imatge de Solitud
Victor Català pseudònim de Caterina Albert i Paradís .
l'Ecala .1869-1966
' Em proposava de no descobrir mai la meva personalitat.A Olot vaig haver de trencar la consigna, però.Vaig enviar a un Certamen que es celebrava en aquella ciutat un monòleg.Fou premiat.Hi hagué unes discusions fantàstiques, es veu , sobre qui era l'autor del treball. Sembla que es tractava d'un monòleg atrevit.Jo no me`n adonava.Quan van saber que l'autor era una dona, l'escàndol va ser mes gros.No trobaven correcte que jo contés l'història d'un infanticidi.I, no obstant, ¿és que pot tenir límits l'obra de l'artista ? No crec que unes normes legals puguin frenar-la.Crec elemental advocar per la independència de l'art.Gràcies a aquest independència he pogut ser fidel a la meva vocació, que tothom hauria volgut intervenir.No reconec altra norma que la que la del bon gust , ni altra inmoralitat que la de la inutilitat.L'obra mal feta és, per això mateix, l'obra inmoral.
El bon gust, que de molt joveneta va menar-me a fruir les pàgines saborosíssimes de La Celestina, per exemple, m'ha fet rebutjar sempre, àdhuc com a lectora, les produccions suspectes.'
Entrevista amb Tomàs Garcés ,
publicada a La Revista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada