entre el cel i
el mar hi ets tota
tu
des
prés
de
travessar l'illa de l'aire i puntaprima,
en vent fresquet de nord
i
ja en mig
del canal
de
menorca
en
embat as
soleiat
i
vent
rolant
de
gregal a mig
jorn
cel
orfa
de núvols
en cotó blanc i línia
transversal
de
rutes d'avions cels
estivals
re
noè
distant i
veient tant
d'artutx
com farrutx,
ajagut a la xarxa de proa
SOL
tot nu
prenent
del sol i el vent
tota
la força
i
l'energia
necessària Sota el sol i
damunt la mar blavablavablava
Vaig
re
cordar
nits en
solitari
( S )
de
passió
i
amor
(S)
en una pensió
TU I JO
navegant
tempestes i embats
pel teu cos
i
entre
llaçats
i amb brumes i es
cumes i olors i remors
que deixaven
els
cos
sos
tot
S
sol
S
amant-
(nos )
te
de
nou
damunt
la mar
damunt
la xarxa i sota el cel
tot l'univers
clos
nu
i
as
sol
eiat
jo i tu
sense temps ni espai i
tot ara i aquí
en un cos
tot sol
entre la mar i el cel
tota nua
i un dofí i esquitx a sal que cou i et mira
els
vents
foragitats
en
vendavals
huracanats
i calma i calma
total
enblanquinada
tu i jo
fins a la matinada i l'in
finit
d'aquell
llit tant gran i tant petit al
hora
i
llavors un
remor a motor
a Ro-
ro i
un caramull de veus damunt del ferry
sorgits del més fons del prufonds inferns
marins
en
creuant-
se
a la meva ruta
de
mar i tu
Em saludaven
embadalits
com a babaus
en
rient-
se i
mans enlaire
i
fotografiaven
l'espectacle
d'el
home
erectus.
Del meu cos
erecte
De
la meva passió
entre
el mar i el cel
on
hi erets tota
tu
en blanc
foragitant-
me
per damunt
del meu cos
la
font en blanc caient
damunt
la
mar en blau i
l'embat i les mans i
tot just
quan el ferry carregat d'alemanys i alemanyes
em creuaven la ruta i la mirada i
fotografiaven
el meu estat
nu i erecte
damunt la mar
l'univers tot
Vaig tenir un esclat
de
llum
i
llum
i
nós
re
cord
:
entre el mar i el cel
hi ets tota tu
*
aDg
*
mallorca
1997
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada