A l'horabaixa ,

hi veig el verd damunt el blanc aixafogat 
i veig la persiana del meu veinat obrir els ulls, 
mirant no res, perquè jo no hi som i no hi veig, 
ni el balancí es mou , ni la pinassa es belluga;

a l'horabaixa,
se sent el xiscle d'un infant jugant, i
sento l'olor a suor d'una dona gemegant
al meu davant, i veig l'enveja darrera
els ulls del meu veinat mirant;


a l'horabaixa,
només hi veig l'il.lusió evaporar-se 
com la suor en el llençol blanc ( no
et cobriré de blanc, perquè no hi ets,
només recordaré el teu cós gemegant ).




A l'horabaixa,
potser fa un mes, o potser
fa molt més, algú va fer l'amor
en aquest llit grinyolant !

del llibre
'Calaratjada'
d'Arnaudeguerau