L'aigua de valència

Una tonadeta
                       millaresa               
                                                     amb eco i tot 
           
des
        - prés                        
              d'haver     
                                                             -me 
                                               
    pres

        
                                      'aigua de valència'

a la Fira 

                             de les festes de Los Calpes 

agost dos- mil- setze.

El camí
                -net 
és
                                                 net  i
                plè d'herbeta                                                             eta /eta /eta ....
            
El                                                res -
          seguiré fins a la fí 
                         on hi ha la font
                                               - eta                                           eta / eta / eta ....
                                                    
   I  dels teus pits 
                                en  surt
                                                                -i                  - rà                              

                                     el rajolí
      que em darà                                                                           arà / arà / ará ......

                                                                                         
                                                            l' aigua beneita .

                                                     

Los Calpes  

Alt Millares  

País Valencià

aDg

dibuixos

la fonteta de l'aigua de valència

i l'hamaca i un riu

a

la marisa

i la seva generositat

                        

he sentit la vaga necessitat de fer-ho constar

Composicions 
           
u .




ha començat a ploure
i entres la roba al balcó


és una precipitada pluja impensada

hem entrat a la tardor sense adonar-nos-en quasi

ahir
encara hi havia a la platja
recorda-te'n
estimables xicones mig nues que ballaven i saltaven a les ones 

es posaven daurades
dessota el sol
esteses a la sorra


avui 
ara mateix
encara ha fet calitja


de sobte
orquestrada amb els trons i els llamps
ha arribat la pluja


des del bar d'enfront la miren sense comprendre-la
com una cosa impròpia

no passa cap persona pel carrer

des del balcó mire el bar i ha uns homes que miren l'asfalt

on rebota aquesta aigua

tu has anat entrant
(precipitadament )
la roba a casa


plou

he sentit la vaga necessitat de fer-ho constar
d'alçar acta d'aquesta pluja que ha vingut un moment
i se n'ha anat

olore en l'aire
i ol a aigua
olore més
i ol a pluja

ol a dies perduts per qualsevol cantó

una parella anava pel carrer

recorde unes cames increïbles 
unes cuixes que s'hi marcaven dessota el vestit
uns pits menuts i agressius


etr recorde
amor
¿em deixes que et recorde ?


¿em permets que et recorde ?

avançaves decidida pel carrer
entre xiulets dels homes 
entre la soledat
a una banda i a una  altra hi havia solars
avançaves alegre i decidida



¿per què et recorde ara que plou si no et recorde 
exactament sota la pluja ?


tornaves de l'amor


jo et veia caminar i em sentia feliç d'aquell cos teu


emprenia el camí del retorn
i tornava a mirar-te


i et veia entre una pluja


i cridava dintre una pluja


i cridava dintre l'aigua el teu nom


com ara el cridaria per dir-te si venies
car és segur que tornaries
que t'estime
amor
amor meu


m'embenaries la ferida que tu mateixa m'has obert


et donaria les gràcies
i em donaries una breu besada al front


''ara et convé dormir ''

vicent andrés estellés 

burjassot país valencià països catalans mar mediterrània

mare de terra

mare de terra  asseguda mare

mare de soles i de tandes furtives

mare de nits i matinades fredes

mire el teu rostre patiment i pols

molt has sofert i molt has de sofrir !

per nits per murs per solcs indestriables 

mare de pols de patiments i línies 

vicent andrés estellés .

ataronjat .

dimarts 

el blat 

segat

Entre el verd i el groc

el ulls de foc

avancen en bloc

el temps atroç

esbotza i buida

la figura

fulla d'acant

i cant que es desfulla 

Signes d'aire

obra poètica

1939 .1999

la primavera i

tu 

com si l'hivern hagués estat com letàrgica nostàlgia d'enterrats anhels sota la gebra brota un trèbol brota l'espiga brota de nou i primer l'ametller i la mimosa i carrer avall hi ha el roser de la veïna  i si  ja-ho-sé també hi ha un ram de ginesta silvestre bosc enllà al descampat del costat algú burxa amb una escombra un ratolí amagat la gossa corre rera el gat 

aDg

valldoreix

primavera

dos-mil
setze

Dimarts l'ombra del cirerer és color malva

                                                   

Un arbre sisley
de branquillons rosats
acull
dos pardals inquiets

                  Bob Dylan
fa 
                  bon dia
                               per sortir
                                     sense abric ? 


      



( violeta )



Calendari dels colors
1975-1976
Albert Ràfols-Casamada 

Algueresos,

Antoni Arca   
L'Alguer   
Sardenya      
                     1956 


                                         

tres 

                 po -

             e           

                     - mes 

:

1.

 ¡UUPS ! L'ALGUER 

                                         a Carles , amb l'esperança
                                       que demostri que m'equivoco



¡Ups !
T'ho juro :
ha sigut un instant,
un paf.
Una empenta :
!ups¡
Que bo, però, quan tot es va ensorrar.
Uns rebomboris.
Unes coloraines .
Com la tele :
la gota
cau
al mig
del vas
de llet
endins.
I es multiplica.
Paf :
quants 
petards, 
mira, 
d'aquest
      p
      o
      b
      l
      e
      m
      e
      u
      .



                                         Isabelleida 1990





2.


L'OLOR DEL CATALÀ

                                               un olor m'arriba ben fort,
                                           és l'olor del geranis vermells


Gerani , o també ''catarà'',
pronúncia corrupta del mot ''català''.

Catarà, altrament ''escarabat''.
''Catarà''.
Pronúncia corrupta del mot sard ''cadelanu'',
el nom que els illencs feien servir
per a indicar insectes nocturns i notaris barcelonins.

