Vistes al mar des del balcó del Guinardó

Veig el mar. 

Veig el cel  i  veig  el Correu  fent  un rumb en diagonal 

i el núvol blanc que l'avió  ha deixat penjat, com a cotó i enllaç cap a la lluna plena.

Cel blau a la Ciutat del mar.  I és tant blau el cel  i el  mar 

d'aquest febrer  primaveral !  I un veler  en bolina que camina suau cap a la costa                                                                                                                    barcelonina.

Veig els gratacels i als cels gavines i un estel i la lluna que de dia ja il.lumina . 

I veig una dona que s'enfila a un tamboret  i estén la roba humida .  

Veig unes noies i uns nois pujant per la cabina que s'enlaira i s'allunya. 

I un skate i unes motxilles escolars, i un cotxet i una mare que esbufega i,

un senyoret  que recrimina amb la mirada  una parella  d'enamorats ,  

fent-se un petó des d'un balcó.   

Nenes i nens jugant plegats,  al joc de la  pilota, que botabotabota al patí del costat. 

És el patí més alt de la Ciutat . El més proper al cel i  el més allunyat del mar. 

És el terrat de l'Escola del Mar .  

Veig el bon temps d'olor a mandarina.   A quitrà i sal .  

Veig el mar i cel des del balcó del Guinardó.

Brussel.les / Telègraf

febrer de 2014

El Guinardó

Barcelona

aDg.

dibuix

Gol ! 

Barcelona, mar i cel

del 

poemari

Naïf

Dibuixos i poemes