Deixeu-m'ho dir, com auden ja ho va dir....

a la mimi i el belda

                                              ArnoRminkineN



Deixeu-m'ho dir, com auden ja ho va dir
El temps no us ho dirà, però jo ja us ho vaig dir 
Pareu tots els rellotges i pareu benbé l'orella : 
Voldria poder dir-vos , que tot seguirà igual i 
tal com va ser ahir I això no us ho puc dir 
Ni en els amors eterns , ni en les amistats 
més correspostes Ni entre les mes belles amigues o 
en els  més bells amics i en nits de vells sopars, 
que fèiem a la fresca, en els terrats més alts del més prim 
dels pujols que hi ha a collserola 
O en discosions estèrils, i sempre tan airoses 
O en llargues diatribes però sempre pre 
dispostes a totes les res
postes, tan si eren ascendents com tan con
descendents o tan intemporals, com
la terrassa aquella damunt de barcelona, 
plena de flors  i violes. 

Per molt 
que sigui trist 
tot el que he sentit i 
allò que us he dit

 ( com auden ja va dir )

jo ara ho he de dir :

 l'a
   mor a
   mor
   no sempre
   ho pot tot,
   per molt 
  que ens estimem
            
  ( en els terrats airats )

    la 
    mort
    al
    cançarà
    la nostra e
    ternitat 


                                               i

                                  rès  ja no serà 
                                          com 
                                           ho
                                        va ser 
                                          ahir  
                                              
                                           *



                                                                                        AdG
                                                    valldoreix any dotze del tercer mil.leni

                                                                 
                                                                          gràcies
                                                                                 a
                                                                        WhAuden
                                                                             per 
                                                                          la seva
                                                                                in
                                                                          piració
                                                                                i
                                                                          lucidesa
                                                                                 a
                                                                    Stop all the clocks

POEMA PASIONAL TRILINGUE nº 1

pauvilaltapermisan. poema i pintura

Teus olhos
( correntes de vidro que me atam  )
Bocas molhadas
( Vermelho sangue, vermelho boca )
A quem vendí a minha alma ?


Lanzas!
( tus susurros son lanzas que me atormentan )
Te ofrezco mi cuerpo
( Diosa por nacer )
Yo soy idolatra por amor

Els ulls clucs 
( els llavis tendres )
Et vull besar
( Jo )
Enfonsar els dits en els teu cabells
( fent cargols )

Humedecer
(o teu corpo )
Com minha lingua
(quero-te para ser teu )

                                                             PauVilaltaPermisan

Subimos al coche...

Jardines de Cobalto

pauVilalta

Subimos al coche
de noche
llenos de música
y
alcohol 
y
encarámos el viaje 
hacia 
el 
SUR
Eso fue antes 
de que inventaran 
el 
CANSANCIO

La luna atlántica
brillaba sobre el mar
¿O era la carretera ?

Pau Vilalta

FA MIL ANYS QUE SOM ACÍ / MILLE ANNI CHE STO QUI (*)

S'ha de dir i s'ha de saber
que hi ha una epidèmia en
pudridora
per Espanya,
que recórrer tot l'arc mediterrà,
una pesta insidiosa fètida
penetrant i constant
carregada d'odi ètnic i cultural a tot allò que des
til-li algun accent català i va de
Gandia al Voló
de Maó a l'Aragó travessant camps de roselles i oliveres,pobles i ciutats d'atzaar i mandarines i taronges,
llimoneres i ametllers, camps  sembrats i heres
com zitzània d'odi racial que tot ho em
metzina
però
A tot
es
ell
es
a
tot
es
aquest
es ratzies
i
racundes i
racistes dels nous temps se'ls hi ha de dir com deia Mariolina (*)

que fa mil anys que som ací
i aqui hi serem per mil anys més

per tot
es ell
es 
aquest poema 
                       i aquesta olivera  
                      de la nostra      h
                      era                    i
d'en salvador espriu
que diu
                           així

La pell de brau


III.


La pell
fa de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l'ultim guany
del repòs.
Sepharad
i la mort,
cavall flac,
cavall foll :
tot sovint
no destries
llur nom
en el somni
del temps
dolorós.

