la memòria de la tortugua

                               

                                    a S'illa de ses dones ,

de la Savina a Barberia

la carretera fa un gir i de cop i volta 
puja a un altipla i torna en recta in
acabable i entram
en camps i barraques com a un paris- 
texas de pel.lícula o un bagdad-
cafè 
meridional o un missouri-
mediterrà.
A banda i banda hi ha  ferralla i esquelets de furgons i camions antics, 
deixats en camps de Déu, deixats de la mà de Déu.
I la serp de la casa,
empaita les gallines de l'hortet piolant xisclant socors a una nena 
d'ulls color avellana i 
una  dona , que asseguda en una cadira de vímet i 
amb un barret de palla al cap, 
em saluda alçant la mà, mentre enllaça una senalla 
que potser vendrà demà a la platja des pujols . 
I jo i el motorino,  
que he llogat en arribar a port, venint de ponent
més enlllà
de
l'estany pudent,
amb tot de gent estranya,
 que mira el mar i no 
                         s'el 
el beu

-

havíem  fugit d'un gorb de nord 

aquell matí de cala saona i

d'un cop de vent 

vàrem perdre  un rem, i

del nígol més gris mai vist, 

en va caure un conill,

que  aferrat als dents hi duia un peix. 
Ja de nit, amarrats al costat d'uns  grans bous,

vinguts de Dénia Xàbia o Gandia,  

de la marina més  baixa o més alta,  i crec recordar 
que anomenats  Teresa o Francisca,   
menjàvem peix  davant d'una peixera  
de l'hostal -  de la bella i  autoritaria -
filla de la marina                           
                          
                                                    -             i

jo

que segueixc 

 tita tira

fugint d'ells 

fins

el Far

i

cap 

a

tu 

i

la mar

esclat

de 

Cel i Cel

in  -                      

abastable 

que

confon l'horitzó 

i

el

Sol

i un  corb

marí que cau a plom a mil-vuitcents metres per segon i ,

voleiant arran d'aigua pica el  mar , cerca nyam nyam 

esquita sal i se'n duu el botí més preuat, 
un  peix amarinat

i 

una tortuga

se'l 

mira indiferent 

i

desafia  - panxa en l'aire-

totes les lògiques evolucionistes de la creació. Des de la seva llarga memòria 

pre-                                         

historica,  en sap prou 
                    per saber 
                   que anit

                                        tu

                                        vas dormir en mi 

                                        

                                      

                                                i  
                                                                              
                                                        tu  

                                                             
                                                                          mai  

                           
             no ho 

                                
                                                       saberes  .

.

 Un és d'on neix, però també de tots els llocs que estima.

L'unica pàtria és la vida.

ponç pons

sa figuera verda

menorca 

Sa Lluna pagesa
del disc 
ressona 2
de
Ressonadors

P4b3masWCy8

trip 

tic 

pi ti ús

1996                   1999

                              

foto
andrée dev diennes

TRIPTIC DE MARIA

foto

Si hay algo

Neptunia asesina

.

Déu, 

que es va fer home per abraçar Maria Magdalena

Ponç Pons 

.

Déu és dona,

i crea a l'home i  la formiga 

a la seva semblança 

arnaudeguerau

.

Flor de llimoner

el Teu Jardí, 

és 

de maragda

                         i flor de

            baladre i                              llimoner, 

                                          mimosa i 

    ametller, i sota un fanal,  

             aquella nit  de nit  i

                                 en un carrer de Barcelona 

                          m'       te'n 

recordes ?

                                                                                                                                       m' 

                                                   a                                        ban

                                                         dó                                                        

                                                                         nes 

                                                                                              ?        

                                                                                             

Jardí,ho vas dir,         

                                                                                   no

                               

                                                 

                          de grèvol, molsa i un cargolí  

                          que s'atança i avança i 

                          en Gabriel i na Pixedis ,   

                         que quan treuen el cap de la closca 

                          i es miren vol dir que 

                                                                                                                 copulen, 

                                                                                   
                                                                                   al teu Jardí,

                                              

                           de cucs de seda i de llum i 

                           papallones que volejen i planegen          

                          i  sigiloses  es reprodueixen , i

                                                                     per fí,                              

                                                                                                         Jo ,  
                          amb un wisky a la mà,

                                                                      surto 

                                                                                            al teu Jardí,  

                             miro al cel  

                             d'hivern , i el carro gros i la Ossa menor, i

                             penso  en la Mar d'Ahir, faig un glop,

                                                                                       alço el dit i

                                                  em 

                                                                                       dic

                                                                            el teu Jardí, 

                                                                                                           
                                                             és el meu 

únic

                                                                                                      

                                                                                                                                                        

                                                                                                

                                                                                                                                      llit !

