Venus i la Lluna damunt del prat

La visió de la Lluna 

penjant d'un fil 

                                         de Venus, 

va calmar la ràbia 

d'una nit  d' in

                                 somni

                                                            s  

                                                                                                                                                                       entre 

  policies

                                                      

                                        dones i homes,

i 

d'altres 

espècies animals

.

El Prat de LLobregat  
El Baix LLobregat.  
Països Catalans
Mar mediterrània

Dibuix i escrit

d'

aDg

vint-i-quatre 

de febrer

dos

mil

14

0h.55'

AM

Les cançons d'amor

                               de quan érem 

                                                                              tots nosaltres 

                els nostres  herois i elles , 

                                                                      les seves heroïnes , 

i tres i
quatre 
baixant
corrents per carreteres 
es
tretes i en
voltades 
de terrasses i
vinyars i
paisatges
                       reco
verts de
vert i lilàs i 
carmins
                           menys
en
cel

                 ofana

 sense aire
ni 
respir. Conduíem
suïcides
a tot gas
entre les vinyes
i jo es
pantat
sense cap xarxa de
protecció. Érem 
quatre i 
el taxista
eremita
al davant amb la perícia
al volant
fins que de cop
tot
va es
clatar i jo 
em vaig  veure

                   molt 

                            al 

                                                         més 

                                                                                           enllà.

             eren quatre :           

dos 
i 
un
a
 i 
un 
alemany

que ens som 
reien des del jukbox
comarcal.

una parella : 

ella

petia rossa i angelical

És deia Marie

france

- bès qui nom

més nacional- 

que no li esqueia

a

l'angel meridional
de finíssima herència
 testimonial de la restauració
francesa i

ell
de pell

molt bella

i cabells

llargs

des

pentinats

però

ben tal.lats

tancava

els ulls quan la besava i la mirava des

de 
a dalt

des

del seu cel

Ella el buscava

sense remei

com qui cerca i re

cerca

la

seva

constel.lació i

Orió

l'Ossa Major

(
Qui sap
Marie

si mai trobaràs

la estrella gran

el teu

estel

fugaç 

?

)

Bevien vi

a

rajo

lí

el

fill del taxista

 taxi

dermista 

d'ulls blaus

i

aquell

motard alemany

tant ros 
i tant i

tant

alt

com un santpau.

Cantaven 
cançons
enraderides

des del juk

box

amb el seu idioma 
extrany

Quin estímul va sentir. Quina la intuïció que la va fer sortir corrents entre el jovent que s'agrupava a la porta d'aquell bar tant provincià (Ai! perdó, volia dir provençal ) aturant el temps amb la mirada que s'escolva sense fi dins l'ànima d'aquell àngel d'espurnes i ulls brillants anomenat Mariefrance  Quin va ser el ressort que la va fer botar tombant cadires i taula, quan el taxista i el noi van marxar pendent a vall muntats darrera el camió del patró  

DIRECCIÓ  NIÇA I SENSE RETORN 

Quina part entre el cos i l'ànima, entre la carn i l'esperit li va fer vessar ulls i a vall totes les llàgrimes ? On era ara el nenúfar ? D'on sorgia aquella certesa que la va fer predir allò que tots ja sabíem: que en Frédérick o en Louis o en Patrick o en Thierry o com coll es nomenés aquell amor no tornaria més.  Que com aquell últim bes, no n'hi hauria cap més  Que aquella íntima complicitat  feia un instant aconseguida, mai més  no naixeria. Ella i tots nosaltres  ( l'alemany inclòs ) compartíem una premonició : l'estúpid barbut i brut taxista de Cannes s' havia endut amb  ell la última espurna de felicitat de Lamariefrance. I així, com qui enarbola una bandera a braç alçat, duia el  jersei que ell havia deixat oblidat i trist damunt la cadira Corrent pendent a vall en una persecució impossible rera el camió va llençar aquell últim record de la última olor del seu amant al cel de la tardó provençal . I ell, com qui no vol la cosa  el va agafar al vol com un petó que ha volat    Provença enllà....

                    

                                                                    

al mar Mediterrà.

Sisteron
La Provença
1982

( continuarà......

