montseny dotze

(
a
tu
que quan ens vàrem oferir i ens vàrem tenir, vas obrir finestres i finestrons, portes i porticons, persianes enrotllades , mallorquines o andorranes, vànues del biaix o del re
                                    vés, 
                                    llençols plegats o des
                                    plegats, i el 
                                   teu radio-
                                   cassette obert, 
                                   mantenint però, el teu secret
                                  del teu ultim 
                                  gemec

)

A
montseny dot-
                        ze,



tan diferent el primer cop 
del segon, tan diferent amor, tan
diferent el segon del tercer, 
                              tan diferent , 
                                   no creus ?


Tan diferent cada nit 
Cada ullada Cada besada Cada carícia 
d'una nit retrobada Cada mirada Cada gest 
desitjant tenir cada nit de nou el nou cos 

Tan diferent cada matí 
la teva olor El teu vestit de dormir 
La teva mirada amb una abraçada 
Tan diferent tu de la primera impresió 
d'aquella casa tan endressada Tan diferent tu 
d'aquella habitació tan desada i la complicitat 
d'unes persianes ja no cargolades 
Tan diferent tot del primer cop.

AdG

barcelona

1987