el dia de maria magdalena ( i permís per un incís.......

                 ...en un dinar el dia de Santamagdalena, 

farem un intermedi en el jardí del pereralbercoquer bover i del pomer agre o el ciraré potser florit i l'olor a mandarina de Mallorca i beurem aigua divina,com divina és sempre la família i la línia successòria ,en el jardí de fines herbes i els cargols cofolls i les formigues amigues i el balancí també florit , pel davant i pel darrera , olor a vi ranci i carmí en el teu llavi bonic - quan dic llavi , vull dir llavis-.Tu series la reina convidada,en el silló entapissat per el passat, m'és ben igual si és avui o és demà , fa un any o fa cent ants, sempre hi haurà una reina convidada a casa de la pinassa nissaga ,i avui m'ha tocat a mi de dur-la fins aquí i asseures al sofà fumat , el dia de la sopa bruta -vull dir arròs brut- i el calroig del Capvermell, ens menjarem fins les espines i veurem con beuen vi escumós de Binissalem i llavors badallarem , 

i tu saps que hi fem quan badallem , els pinassa nissaga, en el jardí del balancí batent ,i els tarongers sense taronges.Jo sé del cert que en el passat , érem iguals a la nissaga pinassa i quan donya Magdalena , es va comprometre amb dom Manuel ,feia bo i també el cel era blau i els tarongers tenien taronges, i aquell hivern els ametllers van florir i enblanquinaren tot espla , però avui és avui i ens gronxarem pesats damunt la nostre suposada saviesa estesa o mal entesa, i tan m'és ! direu,i després passejarem per els carrers calratjaders , clars , com bons nins barcelonins , 

però tu avui seràs la meva reina convidada, i quan a l'hora de sopar sopem les sobres que no sobren o fem les truites d'un sol ou 

i la pinassa no es bellugui, marxarem altre cop i oblidarem un any més , tot un any més , fins un nou dia del dinar de Santamagdalena , el jardí del pereralbercoquer o ciraré de les fines herbes , i les formigues amigues, i les meves amigues on són ? tu vols ser amiga meva , 

formiga ?

pot-

ser t'es-

colliré i 

pot-

ser quan 

t'hagi es-

collit ,

tu

hagis 

fugit.

Pensa :

jo 

tam-

bé sóc part de la pinassa

nissaga!

benvinguda 

reinameva ,

amiga formiga

                                             

                                               

Arnaudeguerau 

estiu de 1987

                                                                             

                                                         L'epíleg del llibre de Calaratjada

Ultimes preguntes sobre la Berbèrova

Avui m'he acabat 'El subratllat és meu ' i he acabat exaust.
Com després d'una nit d'amor inabastable.Com quan surts d'una relació impossible ,que vols estar un temps tot sol i aïllat.
Aquesta autobiografia és ,crec molt a pesar seu, massa intensa, tot reconeixen però que la darrera part del llibre perd part de la seva força.
Perquè la part final tot i ser molt bonica també, al comparar-se amb l'anterior sembla tramposa,i destil.la un punt de sensibilitat i paisatgisme exagerat,sense més.
Com si no ens volgués parla més d'ella.Com si volgués fer una novel.la més.
I és que per molt que ella mateixa durant tota l'autobiografia defugi de les sensacions fàcils, dels dramatismes exagerats , o de les situacions massa sòrdides ,i tot i ser de ferro com també li diu el seu company, no pot evitar que el relat s'impregni de la dura vida real , que el fa tremendament creíble i pertant encara més extraordinari. Però, què és el qué el fa més enigmàtic, allò que explica o allò que amaga ? Com és que no diu res del seu ultim matrimoni ? Perqùe no torna a parlar mai més dels seus pares ? Perquè el seu segon marit només surt amagat sota unes inicials ?
Segur que són preguntes sense importància , però que demostren part de la seva personalitat.
Tot i així el més meravellós del llibre és com pot fent-se sentir , en només 500 pagines el real pàs del temps, com pot fer també d'una colla d'amics una història universal , i com pot fer de la vida d'una dona un exemple intemporal.

I una darrera pregunta ...es pot enamorar el lector de la escriptora ? o serà també un altre amor inmpossible...

Ultimes paraules sobre la Berbèrova.

Els ulls ( i les ullades ) de Nina N.(2)

Sobre les passions...

'De totes les passions ( del poder, per la glòria, per les drogues, per les dones ), la passió per la dona és, malgrat tot, la més dèbil.'

Sobre la virginitat...
'No hi ha rès pitjor que la virginitat. És una cosa monstruosa que inspira repugnància, fàstic i repulsió.No donar-se mai a ningú és el màxim de l'antinaturalitat.'

Sobre els totalitarisme...
'En un Estat reaccionari,l'Estat li diu a la persona :"No facis això"La censura li exigeix ."No escriguis això"En un Estat totalitari et diuen:" Fes això.Escriu això i d'aquesta manera".Aquesta és la diferència.'

Extret del seu 'Quadern Negre' del llibre 'El subratllat és meu'

El vent s'enduia les nostre ments i

                                                

                                                                                                   les veles que jo veia les omplien 

Jo m'hi hauria llençat per el penya-segat  aquell 

a dins el llac i m'hauria ofegat com si fos la teva vida passada. 

Però que hi fèiem allà tots quatre ?

Sentint volar els helicòpters a dins dels nostres caps ?

Cantant la ràbia d'algun paisatge quan tu m'havies amat ? 

Mentre les teves ungles m'eriçaven la pell jo t'ho deia a cau d'orella 

Com m'havies amat quan t'havia besat ? 

Com m'havies viscut  quan m'havies tingut  ?

                  

Llacs d'Engolasters  Principat d'Andorra

Pirineus Països Catalans

 1983

aDg

KHODASSIEVITX, Viatxeslav Felitsiànovitx (1886-1939 )

Quan tots els que escrvim (alguna cosa ), ens preguntem per què escrivim ( el perquè d'escriure ),hauríem de enrecordant-se del poeta rus 'Khodassievitx', auto-expulsat de la glòria, quan va decidir marxar de la seva pàtria per mantenir la llibertat d'esperit i així preservar l'integritat de la seva obra (i la seva consciència ) a canvi de l'exili i la porstergació i l'aillament intel.lectual.
Fora del seu país i del seu entorn natural no va trobar mai més el seu lloc , ni cultural ni social , malgrat sortir de Rússia l'any 22 com un dels poetes joves més brillants i prometedors de les 'noves lletres russes'.
A París va viure sempre entre la pobresa i la misèria i morí en la pobresa ( o en la misèria ? ).
Poc reconegut en vida , va perdre part de la seva obra inèdita després de la seva mort, confiscada pels alemanys després de l'entrada dels Nazis a París.
Perquè escrivia? , per a quí ecrivia?.
Perquè escrivim? , per a quí escrivim ?

Nabokov vist per la Berbèrova

Permeteu-me que torni al subratllat de la Nina Nikolàievna -que més que un subratllat de vegades sembla és un rotulat o un traç gruixut ,molt gruixut i molt dens - amb aquesta opinió sobre l'escriptrura d'en Nabokov.

'El número de "Notes Contemporànies" amb els primers capítols de 'Defensa de Lugin' va sortir el 1929.Em vaig asseure a llegir aquests capítols, i els vaig llegir dues vegades.Davant meu apareixia un escriptor enorme, madur, complex i modern, un enorme escriptor rus que renaixia com el Fènix del foc i de la cendra de la revolució i el desterrament.Apartir d'avui la nostre existència tenia un sentit.Tota la meva generació quedava justificada. Mai no li vaig dir això que pensava.(...)'
I segueix més endavant ,

Estic plantada a la "cruilla polsosa"i veig passar el seu "tren imperial " amb agraiment , i amb la consiència que la meva generació (i per tant jo mateixa ) viurem en ell, no ens perdrem, no ens disseminarem pels cementiris de Billancourt, Xangai, Nova York, Praga;tots nosaltres, tots amb el nostre pes, els afortunats ('hi ha alguns' ) i els fracassats (tota una dotzena ) pengem de les seves espatlles.Si Nabokov viu , vol dir que jo també visc !'

Mai havia vist definit amb tanta claredat el sentit de la literatura, l'intemporalitat, l'universalitat , enfí, el fi definitiu dels grans escriptors,que els fa ser a ells - i amb ells a tots nosaltres -INMORTALS !!

Fulls del romanç d'Elsa Ellisson

QUI ESTIMARÀ EL MEU COS DEMÀ?

Càntic d'enyorança a l'amor perduda


En l'edat del somni.A l'abril
de la vida, en els verals
flairava innocències florals...,
I em preguntava , amb cert estil
de fruit verdal per madurar :
'Qui estimarà el meu cos demà ?'

Que monòton el pas de cada any !
El mar, el sorral, la palmera..
Ah! Encalçant l'areny , la drecera
on una verge m'obri el pany
de la carn.Consirosa em pregà :
'Qui estimarà el meu cos demà?'

Vaig defugir el seu prec.Les perles
galta avall, ens uniren més
que el gaudi del pecat comès.
'Poeta i home!,si 'esberles
el rostre en llagrimejar,
qui t'estimarà el teu cos demà ?

Nàufrag de cent amors venals,
em culpava après.Les ermites
m'emplenàven el cor de mites.
I, a sopluig d'un misticisme fals,
m'ofegava en un fons d'oceà.
'Que em mor.Qui em voldrà el meu cos demà?

Las, com enyoro un març feliç
on l'ànima adhuc estima!
Devell, l'esperit fugirà
per mossegar fruita al pedris
de l'hort, ANB TU.I el cos demà
la terra santa es menjarà.


M.Escudero i Clavaguera
Fulls del romanç d'Elsa Ellisson
Terres de Llum
Obra poetica I
Llibres del Mall
Sant Boi de Llobregat
1982

Pluja de pètals de rosa sobre el riu besòs

En ocasió de la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano, ahir vuit d'abril, un grup de dones i homes van llençar espelmes enceses i pètals de roses des del pont Montcada al riu Besòs perquè corressin riu a vall, i jo no vull deixar passar l'oportunitat de llençar també un pètal -simbòlic- d'homenatge al poble gitano de Catalunya , tot recordant un dels seus poetes insignes, no prou reconegut-crec jo- i encara més injustament oblidat,Miquel Escudero i Clavaguera, nascut a Reus el 7 de Desembre del 1945,i mort el 2 de Febrer del 1978.Ens a deixat una obra curta però intensa , com la seva vida.
Desordenada, conflictiva , gens adaptada a l'entorn i l'època ens reflecteix l'herència , fidel del drama del seu poble.

L'obra està aplegada sota el títol global de Terra de Llum , i consta de dos volums , el primer Fulls del romanç d'Elsa Ellisson ,</span> la seva dona, i el segón La Caravana, tots ells editats per la Sèrie Batent de ls LLibres del Mall ,1982. (Més endavant en trobareu alguns poemes del primer volum )

L'hivern de París vist per una escritora russa *

'Els castanyers de París floreixen a la primavera.De primer floreixen els del bulevard Pasteur,on el metro surt de sota terra i l'aire rescalfat puja onades i vola cap als arbres.Cada tardor les fulles dels Champs-Élysées, abans de caure, es tornen d'un marró fosc, del color dels cigars.(..)Els jardins de les Tulleries són els jardins més bells de París, perquè formen part d'un conjunt, i aquell que es planta a mirar els sol vermell que es vessa sobre les pedres de l'Arc de l'Étoile també passa a formar part del conjunt, igual que quan et plantes davant Aristòtil contemplant un bust d'Homer, i "contemples" Rembrandt, i sents que ets viu. D'hivern , propiament , a París no n'hi ha : plou, remuga, copeja i murmura finestres enfora i sobre la teulada, i això un dia, dos, tres.I de sobte, al gener , arriba un dia que tot brilla , es vessa una tebior, el cel és blau,i a les terrasses dels cafès hi seu gent sense abric, i les dones, lleugerament vestides, transformen la ciutat.És com una promesa.És la primera al.lusió que tot tornarà a ser alegre i bell, que tot tornarà a resplandir, és només un dia , i si bé tothom sap que encara han de passar dos mesos de mal temps, ningú no ho diu.Aquest dia hi és cada any(...).Arriba i se'n va, però la promesa queda penjada al'aire.


*L'escriptora russa és Nina Nikolàievna Berbèrova, i el fragment està extret de l'edició ctalana de 'El subratllat és meu' Ed.62.1995

Deaar, though the night is gone

'Amor, encara que la nit ja sigui lluny'

Amor encara que la nit ja sigui lluny,
el somni em continua perseguint :
erem tots dos en una habitació
inmensa i cavernosa,
com una terminal ,
omplien la foscor molts llits
i en un d'algun racó allunyat
nosaltres dos hi jèiem.

El nostre xiuxiueieg no despertava cap rellotge;
ens besàvem, i jo era feliç
de veure el que tu feies ,
indiferent a aquells ,
que seien ulls hostils,
aparellats a cada llit,
vagament abraçats,
inerts i amb aire trist.

Quin cuc ocult de culpabilitat
o quin dubte maligne em té per víctima, que tu
després, sense cap por, vas fer
allò,que mai no he desitjat :
confessar un altre amor,
i jo, submís, em vaig sentir de més, i vaig marxar.

Wystan Hugh Auden.
Poeta anglès del segle passat.Va néixer a York el 21 de Febrer de 1907.El seu primer llibre -'poems'-va tenir un efecte inmediat i innovador en la llengua anglesa.Amic d'Stravinsky i Chester Kallmann, va morir a Viena el 29 de setembre de 1973.

Aquest poema el podeu trobar en el recull que Quaderns Crema va editar el 1995 amb el nom 'Vint-i-set poemes' , en selecció i traducció de Salvador Oliva.Edició Bilingue.

Setembre

Un
cop
ens hi
vares dur 
en aquell 
pinar on jo 
dic que no
ens hi vares
dur mai ,

un 
cap`-
vespre
des-
prés 
de la pluja
de setembre 
vàrem jugar
en aquell pinar 
obert,

i
vas clavar
la navalla a
la terra flonja.

Un cop
vàrem anar
els tres en
aquell pinar,


un
cop només
els tres :

pare
fill i
germà.

Un
cop el vas
mostrar (el ganivet )
el vas llençar,

tots
tres vàrem
sortir del jardí
del balancí batent,

des-
prés
d'una
pluja de
setembre
perfi
vàrem sortir
allà on hi anava
la gent
en
el pinar humit
i
la navalla freda,

la vas clavar
a terra i
ens vas ensenyar
per un moment
la teva
infantesa.


D'
un
sol
cop
tots
tres
pare
fill
i
germà

un
capvespre
després
d'
una
pluja
fresca
de
setembre.

               

        

 

   del 

   llibre 

'Calaratjada' 

d'

arnauDeguerau

Marines i oratges (3)

3.

I
una filla ,
      i una dona,
i un mar, 
     i un odi molt
profund...


... potser per jo, 
      potser de tu i ,  
tu dins el meu cap.
      No és enveja , és 
molt més
      que tot això 

No hi cap
    més pensament
dins  el meu cap
   mentre mano la nau 
passant el Cap
  la Nau i el cap
i el mar i el blau
   i el cos d'una dona
massa jove per donar
   el seu cos i deixar-
te estimar-la - em
   fa voleiar el cap
i estimar-te entre
   el cel i el blau i
la mar i el Cap
          La Nau

Però com m'agradaria

    ara ser tan jove com tu !

No és més que això

   És un amor apassionat

per una vida ja passada

És concebre l'espant

   L'incognit d'una vida

en dispersió...

Diven que la vida

     passa i passa

sense més I el mar

   el cel i el desig i

un cos de dona ( massa 

  jove ) sota el sol 

plom de la marina blava

Jagut sobre l'estora

  a la proa de la nau,

va dividint el mar blau,

  i al mig hi és ella i

amb les mans i els peus 

  dibuixa cercles d'elesticitat ,

i els dits definint l'infinit ,

   i l'elegància de la boca i

el somrís de l'indiferència ,

i als llavis el desig des 

  preocupat i als ulls

la negra bellesa de qui se sap 

 superior i en el rostre 
la supèrbia de qui se sap massa
bella - massa jove-
per  poder 
amar-te

....t'enviaré alguna postal

de la Marina Alta, 

amor.

*

Juliol 2001

arnaudeguerau

foto: tamara linchenstein

marines i oratges (i)2

Modificació del final de l'anterior poema :

...tindrà un infant,
i una dona que l'ha estimada,
i tot d'una una abraçada.

Marines i oratges

Diven que la vida passa sense més, i un cel i un mar, i una dona veu wisky en un bar. Diven que la vida passa ,i el record i la postal mai enviada, vaig pensar en tu llavors, un petó una abraçada i una amarga glopada Una dona embarassada - no de jo -un home l'havia estimada, i no se'n adonava i ara la vida li ha fet una mala passada. Diven que la vida passa , i a ell li ha passat una dona estimada -i no s'en ha adonat - ben bé fugaç per el davant,

tindrà un infant i

una dona que l'ha estimada i

una abraçada

proA 

La Marina Alta

Marines i oratges

Oratge de vesprada a la marina blava. Blau de marinada. Blau esfondrat a la badia de Xàbia. Entre cap i cap hi ha un mar blau i l'oratge a mandarina suca tota la Marina i el meu cap empegueït sent un esgarip,  mentre llegeixc a Vicent Andrés Estellés he entès com n'és de clar aquest país, que tan estim i que encara ara crec meu i de vosaltres amb el permís d'altres. I el pinar i l'oratge i el mar i l'esclat de la llum i l'ona i el Sol  tot sol enlluernant tota la migdiada i la mar arrissada. Entre el cap de Sant'Antoni i La Nau faig cap cap a Sant'Antoni de Portmany                                 

 i d'açò tal dia en farà un any

La Marina Alta. País Valencià 

El pais que he esco,llit.Antologia poètica

Aquest és el títol de l'extreordinari recull de poesies que l'editorial pollencina 'edicions del salobre' ha editat de l'escriptor anglo-mallorquí d'origen galès Robert Graves. Una edició bilingüe ,a carrec de la seva filla Lucía ,amb l'ajud en la traducció i selecció dels poemes de J.M.Jaumà.Edició molt curosa tant en l'aspecte -tapes dures , lletres clares-com en el fons - una extraordinaria selecció dels poemes , i una molt fina traducció , sabent sempre la dificultat de traduir poesia.
En fi una petita gran joia de l'edició en català , com ja vé sent costum en tot el que fa aquesta editorial mallorquina.
Enhorabona doncs atots els amants de Graves i de la poesia per poder tenir ja aquest llibre ales seves mans ,ara en podeu tenir un petit tast,
(www.edicionsdelsalobre.com )
(infoedicionsdelsalobre.com)



...això és terra salvatge, el pais que he escollit

Postals de Mallorca

Selva .Agost 1980

...i allà
m'hi vaig trobar
a la joanna /a dalt
de l'escenari cantàven
'maria tu i tanta tonteria...'
despres vàrem anar a la platja
i un cos inert/que no era
el teu ni el seu /jeia
al costat meu

perquè ?

les mans
ja no em palpàven
el cós ja no em trobava/ i
com no podia dormir/vaig
alçar el cap/ i vaig
veure aclarir damunt
la mar...

llavors
vaig pensar en tu :

del teu record
nadant record
que mai no has
nadat aquí /ni
amb tu /ni
amb mi.

Versos anònims barcelonins (2)

..el nostre llit era de sal salada/i escata blanca /( i no dic daurada perquè no em creuríeu )/com un ball a on hi dansàvem /el nostre somni immaculat encara /./ a sota el ball hi havia un llençol /on tu hi brodaves el nostre cel encoixinat/de coixins en zelats de punta en blanc /fent un ganxet tot net / llepat ben suau i repassat /.../llavors jo caminava altre cop damunt les aigües del teu llac /immaculat encara / què dic ara !/ vull dir ennuegat de sal salada / com la mar ja navegada /(jo l'hagués assecada tota , deixant només l'aroma a ona passada )/ /així era el nostre llit / en nuat en un nus / nu a nu /que poc a poc / s'aferraba i s'amollaba /fins desfermar galopades enverinades / damunt del nostre ball /encatifat de catifes encelades/./Era així com així érem /amarinats de mil onades arrissades/com l'arena arrossegada/per la mar ja des puada/ sota un cel encelat quan tu em besaves...

foto

AlexanderBergstrom

*

aquest versos anònims estan recollits i arranjats 

per 

SergioCrespo i ArnaudeGuerau 

en el llibre 

'Diversos versos dispersos d'amor anònims' ,

publicat a JoEscric .com

.RAMBLEJANT.

ramblejant, 
no pas passejant 
ens vàrem conèixer ? 
a la fira de santponç 
entre aromes a codonys,
ens vàrem besar ? 
o va ser molt més enllà,
 en un frankfurt de santpau,
entre wiskhies i cerveses i 
olor de tabac ros, on ens vàrem 
començar a estimar? 
aquell any per santjordi 
jo no et vaig regalar la rosa i tu,
tu no t'en vas adonar 
ja ens estimàvem doncs ? 
entre absentes i al marsella,
del fidel al sidecar,
amb cullaretes de sucre i 
les besades esgarrapades,
olorant els nostres cossos 
vaig aprendre a estimar-te?

la boca plena i el cor obert encara 
plenitud de migdiades a la fosca 
de cateva, enraixats en la llum 
de les persianes abaixades,
ens abraçàvem i badallàvem 
davant del televisor de trenta
cinc polsades . jo mai no t'he preguntat 
a tu també t'han deixat? 
A mi m'han deixat pal-
plantat a la plaça universitat.

anònims barcelonins

*

Aquest versos van ser trobats sota el coixí d´una habitació de La pensió Madamme del carrer la guàrdia de Barcelona una nit dels anys vuitanta

*

aDg


*

foto
paseo por las ramblas
d'Oriol
maspons

Khodassievitx, Viatxeslav Felitsànovitx .Poeta

Poeta rus ,descendent d'emigrants polonesos, 

company de la Berbèrova en el periple conjunt de ciutat en ciutat, 

escrivia en el tren que els treia de Russia ,

camí d'un exili que ells desconeixien seria definitiu,

..He nascut a Moscú.El fum

Sobre teulades poloneses no he vist

I un talimà de la terra pàtria

El meu pare no em llegà.

Fillastre de Rússia i de Polonia

No sé que Polonia sóc jo.

Vuit volumets però no més

I en ells tota la meva pàtria

A vosaltres toca posar-vos el jou

A mi viure a l'exili i anyorar

Però jo a la meva Rússia

M'enduc en el sac de viatge...

Després anys més tard li confessaria a la Berbèrova , 

a París :'Aqui no puc, no puc, no puc viure i ni escriure, 

allí no puc, no puc, no puc ni viure ni escriure '

Nina i Khodassievitx

a

França

Nina Berbèrova

En aquest llarg i constant navegar per fines punyalades i dures esquitxades com d'aigua salada en que es converteix la lectura de la seva autobiogràfia, hi troves coses com aquestes , quan descriu les sensacions i estat d'ànim amb el seu company , el poeta rus Viatxeslav F. Khodassievitx, amb qui comparteix habitació en aquell espiral nómada que els va dur per L'Europa d'entre guerres de pensió en pensió :'..ens estimàvem per damunt d'aquesta ratlla divisòria que ens separava : a un costat estava ell amb els seus pressentiments matinals de catàstrofes vesprals, a l'altre estava jo amb les engoixes nocturnes de les alegries diurnes.'
i també diu coses com aquestes :
'A l'alba m'acompanyà a casa,(...).Vam romandre plantats uns quants minuts al portal de casa.La seva cara prop de la meva ,la meva mà dins la seva.En aquells moments sorgí entre nosaltres una unió que s'aniria fent més forta d'hora en hora.(...)
Sobre la neu profunda , a les tres de la matinada, vam anar a l'entrada contigua , a 'la seva' entrada, i vam romandre asseguts darrera la seva finestra fins al matí(..) ,la claredat d'aquella alba de gener era extraordinària.(..)
La profunda gravetat d'aquella nit canvià la meva persona .Vaig percebre que ja no era la d'abans.Que havia pronunciat unes paraules que mai no havia dit a ningú, i me n'havien dit unes altres que mai no havia sentit.I que no es tractava de felicitat, sino d'una cosa totalment diferent: allò no era felicitat sino bruixeria,una doble realitat, la seva i la meva'

...quan coneix a Petesburg el que serà el seu company de viatges, experiencies i exili en el futur.