''Catarà'', un caramel de regalèssia
en forma d'escarabat que em comprava
a la botiga de pa que hi havia 
sota casa. Devia tenir 7 o 8 anys;
vivia al carrer Giuseppe Mazzini :
llavors .


Per una història del meu poble i de mi mateix . 1998.




3.



TOTS EXILIATS


                                   reflexió en veu alta
                                         sobre la poesia 
                                 catalana de l'Alguer



L'exili
des del meu poble,
(l'exili)
des de l'alguer,
(l'exili)
des de ma casa,
des d'aquest lloc meu
tan allunyat , tan desterrat
per la terra , pel mar,
per la història,
l'exili, dèiem,
és un fet natural
per als poetes sards nascuts a l'Alguer.
Desterrats en terra pròpia,
aquesta és , des de sempre,
la nostra con(tra)diccició.
El primer, 1571, fou en De Lo Frasso,
poeta, militar , presidiari.
Homicida , digueren, i ell, a tota resposta,
s'exilà dintre els papers que imprimí a Barcelona.
Escriví en català, en sard, en castellà.
Desterrat fisicament i poèticament des de sa casa,
desterrat de sa mateixa terra; quina ?
l'Alguer ? , Sardenya ? , Catalunya ?
Desterrat des de sa mateixa llengua ; quina ?
el català ? , el sard ? , el castella`?
Més tard en vingueren d'altres , 
tots oblidats , tots anònims,
tots exiliats de la glòria .
En vingueren altres , nobles , burgesos,
militars , mossens . Fins a un senyor
anàrquic viscut dins de dos segles ara ja passats .
Originari d'un poblat del napolità, natural de la ciutat 
de Sassari,
trobà la seva terra entre les pedres i la sorra
del meu poble. Ell sí que era poeta. Es deia
Antonio Ciufo i es canvià el nom per
Ramon Clavellet. I com un clavell
desaparagué de la vida buscant la terra ,
ell que a l'exili havia nascut,
un pètal a Nàpols, un pètal a Sassari,
un pètal a l'Alguer, un pètal a Barcelona
i l'últim a la ciutat de Reus. Desterrat
de la vida després de la setmana
tràgica del setembre de 1909.
En vingueren d'altres ,
tots localistes ,
tots provincians,
tots ells malats de la mateixa malatia :
l'exili .
En Carmen Dore, home i poeta català de l'Alguer
pregonament barceloní dintre l'ànima
impossibilitat de moures de casa sarda
per culpa d'una muller, d'uns fills
i d'un altre ofici que cap català de terra
sabia buscar-li.
En Rafael Sari, mestre i pioner de la poesia en vernacle
exiliat de la poesia en llengua des del
dia en què li parlaren de Catalunya.
En Rafael Catardi, militar, poeta, espia,
exiliat per la política i per la història.
Pasqual Scanu, professor i poeta italià i català
doble i pregon exiliat per la glòria.
Pino Piras, poeta tot sencer nascut a l'Alguer,
viscut a l'exili alemany per culpa
de la pobresa i exiliat a casa
per culpa d'uns intel.lectuals que mai
haviebn volgut integrar-lo.
Francesc Manunta, religiós, poeta , religiós,
exiliat per fe a Brasil, exiliat per cultura al país seu, l'Alguer.
En vingueren altres,
molts altres, molts altres , tots vivents,
tots exiliats dintre casa.
Ctalans no-catalans, no-valencians,
no-illencs, no-rossellonesos, no-sards,
algueresos, potser, tots refugiats,
perdoneu,
tots exiliats en la bogeria dels versos.



                       Per una història del meu poble i de mi mateix 1998.

La Tercera Illa

Poesia catalana de l'Alguer

(1945-2013 )

Edició de Joan -Elies Adell

Edicions Saldonar

T'he negat

mare
tres cops
i cent.
I cap gall no cantava
al darrere .
Són cegues  , sordes, mudes
les nostres traïcions
I la derrota.
Però cosides
l'una de l'altra,
clavades / una i altra / pel mateix déu /
en la creu del no-res

brandem 
des del fons desl segles
a cada cruïlla 
la sang
del nostre silenci,
aigua i vi,
a la ferida.
I es poden comptar
tots els nostres osssos.
A la cruïlla
ossos, esculls
al trenc de l'alba
que fermenta 
en la copa 
la paraula .

esborrany  del poemari

Raó del Cos

de

Maria-Mercè Marçal

del llibre

Senyal de pèrdua

Empuries

 Barcelona

2014

Desig

la nit ja no és fosca . 
Desig deixar de llegir.
Deixar que els teus passos m'acompanyin  
quan la nit ja no és nit . 
ja no és temps  i 


Deixar de pensar.
Deixar fugir el temps,  quan el temps 
                                  Deixar la nit a l'alba i 

                   escriure .

                                                                     .

arnauDeguerau . valldoreix . països catalans .  ibèria

És sang

És sang l'esclat del gerani
damunt la blanca paret
del meu jardí.
Avui florit de nou,
ahir gèlid encara.
Paret amunt s'enfila
com un arpegi de llum roja,
groc de sol migdia.
Els meus ulls en fan festa
prop del verd,
sota el blau que enlluerna ;
i oblido sang .

Però el cant de l'ocell 
és agut entre les tiges primes ,
i, més amunt, unes branques fosques 
pengen de l'arbre
com arrels mortes,
sense terra .

Montserrat Abelló

Camp de Tarragona

Vida diària

1963