Imatges

LaryClark

Marfa Girls

film

Tulsa Arizona

USA

EL MAR EGEU

   ' Mar,  dolçor tardoral,  illes banyades de llum, transparent vel de pluja menuda que cobria la immortal nuesa de Grècia. Feliç l'home, jo pensava que, abans de morir, ha pogut navegar pel Mar Egeu. Molts són els goigs d'aquest món : dones, fruites, idees. Però solcar aquest mar en la dolça tardor, mormolant el nom de cada illa, em penso que no hi ha altre goig que submergeixi més el cor de l'home en el Paradís.En cap altra banda no es passa tan serenament ni més fàcilment de la realitat al somni. Els límits s'esclarissen i dels pals de la nau més bella brollen  rames i raïms. En veritat, aquí, a Grècia, el miracle és la flor espura de la necessitat. '

Text

d'Alexis Zorbàs

de Nikos Kazandzakis

Creta

( 1883-1957 )

traducció

de

Jaume Berenguer Amenós

Editorial Laia

Barcelona

1965

4 intents de quatre,

per a 1 

sonet intens

0.

Quatre intents de 4 per fer rimar,
     4 quartets mal comptats com els meus mestres
poetes, que jo vaig voler imitar
    entre la cervesa i el llit, una nit de whiskie i roses .

                                                           

                                                                                                             

aDg

foto

Lukakz Wierbowkzki

                                                                         

Vistes al mar des del balcó del Guinardó

Veig el mar. 

Veig el cel  i  veig  el Correu  fent  un rumb en diagonal 

i el núvol blanc que l'avió  ha deixat penjat, com a cotó i enllaç cap a la lluna plena.

Cel blau a la Ciutat del mar.  I és tant blau el cel  i el  mar 

d'aquest febrer  primaveral !  I un veler  en bolina que camina suau cap a la costa                                                                                                                    barcelonina.

Veig els gratacels i als cels gavines i un estel i la lluna que de dia ja il.lumina . 

I veig una dona que s'enfila a un tamboret  i estén la roba humida .  

Veig unes noies i uns nois pujant per la cabina que s'enlaira i s'allunya. 

I un skate i unes motxilles escolars, i un cotxet i una mare que esbufega i,

un senyoret  que recrimina amb la mirada  una parella  d'enamorats ,  

fent-se un petó des d'un balcó.   

Nenes i nens jugant plegats,  al joc de la  pilota, que botabotabota al patí del costat. 

És el patí més alt de la Ciutat . El més proper al cel i  el més allunyat del mar. 

És el terrat de l'Escola del Mar .  

Veig el bon temps d'olor a mandarina.   A quitrà i sal .  

Veig el mar i cel des del balcó del Guinardó.

Brussel.les / Telègraf

febrer de 2014

El Guinardó

Barcelona

aDg.

dibuix

Gol ! 

Barcelona, mar i cel

del 

poemari

Naïf

Dibuixos i poemes

érem quatre ( i d' 'altri libertini' ) a cent pessetes,

al

Sidecar.

 Rera  

                les 

   columnes  
                        d'un

bar.

As
segut
s 
    en uns coxins

de 

La

Real 

et

vaig veure

per primer cop

ens 
vàrem conéixer

Tu 
i 
jo

sopant 

menús

a 100 pessetes

del

                Diluvi

                                                      al

Sol

amb 

les

dues amigues

de qui 

estàvem

                         enamorats

per 

sempre

                                   més

                                                                  que 

ens 

                                  resistíssim

                                                                       al

                       

més

anti

                     natural

                                         fluxe

                                                                     de

                                                                                         l'amor ,

                       qui ens ho hauria 

                   de dir ?

                   
que aquella nit  aquell dia

                                                            

entre

 xupitos

de

WhiskyDick 

 ( a 

cent pesetes )

i

amb

ful d'istambul o

la 

goma de santacoloma

que

dúiem

al damunt

aniríem  

           teixint 

una 

         amistat 
per 

                                                                          sempre.            Més

     enamorats

que  
         ningú 
més  i per 
més que 
        ningú

no

s'ho cregués

                                    

que 

per

                                                                                                                                                         

                                                                                 sempre

  i  sense dir-

              nos res més,  que l'estricta

conversa existencial  :

ara un glob ara una calada ara un bés ara una abraçada 

ens 
prometéssim  

                                                                                     

                                   

                                   Amistat 

eterna.

                                                                   

        Quanta fidelitat ! .   I 

algun llibre auto-

                                  prestat ,

( 

Altri libertini

de 

Vittorio

tondelli 

)

algun abric 

inter-

                                          canviat,

i alguns llits 

                             com-

                             partits,

amb les dues

                          amigues 

van segellar

                                  una 

                                                                     amistat

                                     

                                                                               per                                                                                                                                                 

                     sempre

                                                                      més   !

*

aDg

i

PierVittori Tondelli

(1955-1991 )

Una Oda a
l'amistat
a

quatre

la Mi, el Be
la Te  i

perquè no

també
jo