divendres, 24 de febrer del 2023

Llessui .





Quan Judes era fadrí i sa mare festejava
Muntanyes maleïdes
Pep Coll









Avui han vingut els pares, 

des de

Barcelona

per fer

-me 

una sorpresa

, han dit

,  qu'es veu 

qu'és el meu aniversari- 

sant-medir- tres -de- març i 

tal i tal i pasqual-

però he passat molta vergonya davant dels companys

, tots érem al menjador a punt de sopar 

i la Senyora Cecília

-la Llongueres -



m'ha avisat que els pares eren a 

fora a la recepció

esperant

-me per anar 

a sopar pel poble

Sort. Un carrer

de mala mort  i prou

aquest lloc

, a l'altre cantó del pont  d'aquest hotel tan fred

-diria glacial

 , sense ornaments 

, deixat de la ma de Déu

, vol ser modern i 

és com molt antic

, dic ! -

Jo esperava ansiós anar cap a l'habitació

que compartim el Mumbrú el Gomis i en Garcia

- el noi nou , el dels ulls blaus i la cara colrada

pel sol 

de la muntanya

, que va arribar tot just a l'escola

després de les festes de Nadal

, no

sé si va dir que de Sants o 

un lloc així  que no se on és

 , ni com és

 , un lloc desconegut per mi

, misteriós. 

El nen , en Garcia

 , no esquia , no en sap

i s'està sempre a la pista petita , i això m'agrada molt d'ell 

que tan li és si algú se li en riu

, bé de fet ningú se li en riu

perquè és molt divertit 

, i atrevit

, ahir quan vàrem anar a passejar 

pel poble de Llessui 

, a ses escales gelades

,les nenes i  els nens del poble

que  anaven tots amb una bata encara d'aquelles a ratlles

que duien els nens que sortien als llibres d'educació

antics

ens miraven com si fóssim uns extraterrestres

i el Gomis els hi ha dit

Ei, que passa ? què mireu ?

Una nena li ha tret la llengua i ell, en Garcia

si ha acostat i

li ha donat un xiclet

que duia a la butxaca

de la jaqueta

després

s'han estat

una estona  parlant

 mentre el Gomis reia i deia

Q'heu vist que ja té tetes

Quan tornàvem hem compartit butaca a

l'autocar i 

al vespre

taula i cartró al quinto.

El director

, el Senyor Llongueres 

canta els números

i es fa el graciós

en Gomis va xiu-

xiuejant

bestieses cada cop que salta un número i el

Director diu 

, 33 l'edat de cristo

, ell llavors respon

, Evaristo que te he visto i riu

 , al final el faran fora

, com sempre a l'escola

; el nou , en Garcia 

, que ja em sé el nom

de

pila

, segueix jugant tot seriós

, és diferent

no -sé 

m'agrada com és.

No sé 

m'agrada molt

tot

ell

, la seva veu

, el seu somriure

la seva manera de moure's 

de caminar i avui quan l'he vist adormit

amb aquell somrís

de felicitat

, tan confiat . No

m''agrada tot 

d'ell


Demà li demanaré 

si vol pujar amb mi amb el telecadira

, pot ser divertit anar junts penjats a les alçades i  les cames sota la manta.

No sé si li diré però

no sé si s'ha enterat

que avui quan m'he llevat 

he vist que m'havia fet pipí al llit

, ningú ho ha vist 

, tots ja havien sortit

, no li diré a ningú ni tan sols al Mumbrú

que sempre  fa 

com si ho entengués tot

No

sé 

de veritat

 que potser estic enamorat ? 

És això ?

desitjar 

sentir 

l'olor

de l'altre

desitjar estar sempre al costat

de l'altre

Que me'n saps dir

de

tot això

senyor

?


Llessui











dimecres, 22 de febrer del 2023

entrellaçats


'NgOma

  

 les 

          núvies

          núbies i somalis

                         dansen 

           vora 

           del foc 

la dansa 

            del foc





gargot 

inspirat en el llibre 

Memòries d'Àfrica 

Den afrikanske farm

de

Karen Blixen

Isak Dinesen





dissabte, 18 de febrer del 2023

Un estiu


                           La platja  era llarga, i cap a ponent es perdia fins als aiguamolls . La sorra  verdejava l'alba i amb el vent terral que buidava l'aire d'aromes i olors de petxines, algues i  fonolls  just abans de clarejar, quan ja no és de nit però encara no es fa el dia tot es confonia  en la mar somorta i un cel estantís.

Algú va tenir un desencís.  





santa-margarita un estiu
















dimecres, 15 de febrer del 2023

En Mascaró Pasarius i

 tots els 
( més  de )                                        
mil


                                               de   Mallorca :



el Galatzó , el Massanella, el Teix,  el Tomir                              
 i d'altres més 
que no record 
 - i no el més alt però
 , el Puig-
Major
, per-
que n'estava prohibit l'accés i ocupat
per una base militar estrangera
( les boles dels americans )     .                                                 
Tots
 i tants
, els vàrem pujar
tota
la família
, dies d'excursions
- in-
acabables -
que vàrem fer amb el pare
 seguint la cartografia del mestre 
Mascaró Passarius . Ho he recordat
després d'haver trobat el llibre
                     Felanitx, felanitxers                                                             
d'Andreu Manresa

en una paradeta de llibre vell o
antic
, al carrer 
de
Santiago Rossinyol 
al mercat dels dijous de 
Sant Cugat                                    
del Vallès
on
surten fotos antigues , recull de gent
i moments de Felanitx i felanitxers
com el fotògraf
l'Andreu
qui ho recull i ho explica
coses com
S'apotecari i els republicans .  jo 
els mapes aquells 
d'en Mascaró
Passarius
,me varen enamorar
d' immediat
, va ser un amor a primera vista
, tanta exactitud, aquella filigrana , amb aquell detall a
tall
, a on hi sortien
totes les cases i casetes
, les possessions i els seus marges 
, amb noms i llinatges
-en color negre
, tintat-
, camins i caminois
, rieres i rierols
, carreteres amb tots els seus viratges i miratges
, me varen impactar tan 
que gracies també
al meu germà
gran
que ja
dibuixava
mapes de països estranys
vaig començar 
jo també 
a fugir 
cap a països llunyans
tot dibuixant 
mapes 
estranys
.



al meu pare .