Un
cap vespre
d'estiu , ( tan polsós i sudorós
com aquell ) un amic i jo , vàrem passar per aquí .
Cercant de montuïri es fill de l'amengual. Volíem anar a fer pàtria .
A unir països germans . I el vàrem estar cercant ( o sigui, cercant, cercant i
cercant) Però, com que es fill de l'apotecari mos va dir, que es fill de l'amengual
no hi era i no hi seria, no vàrem torbar en 'nar a trobar algun bar obert,
a on poder fer unes cerveses. I com que a la plaça tot era tancat
i al bar 'moderno' no hi servien cap canya,
vàrem haver d'anar al bar
'espanya ' .
del
llibre
calaratjada
aDg
Ironies de la vida :-)
ResponEliminaMolt agut!
Si, i coses del país,
ResponEliminatambé :)
Salut Mariola