.

foto

Joaquim Gomis

Rivière

1949

Jo i

                                                                            

                                                                   Jo 

)  

... vàrem deixar metz o beziers o ves a saber.
bé, no 
era per la provença del vell frederic, 
a la casa aquella plena d'ampolles vuides. 
corrent 
corrent
 - so,  per tal què el pagesot aquell enfurismat,  que havia matat,  sacrificat l'animaló per-
què ja no podia córrer i per tant tampoc  caçar -
pobre animal ! - .
i el molt animal del pagès francès ,
bes ,  que ens havia denunciat !
i la marie-
france 
pobreta, 
plorant i el seu nòvio mentre
 estant, 
també corrent
corrent
- so, per arribar  a niça abans 
que tanqués el port,
abans 
de la posta de Sol,
abans 
de que es fes fosc,
abans 
de que les carreteres franceses,
que baixaven per les valls dels alps als departaments més marítims ,
no geneguessin com sempre,
espurnejant quan cau ponent grocs i verds entre alzines  i pi avet,
purpurina d'ansietats per empassar-
se
una vida . si,
abans de que el  seu amic 
- i això d'amic és un dir,  
diguem-
li  millor el camell, 
el camell de la cornis
-sa,  el camellot de niça,
que se't pixa, 
apareix i desapareix,
màgic il.lusionista - no se'n anés  sense més,  per sempre més ,
a la francesa baja-  
 quin mono ! 
i  que mono el pobret steffanet !.

Doncs bé,  això que ara us contava, 
era com fugíssim  sense saber ben bé el perquè , 
o almenys  
Jo
-
Si jo  
un Jo  en majúscules, 

de
circunstàncies i
plè d'arrogància i
trascendència i
inseguretat i 
la por. molta por i

      in - 
sig - 
ni -
fi -
càn - 
cia - 

i , 
en fí ,
que vàrem fugir com qui diu,  cotxes avall, 
per -
què
el pagès no  ens atrapés 




Va caure l'espelma d'un cop de porta  i per fi la celyne va obrir 
portes finestres i balcons i alleugerida va riure 
i va anar a fer tanquilament un tè i un riu, 
llarg i plaent que tenia pendent
 feia molt de temps.

després,

molt després 

de que tot això passés

                                                        jo

vaig arribar...  

(

al 

                        teu 

                                                          Jardí .

*

TylWetspLXg

aqBXGwPPBDc

música
de

Yasmine Hamdan

foto
primerade Jasmine
Arabia

aDg

aísdegap &  aïxadegadès

es - 

bós 
) sos

de

les cançons d'amor de quan érem
, 

Visions de Nit al Drugstore David

Jesús de Nou Crucificat

Barcelona de nit i just quan clareja,  surts del drugstoredavid  ben atrevit Amb el teu disc sota l'aixella  TussetDiagonalRamblaCatalunya a vall mil  paperines de purpurina dins els teus ulls embadalits per tantes nits sense dormir I LaThais ? Ja ha arribat Al Metropol Està ballant amb un desconegut Desencantada de totes i de tu Agafaràs la paperina Esnifaràs rera el cristall granitzat  a les toilletes on ja fa un any vas posseir i ser posseït per primer cop Celebraràs l'aniversari del primer dia que vàreu dormir agafats en el descampat rera d'un cotxe on us va deixar tirats el seu amic Qui diu que tant l'estima ?  I ara et convida de nou i diu per ultim cop a l'última  ratlla I quan surts  defora i saps que ja serà per ultim cop l'última besada La Policia  et crida t'estira  I et registra les butxaques I et baixa els pantalons et despulla i  t' escridassa I et magreja I t'arrossega per terra a dins del carreró Maricóooo I t'humilia Uii que és home o dona ? , aquest cabró !! Et surt sang que regalima pel nas de la impotència i quan ja per fi et deixen anar més enllà Passeig de gràcia Aragó Uns policies han aturat una vella furgoneta plena de cartró 'Robat ' diu el policia Els hi buiden i l'escampen tota per terra i els obliguen a recollir els cartrons i ha omplir el camió de la companyia oficial de neteja llavors tens la                   

   visió

                                  

                             

          Un jesucrist            

indigent

i

travestit

recollint cartrons per la ciutat

 post 

olímpica

de

comissat i

humiliat

per les forces de l'ordre

públic

*

aDg

Barcelona

1987

1996

2012