T'he negat

mare
tres cops
i cent.
I cap gall no cantava
al darrere .
Són cegues  , sordes, mudes
les nostres traïcions
I la derrota.
Però cosides
l'una de l'altra,
clavades / una i altra / pel mateix déu /
en la creu del no-res

brandem 
des del fons desl segles
a cada cruïlla 
la sang
del nostre silenci,
aigua i vi,
a la ferida.
I es poden comptar
tots els nostres osssos.
A la cruïlla
ossos, esculls
al trenc de l'alba
que fermenta 
en la copa 
la paraula .

esborrany  del poemari

Raó del Cos

de

Maria-Mercè Marçal

del llibre

Senyal de pèrdua

Empuries

 Barcelona

2014