diumenge, 29 d’agost del 2021

Vàrem 'nar a fer una olla


lo Canigó



passat



el Cap de Creus 

per 
Ca la Jugadora
- amb la Lícia, l'Àlex, el Patrici, la Delfine
, i l'Angie 
tam-
bé ve- i 
en tornar 
mentre  encara 
llauràvem la Mar
es veien a lo lluny 
com uns focs de Sant'Elm, 
en tombar al cap  ja 
dins del Golfet
, cara a nord i la proa al Cap
Cervera, ajaguda 
- com una serp
encisadora 
que en falç repòs
esperés livinidosa
, empassar-
se alguna bestiola 
de dins la mar-        hi apareix
   la silueta 
 allargassada
dels Pirineus 
fins la mar .                            

Al cap-
vespre 
ja
arribant
al moll de Llançà
, tenyint
tot
lo cel
com una cel.
lofana 
del color 
de la maragda
sorgeix un cim
,  com
més en
-llà
dels cels i 
dels inferns
 :  lo 
Cani               
-gó 
.
.



A

quest vol ser un re-

cord

d'una

ex-

cursió imaginària  després d'haver llegit 

All i salobre

de Josep Maria de Sagarra

amb

tots els meus amics

i coneguts , com deia en Pla, 

del Port

de Llançà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada