat entre d'altres llibres. i du escrit a dins per jo ' Mallorca, el centre tel.lúric de la cultura catalana '.   i no és una pregunta -no hi ha interrogació- és  una afirmació- .                                         Dic jo .... 






                                                                           Morir quan cal fou publicada per primera vegada dins la col.lecció 

                                                                                                                           El Balancí L'any 1974

Miquel àngel Riera , nat a Manacor , a l'illa de Mallorca ...



                             Se sent el vent bramar i remenar portes i persianes . primer temporal                                               d'aquesta tardor a ca-nostra.          i alguna branca que se'n va volant. 

                             a l'àmpit de la finestra encara hi ha el cendrer que la teresa i jo feiem                                                servir  quan els nens eren petits .          pujàvem a fumar a dalt i a fora. 




                                                                                 passeig-hortènsia-el-rossinyol-valldoreix-collserola-països-catalans .

dissabte, 28 d’octubre del 2023

mallOrca



                                           un dels poetes

que

més m'agraden 

del meu país(venc a

dir

de nord a

sud

de llevant a

ponent)és

en Miquel 

Bezarés

- de llucmajor

diu a l'antologia d'escriptors mallorquins

poetes , entre dos mil.lenis -que 

diu 

i fa

així

,com jo

algun cop he volgut

dir



:Tele ( cardio

cal

li)grama


cal

que venguís stop cal

que-amb

u

r

g

È

n

c

i

a

-corris cap a mi

stop

cal que sàpigues

com d'agra

fou

la

pausa

(estranys

animals han vingut a pertorbar

el meu

son )

.com

de

fràgil

l'interval

.

.

i segueix -és 

clar- que

açò tan

sols 

sirà un

intèrval

per dir-

vos

com vaig trobar 

Versllum(el

seu poemari del dos

-mil) en 

una prestatgeria 

a la 

biblioteca marta pessarrodona 

de mira-

sol.  el

poblet de cases baixes 

i hortet

, esdevingut

ja cases jardí

, a les Valls de Collserola

quan jo volia fer 

i ser així :  i els records 

d'alguns estius 

vora la mar

S'Arenal

a ca-sa-padrina

que mos va deixar per anar boixar vora la mar

alguns cap

vespres de finals d'istiu 

quan ja els turistes corrien i s'amagaven sota els balcons

d'alguns imprevistos ruixats 

marga

-lida ! . i si no és cert

,  és en

-cert. sol 

de mig

-dia i el

caminar des

calç

tot lo sant dia

de juny fins la Mercè

-que

és

quan hem

de tornar 

amb el Correu ( enfilant 

la bocana

davant del Morrot

ja sentiu

l'olor) a Barcelona.

 re

- trobar-

te

 els ulls que 

te 

miren 

sol : sol 


de 

setembre 

i

pus

.
















Gaspart Riera, 

Hort de Binissalem.


















dilluns, 23 d’octubre del 2023

Fulls de tardor (2)

 


En aquesta tardor trista, d'immensa 

violència retransmesa en directe, avui 

cap al tard , remenant els llibres

que anem  recol.locant a casa 

després d'haver pintat el menjador,  

m'he trobat l'antologia d'en miquel 

martí i pol . A dins hi havia el recordatori 

d'un amic , i una nota meva  que deia així :


' gràcies a tots els que heu vingut a fer-nos companyia i 

     també a tots els que no hi són o no han pogut venir, però 

  que sabem ben bé que sou entre  nosaltres  avui, gràcies ... 


 La nota era a la pàgina quatre-cents trenta-dos , 

 damunt del poema  Orígens, que diu així: 



 Els qui , covardament potser, sobrevivim

 i els altres , els audaços,

compartim el mateix espai d'història.

Tot giravolta i creix, i la pedra i el llamp,

l'arbre i la llum proclamen una sola

dimensió de vida.

No hi ha mesos cruels. L'aigua que esborra

la petjada solemne de l'heroi

fa revenir les fonts i fecunda la terra.


Amb el bon temps esclaten els colors

i tornen al seu niu els ocells migratoris.


Mudem silenci en or, els anys faran la resta.


Que ningú no renegui els seu origens .


Al revers de la nota hi havia escrit....


      Gràcies Rosita per tots els anys

      d'amor i companyia,  gràcies de tot cor.

dimarts, 17 d’octubre del 2023

Fulls de tardor



Dilluns plou i : 

les gosses miren  

passar el temps .