ана ахматова
Одиса 1889
Мошћу 1966
És allò que embruixa vora el cor,
enroscat com una serp petita,
o el colom que espassa tot el dia
parrupant a la finestra blanca;
és allò que brillarà en la gebra,
s'intueix en un so de viola...
Tan mateix en secret i infal.lible
ens aparta del goig i la calma.
I com sap sanglotar amb dolça veu
en el prec d'un violí que enyora !
I és terrible endevinar-lo en un
nou somriure encara per conèixer.
Tsàrkoie Seló
24 de novembre de 1911
retrat
de
nathan
Altman
Una descripció molt curiosa i alhora encertada.
ResponEliminaBona aquesta poeta russa...
Si, és curiós com cadascú percep l'amor .
ResponEliminaGràcies pel comentar-hi Martina !