entre la revolta i la revolució
La revolta ja no calmara
les nostres ànsies d'aire nou,
les nostres necessitats d' aigua clara.
Ja no no en tindrem prou
en una revolta més o manco
precipitada, més o manco espontània . No,
ja no saciarem així la necessitat de justícia i pau,
que l'esperit ens demana. No,
ja no oblidarem tots els mals comesos. Ara
ja no en tenim prou en quatre batalles, mal per
dudes. No ! Volem més !
Necessitem molt i molt més
que una revolta més.
Ara ja volem
I
amb perill
in
clós
d'es
clou
re'ns
a
tot
es !
De
devorar
el
es
fill
es
i
les
sev
es
mares i
de
fins i tot
a tot
es
nos
altres
inclos
es. Però
si us plau
no ens
deixe
'm
res
per
fer i
quan albirem el cim no ens oblidem de derruir allò
que ens han legat de l'antic passat No !
No
deixem
res
per
fer. Ni
a mig
fer ni
des
fer. No
més
em
US
demano
això : que ens ho en duguem tot del que ja és passat i això
i aire i ira i la lira i l'aire
tot
a
no
va
i nou i
nous correntíns d'aigua cristal.lina,
com aquells que han pessigat la pell ,
de tan freds com son com a Puntaprima i
manatials i gorgs en riuades noves,
com a nous diluvis, davallant les aigües de les muntanyes més altes,
que mai no haurem vist !
S'enduran fangars que crèiem re
closos a la nostra es
corça.
No,
ja no vull
no
més
una
re
volta
més
Ara
ja volem
dedicat també a les lluitadores
anònimes
per la terra
lliure !
*
La revolta ja no calmara
les nostres ànsies d'aire nou,
les nostres necessitats d' aigua clara.
Ja no no en tindrem prou
en una revolta més o manco
precipitada, més o manco espontània . No,
ja no saciarem així la necessitat de justícia i pau,
que l'esperit ens demana. No,
ja no oblidarem tots els mals comesos. Ara
ja no en tenim prou en quatre batalles, mal per
dudes. No ! Volem més !
Necessitem molt i molt més
que una revolta més.
Ara ja volem
LA REVOLUCIÓ
Una revolució com les que fa anys els avantpassats van fer cap girar totes les balances de la humanitat. De l'esclavitud a les desigualtats. Des de manchester a chicago. De santpetesburg a leningrado. Des de la bastilla a la sorbona. De pretòria fins a sowetto. I de mombassa a kinshassa. I del carrer Gran de Gràcia a Hostafranchs. De Sants a Santandreu. Del Poblenou a la Sagrera i del Cam de l'Arpa fins a les Rambles de les flors i els estudiants on va quedar per acabar la nostra revolta, un dies de maig del trenta set. No!
Tornem de nou a destruir privilegis, removent ciments, derruint les portes dels gran palaus, amb sang inclosa si cal. Desequilibrant per fi, l'injust destí universal. Si !
Una revolució com les d'abans, que s'ho endugui tot per en davant, i l'aire i l'aire i l'aire nou i, la ira i la ira, a colps tan necessària, ens ajudarà i ens hi durà, ja ho veureu ! Amb perill inclòs el desconegut vertigen i precipicis d'alegria insensata i la tremolor també, de la novetat de l'aire i, els neguits de l'incert futur i la glòria i la ràbia i l'esclat i les super noves noves, totes estel.lades de constal.lacions incloses i del no saber que serà demà i el tot ben nounounou però, de debò, que s'ho en dugui tot!
Tornem de nou a destruir privilegis, removent ciments, derruint les portes dels gran palaus, amb sang inclosa si cal. Desequilibrant per fi, l'injust destí universal. Si !
Una revolució com les d'abans, que s'ho endugui tot per en davant, i l'aire i l'aire i l'aire nou i, la ira i la ira, a colps tan necessària, ens ajudarà i ens hi durà, ja ho veureu ! Amb perill inclòs el desconegut vertigen i precipicis d'alegria insensata i la tremolor també, de la novetat de l'aire i, els neguits de l'incert futur i la glòria i la ràbia i l'esclat i les super noves noves, totes estel.lades de constal.lacions incloses i del no saber que serà demà i el tot ben nounounou però, de debò, que s'ho en dugui tot!
Tot
el que hem deixat ! I
amb perill
in
clós
d'es
clou
re'ns
a
tot
es !
De
devorar
el
es
fill
es
i
les
sev
es
mares i
de
fins i tot
a tot
es
nos
altres
inclos
es. Però
si us plau
no ens
deixe
'm
res
per
fer i
quan albirem el cim no ens oblidem de derruir allò
que ens han legat de l'antic passat No !
No
deixem
res
per
fer. Ni
a mig
fer ni
des
fer. No
més
em
US
demano
això : que ens ho en duguem tot del que ja és passat i això
i aire i ira i la lira i l'aire
tot
a
no
va
i nou i
nous correntíns d'aigua cristal.lina,
com aquells que han pessigat la pell ,
de tan freds com son com a Puntaprima i
manatials i gorgs en riuades noves,
com a nous diluvis, davallant les aigües de les muntanyes més altes,
que mai no haurem vist !
S'enduran fangars que crèiem re
closos a la nostra es
corça.
No,
ja no vull
no
més
una
re
volta
més
Ara
ja volem
LA REVOLUCIÓ
que s'ho en
dugui
tot
per
què
què
ja mai més
res més
torni a
ser com ha estat fins
ARA
!
anònimes
per la terra
lliure !
*
aDg
valldoreix
païsoscatalans
mar mediterrània
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada