atrapat
entre
la veu i
la paraula,
l'espai i
el temps,
entre
el desig i
l'atracció,
entre
el lector
a
i l'autor
a,
hi
ha
la realitat i
la ficció
d'un
es
crit
o
de
qui
ho
ha
es
crit
i
quan
vaig llegir
el subratllat és meu
de Nina Berbérova
em trobava in
mers en un
univers
molt meu
seu
que
va fer
que se'ns
va fer
nostre
i
la meva
absurda
curiositat
em
va
em
penyer a
cometre
el primer i més gran
dels pecats
que pot
cometre
el
la
lector
a
a
cercar
una imatge de la font
que no
et sacia
llavors
et pots trobar
amb
la mirada i els ulls
de
la Berbérova
és llavors,
quan
em
et vaig veure 'm
passejant- te
nos ?
per un feaubourg de París Del París
d'entre guerres amb un abrig vell
en una casa destartalada
mirant me ?
amb la teva mirada afilada
de dona conscient
que tot en tants i tants
de tants moments és i serà
sofriment Sabent que
saber massa
cercar el tot
mai és
ni serà
la pòssima ideal el Grial
que ens obrirà
el cofre celestial
de la felicitat
Sabent tam
bé
com saben
tots i
cadas
cun dels
teus
altres
dels altres
vulgars alguns
que la bellesa
in
cisiva i
es
crutadora
De la mirada
De tot allò que ensenya
com la veu en el llenguatge
l'in
tel.
li
gència massa
en
curiosida
és i serà
sempre
el fre per
manent per
l'in
terrogant
de la vida
Veien te
pas
sejar
ens veig
pas
sejant nos
de fred per Petesbourg i tu
tu amb la mirada in
tuïtiva
Encara tant
en
curiosida
pres
sentint
el
més enllà
de demà
Asseguda en
un esglaó com
qual
se
vol altre
Fosa
i
abandonada
a
la primera fiblada
al primer
tir
dolorós
i
brillant
Fuetada
del
tall del destí
aquell
senyal
que ens
depara
un cop
per fi i
al manco
la vida
Sincer
a
per saber
en aquell
precís instant
que tot serà distint
que mai més res
tornarà a ser ja
com abans
Com vas saber
Nina
reflectir
tant i tant
bé
aquell ins
tant ?
Com vas saber
Nina
Com sabies en aquell precís
moment
en aquella nit
gebrada de la ciutat gelada
que aquell
era el senyal ?
Com ho vas saber
reflectir
allò
que mai
jo
no sabré
dir
allò
que ningú
mai
m'havia sabut
dir ?
Mai
no m'havia vist tant
in
vo
lu
crat
en un relat
Mai
l'havia sentit
tant i tant
real
quasi
personal
temporal i in
temporal
com
tu
m'ho vas fer
sentir?
Com tu
ho vas dir i allà quedà escrit
Mai
havia llegit
una confessió tant sincera
tan distant en el temps
en el lloc en la gent
i
alhora tan propera
En aquell neguit
que ens va menjant
En aquelles lentes agonies
i la virtut del sobre
viure I
viure
entre
engrunes i l'orgull
De la vulgar existència i
el sublim Aquella
estranya mescla del més simple i
diví De les més altes pretensions i
la fam de l'absurd i la deixadesa
de la carn i l'esperit tot esperant
entre beguda i converses
que la més celestial
de les ins
piracions
ens
us
aparegui
Com em
vas saber
transgredir
l'ànima i el brot
entre Berlin i Paris
Entre Leontov i arreplegats
Pasternak i les dones
ruins i generosos
genials i brillants
corrents i herois
allà em veia jo
de cop
creient
me
il.lús
un khoiassievitx o
un Andrei més
esperant
l'esperat
fi
La nostra mort
La lenta agonia
de l'a
mor
i això
com en tants d'altres passatges del teu escrit
m'ha fet
pensar
en si és possible
s'hi té
algun sentit
sentir desig
i
o
atracció
per aquell a qui has llegit ?
a qui estàs llegint ?
de qui ?
t'estas
enamorant
?
Em veia vivint
en una petita casa provençal
cuidant
d'amagat el vell jardí
carregats de deutes com sempre és i va ser i serà i
jo escrivint
fent veure que en sabia més que tu
creient com creiem els homes que mai no arribarem
a l'estat màxim
de
possessió de la veritat oculta
que com quan
amagueu i ens amagueu
sornegueres
sota la falsa
inocència
In
congruència
del
d'un
somrís
l'
elixir
de
i
la veritat
i
tu llegint
i
tu
corregint me ?
amb la mirada
escrutadora
amb un simple somrís
fent envermellir tot el jardí
de roses i poncelles
i
jo
i
el
qui fos
aquell
qual
se
vol
esperant
davant la teva mirada
la mort
quan ho diries
com ho diries
allò
que
tots dos sabíem
que
ens diríem
que
m'havies
de dir
deixant
com home covard que sóc
per tu
sempre
la decisió la
última decisió
quan
m'ha
gues
sis
de dir
quan em diries
per fi
allò
que ningú dels dos
volia sentir
i que
no
més
tu
podies atrevir-
te a dir la decisió
cruel però
in
evitable
amb el somrís i la mirada glaçada
diries
que ja no
ens
estimaves
que això ja
no era així
i
aquells
ulls negres
incisius i la mirada
dura
que per
dura
dura
per
duda
dura
de dona
super
vivent
dir
nos
dir
me
sentir dir o llegir o intuir al llegir
que volies buscar el teu destí
I
llavors com ell
com qui fos
aquell altre jo
em voldria morir
Si
tot això
m'ho vas fer
viure i re
viure
com ningú
m'ho ha
escrit abans
ni jo
ho havia llegit,
gràcies a
Nina Berbérova
que
va néixer
a Petesburg i
ja de ben jove
es va veure forçada
a
decidir
el seu destí
entre la vida
i l'a
mor entre
la mort
i la poesia
iniciant
una carrera
en
dimoniada,
una diàspora
in
acabable,
una fugida
ines
gotable,
amb el seu company
amic i amant,
destinada a la paraula,
a la recerca de la veritat
i la bellesa,
en aquella
terrible dicotomia
entre
el viure o sobre
viure i
l'inevitable
decadència de l'orgull
Entre
la creació i
la inspiració
sempre
hi ha la ferida
que deixa oberta
una escletxa
per
on entra
la fam i la brutícia
l'angoixa i l'avarícia
Entra i infecta
la convivència
Entre tot i
això i
el testimoni hi
ha
la vida
Una certa
vida i
ella
ens va voler deixar
la seva
re
sistència i
per
sistència
Viure i
per
viure
al
temps
en el
temps....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada