de
la
vall
daurada
amas
-
sen
pa
-
sen
pa
d'
espigues
espigues
d'or
les delícies
valldoreix
hivern
dos
mil
setze
- a-
disset
aDg
dimarts, 27 de desembre del 2016
diumenge, 27 de novembre del 2016
TE DARÍA TODO MI CUERPO
Pero
no puedo
Te muestro
todo mi cuerpo
entero
Pero
no puedes no puedo
amar
lo
tocar
lo
Quiero tu cuerpo entero
a imagen y semejanza
de
ti
a
ti
todo tu sexo abierto en rojo y carmín
Como alga carnívora
anémona devoradora
Que me abduzca
Que me induzca
a ti
armangolDegolmés
aDg
imagen
dimecres, 16 de novembre del 2016
LONGA NOITE DE PEDRA
CelsoEmilioFerreiro
No meio do caminho tinha una pedra
tinha una pedra no meio do caminho
tinha una pedra
no meio do caminho tinha una pedra .
Carlos Drummond Andrade .
O teito é de pedra .
De pedra son os muros
i as tebras .
De pedra o chan
i as reixas.
As portas,
as cadeas,
o aire,
as fenestras,
as olladas,
son de pedra.
Os corazós dos homes
que ao lonxe espreitan,
feitos estan
tamén
de pedra .
I eu , morrendo
nesta longa noite
de pedra.
del libro
Longa noite de pedra
de Celso Emilio Ferreiro
prá Pau Vil.
divendres, 23 de setembre del 2016
IDOLS
Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire ) no teníem records. érem
el record que tenim ara.érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després .
Teoria dels cossos
Gabriel Ferrater
imatge
Diana Blok
dijous, 22 de setembre del 2016
AMOR
L'aigua dorm, nua , gelada .
El cel alt, li ha regalat
un gipó blau brodat d'ales.
L'aigua
vestida i solitària .
Una ovella perduda
plorava
lluny de la blanca pau
de llana.
Se mirà dins l'aigua.
Era vidre en somni
la seva ombra d'aire.
La del gipó blau
cobrí el seu cos
de llana .
L'una begué l'altra,
i ambdues dins una
bedaren...
blai bonet . santanyí . mallorca . 1950
dimecres, 21 de setembre del 2016
Com que vivim entre horts ,
Com que vivim entre horts , som governats
necessàriament per les quatre estacions :
hi aprenem dels gebrats intempestius,
dels sols usurpadors i les flors malicentes...
la nostra desaprovació és legitimista.
A ciutat sabíem del temps , no d'estacions;
taronja i orquídia hi lluïen a deshora,
ho sabíem per l'abric, prim o gruixut,
formulàvem l'amor amb terminologies
més actuals que no aquí on conversem del pes
de la neu o la fruita, que fractura les branques .
Language of the seasons
Living among orchards , we are ruled
By the four seasons necessarily :
This from unseasonable frost we learn
Or from usurping suns and haggard flowers ___
Legitimist our disapproval.
Weather we knew , not season ,in the city
Where , seasonless , orange and orchid shone
Knew it by heavy overcoat or ligth,
Framed love in lather terminologies
Than here , whwre we report how weight of snow,
Or weight of fruit, tears branches from the tree .
Robert Graves
Deià
Mallorca
de
l'antologia poètica
a cura de
Josep M.Jaumà i Lucía Graves ,
El país que he escollit
Edicions del Salobre
Port de Pollença
Mallorca
diumenge, 21 d’agost del 2016
L'aigua de valència
millaresa
amb eco i tot
des
- prés
d'haver
-me
pres
'aigua de valència'
a la Fira
de les festes de Los Calpes
agost dos- mil- setze.
El camí
-net
és
net i
plè d'herbeta eta /eta /eta ....
El res -
seguiré fins a la fí
on hi ha la font
- eta eta / eta / eta ....
I dels teus pits
en surt
-i - rà
el rajolí
que em darà arà / arà / ará ......
l' aigua beneita .
Los Calpes
Alt Millares
País Valencià
aDg
dibuixos
la fonteta de l'aigua de valència
i l'hamaca i un riu
a
la marisa
i la seva generositat
dissabte, 9 de juliol del 2016
he sentit la vaga necessitat de fer-ho constar
Composicions
u .
ha començat a ploure
i entres la roba al balcó
és una precipitada pluja impensada
hem entrat a la tardor sense adonar-nos-en quasi
ahir
encara hi havia a la platja
recorda-te'n
estimables xicones mig nues que ballaven i saltaven a les ones
es posaven daurades
dessota el sol
esteses a la sorra
avui
ara mateix
encara ha fet calitja
de sobte
orquestrada amb els trons i els llamps
ha arribat la pluja
des del bar d'enfront la miren sense comprendre-la
com una cosa impròpia
no passa cap persona pel carrer
des del balcó mire el bar i ha uns homes que miren l'asfalt
on rebota aquesta aigua
tu has anat entrant
(precipitadament )
la roba a casa
plou
he sentit la vaga necessitat de fer-ho constar
d'alçar acta d'aquesta pluja que ha vingut un moment
i se n'ha anat
olore en l'aire
i ol a aigua
olore més
i ol a pluja
ol a dies perduts per qualsevol cantó
una parella anava pel carrer
recorde unes cames increïbles
unes cuixes que s'hi marcaven dessota el vestit
uns pits menuts i agressius
etr recorde
amor
¿em deixes que et recorde ?
¿em permets que et recorde ?
avançaves decidida pel carrer
entre xiulets dels homes
entre la soledat
a una banda i a una altra hi havia solars
avançaves alegre i decidida
¿per què et recorde ara que plou si no et recorde
exactament sota la pluja ?
tornaves de l'amor
jo et veia caminar i em sentia feliç d'aquell cos teu
emprenia el camí del retorn
i tornava a mirar-te
i et veia entre una pluja
i cridava dintre una pluja
i cridava dintre l'aigua el teu nom
com ara el cridaria per dir-te si venies
car és segur que tornaries
que t'estime
amor
amor meu
m'embenaries la ferida que tu mateixa m'has obert
et donaria les gràcies
i em donaries una breu besada al front
''ara et convé dormir ''
vicent andrés estellés
burjassot país valencià països catalans mar mediterrània
dimarts, 5 de juliol del 2016
mare de terra
mare de terra asseguda mare
mare de soles i de tandes furtives
mare de nits i matinades fredes
mire el teu rostre patiment i pols
molt has sofert i molt has de sofrir !
per nits per murs per solcs indestriables
mare de pols de patiments i línies
vicent andrés estellés .
dimarts, 31 de maig del 2016
ataronjat .
dimarts
el blat
segat
Entre el verd i el groc
el ulls de foc
avancen en bloc
el temps atroç
esbotza i buida
la figura
fulla d'acant
i cant que es desfulla
Signes d'aire
obra poètica
1939 .1999
Subscriure's a:
Missatges (Atom)