al
Sidecar.
Rera
les
columnes
d'un
d'un
bar.
As
segut
s
en uns coxins
segut
s
en uns coxins
de
La
Real
et
vaig veure
per primer cop
ens
vàrem conéixer
vàrem conéixer
Tu
i
jo
i
jo
sopant
menús
a 100 pessetes
del
Diluvi
al
Sol
amb
les
dues amigues
de qui
estàvem
enamorats
per
sempre
més
que
ens
resistíssim
al
més
anti
natural
fluxe
de
l'amor ,
qui ens ho hauria
de dir ?
que aquella nit aquell dia
entre
xupitos
de
WhiskyDick
( a
cent pesetes )
i
amb
ful d'istambul o
la
goma de santacoloma
que
dúiem
al damunt
aniríem
teixint
una
amistat
per
per
sempre. Més
enamorats
que
ningú
més i per
més que
ningú
ningú
més i per
més que
ningú
no
s'ho cregués
que
per
sempre
i sense dir-
nos res més, que l'estricta
conversa existencial :
ara un glob ara una calada ara un bés ara una abraçada
ens prometéssim
Amistat
eterna.
Quanta fidelitat ! . I
algun llibre auto-
prestat ,
(
Altri libertini
de
Vittorio
tondelli
)
algun abric
inter-
i alguns llits
com-
partits,
amb les dues
amigues
van segellar
una
amistat
per
sempre
més !
*
aDg
i
PierVittori Tondelli
(1955-1991 )
Una Oda a
l'amistat
a
quatre
la Mi, el Be
la Te i
perquè no
tambéjo
Que guai!! Aixo era ahir!!
ResponElimina