l'arbre de la vida

Abans eres  carícia i
                       ara ets cos,
abans eres llavis i
                       ara ets besada,
abans eres humida i
                      ara ets rosada.
Abans eres sexe i
                     ara ets jonc,  allà 
on refugiem tots 
                     els nostres cossos.


Abans  eres riure i
              ara també somriure.
Abans eres dona i
              ara també mare.
Abans eres oïde i
              ara també paraula
Abans eres camí i 
               ara també casa, allà
on reposem totes 
              les nostres ànimes.

poema

i

dibuix

aDg

valldoreix

1999

*