QUI ESTIMARÀ EL MEU COS DEMÀ?
Càntic d'enyorança a l'amor perduda
En l'edat del somni.A l'abril
de la vida, en els verals
flairava innocències florals...,
I em preguntava , amb cert estil
de fruit verdal per madurar :
'Qui estimarà el meu cos demà ?'
Que monòton el pas de cada any !
El mar, el sorral, la palmera..
Ah! Encalçant l'areny , la drecera
on una verge m'obri el pany
de la carn.Consirosa em pregà :
'Qui estimarà el meu cos demà?'
Vaig defugir el seu prec.Les perles
galta avall, ens uniren més
que el gaudi del pecat comès.
'Poeta i home!,si 'esberles
el rostre en llagrimejar,
qui t'estimarà el teu cos demà ?
Nàufrag de cent amors venals,
em culpava après.Les ermites
m'emplenàven el cor de mites.
I, a sopluig d'un misticisme fals,
m'ofegava en un fons d'oceà.
'Que em mor.Qui em voldrà el meu cos demà?
Las, com enyoro un març feliç
on l'ànima adhuc estima!
Devell, l'esperit fugirà
per mossegar fruita al pedris
de l'hort, ANB TU.I el cos demà
la terra santa es menjarà.
M.Escudero i Clavaguera
Fulls del romanç d'Elsa Ellisson
Terres de Llum
Obra poetica I
Llibres del Mall
Sant Boi de Llobregat
1982
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada