diumenge, 2 d’octubre del 2022
Notes sobre el Port de la Selva
dissabte, 27 d’agost del 2022
L'escoleta i el conill i el bosc
dilluns, 1 d’agost del 2022
els colors de l'estiu :
dijous, 28 de juliol del 2022
Xorrant
diumenge, 24 de juliol del 2022
Hi ha
alguna cosa
que m' atrapa , i no sé
que és ,
però diria
que és ,
el temps .
dilluns, 18 de juliol del 2022
Galilea
Hi anàvem per Cap
-dellà , des de Calvià, just
després d'es camp de futbol , passat el bar
aquell de l'emparrat - que anys més tard
vàrem freqüentar tant amb tots els de Peguera,
en Tolo i el de la moto i ses al.lotes totes , quan encara
mos reien ses gràcies - hi començava
la carretera que era de mig pla ,
haguera dit un especialista , i
s'ondulava com serp sinuosa
a dins la vall ,fent onades
entre figueres i oliveres
i sembrats, abelles i moscards,
esbarzers i encanyissats plens
de mores , i tot just
passada la primera corba
començava l'ascensió
plena de revolts i voltes
i com si fos el nostre
tourmalet, jo
et seguia a
roda, i el
jo -
jo ,
indisciplinat
com era, i concentrat
com sempre
quan jugava
amb nosaltres
tirava milles
tot
-sol , i
ens deixava en
-rera . I
nosaltres
no el seguíem i
el deixàvem fer, per -
què sabíem , com grans ciclistes que érem ,
calculadors i tàctics, que l'equip fa la força i
l'estratègia és cabdal i els relleus fonamentals
per la resistència , i ara tu i ara jo fins a arribar a port ,
quan ens alliberàvem de les nostres obligacions i
com a dos bons routiers , tu com Mercks i jo com Zoetemelk,
lluitàvem a mort per la victòria final i fèiem l' esprint
total fins arribar a la la terrassa del bar,
que era un mirador de tota la vall
fins al Galatzó . I a l'horitzó :
La Mar .
en manuel, el jo-
jo i
jo
dijous, 16 de juny del 2022
A mi em passa com A tu :
po
- e -
ta
de
Macaret
que
des
de
ca
seva i davant la mar
diu
Vora el mar
estiuenc un llaüt
branda i volen pel cel
gavinots afamats.
Lector illòman nocturn
(visc a llibres de morts
que em fan certa una pàtria ),
no m'agrada aquest món
de renous asfaltats
on l'espai s'encimenta.
Sobre un moll de ningú
que es desfà abandonat,
ara torn a sentir
solitari el vell corc
que em rosega el desig
i em devora la sang.
Abocat a l'absurd,
sempre em salv escrivint....
Toc la terra i convers
amistós amb els arbres
i
Jo
que
ja
me trob
calurós i
-mig-
vell
des
de
la vall
- de l'oreig -
pens
i
record
el tio Bar
-tolo- i
la Maruja i
en Miquel
i
en
tota la família
martorell
d'
Es Castell
vora Maó
, per Cala
Fonts
allà
on més d'un pic
i
vam
tirar es mort
i
hi passàrem la nit
jaguts a coberta mirant els estels
esperant
fer la travessa
, la nostra Gran Travessa
, llavors
el nostre Cap de Horns
.
.
.
.
gràcies
en aquest poema d'aquest poeta
que nom
ponç
de nom i
pons
de cog
nom
( volia dir llinatge



.jpg)

.jpg)


.jpg)
.jpg)