Adg





al país que m'ha vist néixer i créixer



i
el
es
meu
es
fill
es
amb 
l'amor 
i 
el
res
pecta
que em
                                                                mereix
                                                               la terra i la
                                                               cultura
                                                               d'avies i
                                                               mares, 
                                                               avis i pares

M'ADORMIRIA...

M'adormiria 

en la teva pau que no és tranquil.la

Que és de lluita per ser qui ets Que no és repòs  
Que es reforça per  ser 
com  ets

                                                               

diver 
sos 

ver 
sos 
dis
per 
sos 

d'a
mor 
a
nò
nims

*

                         

arnaudeguerau

*

                             

foto
t
a
a la
roca

Bittori Larraza

em re/cloc

Crec que aquests dies de vides 
tardorals m'he despuat massa sovint  i 
n'estic fart ! 
M'he exprimit i he desfullat 
amb massa intensitat tot el que puc i l'art 
que jo -no-tinc ! 
I he perdut en cada una de les ventades 
en aquest malait vent que se m'ha endut
mils de fullams i eixams que s'han alçat i m'han picat ! 

Caragolins de mar i cavallets de sal, 
giravoltant per el voltant i voleiant
el meu cap, cervell
s i pansit
s, ben
arrau
lit
s sense 
el teu
s llit
s               ( com era abans )
Atur
dit
s sense 
el teus 
dit
s

Per
tan
me'n vaig i us dic 
adéu
si
au

Crec que em 
re
 cloc.
          .
              .
                   .

                                                         

                                               tot d'un cop

                                                    

                                                  
                                                 aDg
                                                2012

*

foto

natashaGudemanne

Revisitant Brideshead Revisited

'

  - exactament l'indret a propòsit per enterrar-hi un tupí d'or 

- digué Sebastian -. 

M'agradaria enterrar quelcom de preciós en cada un dels llocs on he estat feliç,

i més tard, quan sigui vell, 

lleig i dissortat, tornar-hi, 

desenterar-ho, 

i recordar  

'

Quan de temps creieu que tardarem en envellir. 

Vull dir, molt abans que el nostre cos ens digui prou ! 

Quan ja cap pessigolleig no et fagi un tremoló, 

ni uns dits confusos i  atordits però atrevits, ens cerquin fins demà,

i com una primera vegada, el formigueig 

d'una filera a l'era, es clogui sempre en besada.

Quan temps creus amor, que ens va caldre per adormir 

el nostre instint més animal , i seguir vivint ?

Quan de temps ens cal amor per a fer- nos mal ? 

I anar morint a cada instant cap a la platja  aquella 

en que ens  vàrem vessar arran de mar  .

aDg

dosmil

dotze

vol ser humil

( ment i, a l'estil d'Auden

un sentit record per a

l'Emiliteixidor

..EN NU E GATS...

T'has ennuegat en-
nuegant el meu legat blanc ? T'has 
empassat la vida i en ella t'hi has es endut el meu re-
cord i així amor tu creus que jo sóc més 
tu i tu més 
jo?

després si passegem 

per el passeig aquell davant  de la mar calma 

del nostre maig furiós i ens mirem i ens abracem i ens estimem i 

ens besem, sabent però que jamai  serem 

altre cop com anit 

l'un l'altre

Sitges
maig del 1983
el dia i les hores
AdG

JULIOL

I
a l'en
demà
languides tardes
d'estiu
esperant l'i
nesperat
legat
legat
per tu
llegint
evelynwaugh
al calurós apartament
que tens damunt
el valira 
i
pot
ser
baixaré
el bar del costat
a fer un cafè 
- vull dir
un conyac -
i suaré com
suen 
uns ciclistes suïcides
pujant i baixant
el tourmalet
Diuen 
que es fan un tour.
Quin descans
veure'ls
córrer i re
córrer
frança
rutes estiuenques sota els pollancres
dia rera
dia
d'aquest juliol
enamorat
veient re
córrer els camps
com qui re
córrer el temps
Quin buit
més ex
traordinari
que hi duc
al cap
perdent
absurdament el temps
sense cap més desig
que veure't
aparèixer
feta un figurí
amb aquell
uniforme
blaumarí
Sense 
cap més
compromís
que pujar a dalt i
fer l'amor i
de tan en 
tan follar
Satisfacció 
és tot
el que sento jo
de tanta
buidor com tinc
mentre t'es
pero           - i des
espero - sentint
el disc del rod
que vàrem comprar 
els dos a
sitges des
prés d'un
fogot.


Rellegint
el retorn
a bridshead
em sento tornant a
un agost on no hi vull
arribar i m'hi
veig abocat


però tu 
tu no m'hi
deixaràs 'nar


oi ?






aquesta nit sortirem i ens drogarem de nou ? ens banyarem amb l'escuma més amunt fins
ofegar tots el snostres sentits ? Baixarem a santjulià a menjar dos super hamburgueses ?




i
quan arribis
voldria
poder
dir-
te :
ni
tan
sols
he
pensat 
en 
tu


turururú

del llibre
'Dedicatòries'
AdG

fotos de LarryClarck
( extretes de la xarxa )

de Portvendres a Banyuls

de la Marenda

                                                                       

Vorejant la Marenda Vinyes verdes vora el mar Com un conte figurat Quan ens fèiem a la mar  Cada divendres de Banyuls fins a Portvendres Dies i nits encerclats de llum i sol Dels fars de sal i aigua d'escata blanca Entonyinats en camarots atrotinats Quan tornàvem cap a terra ja pensàvem en gastar tots els sous que havíem tocat I a' Perpigan la catalan 'ens els patejàvem Vull dir gastàvem En algun bar de mala mort  pels voltants del Castellet o el Barcarés Tan és ! I un dels dos pescadors que compartíem ració  llitera i camarot aviat ja s'havia enamorat d'una jove magrebí Petie fillette algerienne que llogava el seu cos a disset francs la sessió No sé si antics o dels més nous I l'altre pescador que figurem que era jo Li feia l'ullet a la filla del patró I diguem que era gitana bruna i ufanosa i molt orgullosa de qui era i de com era la seva pell i la seva raça i tan ella com la seva mare i el seu pare Que també era gità Es clar ! em parlaven  en català O bé un romanç molt especial i col.loquial Un patois local de Perpinyà Tan la filla com la mare com el pare i tots els seus compares dels voltants tots a una i cantant garrotines rossellonines i tan se val ! I ell el jove enamorat que era jo per suposat ! Allà s'hi hagués quedat embarrancat Ben instal.lat Dies i dies fent olor a teranyina de sardina I per la nit Al primer crit anem al llit ! Hauria dit I al cap vespre del Capcir a fer algunes birres per Portvendres tots el divendres Vull dir unes bières i de nit al meu cau Al redós d'aquell cos tant fermós D'oliva negre i raïm i pebre roig en el seu sexe  i nexe inclós d'olor a mandarina i aroma a cal-roig dins el seu ventre de Portvendres. Però ai las! ja veuràs Com tots dos vàrem haver de marxar Precipitats quan l'amic i protector d'aquella nena  en qüestió I el pare i senyor patró de la princesa gitana Ens van voler fer saber a tots dos a un i l'altre que aquest no era el nostre lloc ni la nostra qüestió Fugint fugint amb l'últim sou darrera el sol Vinyes  verdes vora el mar anàvem cantant deixant Portvendres de bon de veres I veient  tota la marenda des del darrera de la banyola que ens duria de Banyuls a la frontera recorríem i corríem la carretera fins al Voló Volant volant d'allà cap a la frontera L'amic i company que és deia Ahmed Em va dir, Apa adéu arnaUalbert deia Mohamed o era aquell Rashid a que vaig deixar tirat com un m,al parit en un peatge de Besierès ? Ai, bès ! I  l'Aranu on és ? Va dir l'Albert Jo no sé ara mateix si tot això que us he contat és cert o és incert  Si és realitat o inventat Veritat o imaginat Però ben bé del cert Vos he de dir que no vos he enganyat ni Vos he mentit Perquè tot el que he escrit 
                                                                          Escrit està i així per sempre 
                                                                                                                                  més en restarà.......

dibuix

tunyinaires a la Marenda

les cançons d'amor de quan érem...

El Voló del Rosselló

Golf de Lleó

Mar Mediterrània