L'aigua dorm, nua, gelada.
El cel , alt , li ha regalat
un gipó blau brodat d'ales.
L'aigua
vestida i solitària !
Una ovella perduda
plorava
lluny de la blanca pau
de llana .
Se mirà dins l'aigua.
Era vidre en somni
la seva ombra d'aire.
La del gipó blau
cobrí el seu cos
de llana.
L'una begué l'altra,
i ambdues dins una
belaren.
Blai Bonet Santanyí Mallorca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada