les tres llunes

les 

tres 

          llunes 

de 

bar

          cel

ona

           són :

       

Lluna 
taronja 
        damunt 
pau 
           clarís :         

                                
           Lluna
blanca       
             d'àcida 
llimona , 
             damunt  
la 
                              dia
                                      go
                                              nal   :  

Són Tres  Llunes 
              les  de
                              bar
                                   cel
                                            ona : 

blanca taronja i,  m'en falta  una sota el plataner  de qual
                        se
                   vol
                     carrer . 

no vull que m'oblidis !



i
Venus
damunt
la GranVia


*

aDg

*

octubre

2013

barcelona

L'AMOR

ана ахматова 
Одиса 1889
Мошћу 1966

És allò que embruixa vora el cor,
enroscat com una serp petita,
o el colom que espassa tot el dia
parrupant a la finestra blanca;

és allò que brillarà en la gebra,
s'intueix en un so de viola...
Tan mateix en secret i infal.lible
ens aparta del goig i la calma.

I com sap sanglotar amb dolça veu
en el prec d'un violí que enyora !
I és terrible endevinar-lo en un 
nou somriure encara per conèixer.

Tsàrkoie Seló

24 de novembre de 1911

retrat

de

nathan

Altman

BORIS PASTERNAK

 Akhmàtova i Pasternak,

Abril de 1946 a Moscou

foto

de

V.Slavinsky

Ell, que a un ull de cavall es comparava,
desvia l'esguard, coneix, mira, veu,
i us fa adonar que com diamants fosos
els bassals brillen, el glaç defalleix.

En la boira lila reposen patis,
andana, troncs, fulls, núvols. Xiulet
d'un tren, espetec d'una pell de síndria,
en guants de pell flairosa, una mà tímida.

Retruny, sona, cruix, com l'oneig colpeja,
i es calma, de sobte -això vol dir
que, tímid , s'esquitlla per la pinassa,
per no trobar el son lleuger de l'espai.

I això vol dir que està comptant els grans
en les buides espigues, i vol dir
que ha vingut de nou d'algun funeral
cap a la negra llosa maleïda.

La llangor moscovita torna a encendre's,
al lluny repica un cascavell mortal...
Qui s'ha perdut tan a prop  de la casa
amb la neu a mig cos, on tot s'acaba ?

Perquè el fum amb Laocoont comparava,
ha fet cançons als cards de cementiri,
perquè ha omplert el món amb un nou so
d'estrofes en nous espais reflectides.

N'ha estat el premi una infantesa eterna,
agut i generós el seu esclat,
i ha tingut per llegat el món sencer,
però ell, amb tots, ha volgut compartir-lo.

19 de gener de 1936

Anna Akhmàtova

traducció del rus

de

Júlia Ferrer i Ricard San Vicente

em bellugaré al campament dels gitanos.....

(*)

Em bellugaré al campament de gitanos de carrers foscos

darrera la branqueta del cirerer,  a la carrossa negra de ressorts,

fins a la caputxa de neu,  fins a l'etern,  fins al soroll del molí.

Només vaig recordar els trets errats del ble de cabells castanys,

amb l'amargor de fum, i no amb el gust àcid de les formigues,

des d'ells llavis queda la sequedat d'ambre.

En un minut així fins i tot l'aire em sembla castany,

i els anells de les pupil.les dels ulls es vesteixen amb vestits de vores clares,

i el que jo sé sobre la pell de poma rosada...

Però tot grinyola als trineus de càrrega,

les estrelles espinoses miraven el trenat de l'estora,

i espiaven peülles fins a les tecles congelades.

i només hi ha llum a l'espinosa mentida estel.lar,

però la vida passa navegant amb escuma de la caputxa del teatre;

i a ningú no diu : '' Des del campament de gitanos de carrers foscos....''

Ossip Mandelxtam  1925.

Traducció del rus 

de

Jacint Bofias i Alberch

                                                                

(*)

foto

de

Manel Gausa

El Somorrostro

Barcelona

1958

LENINGRAD

He tornat a la meva ciutat, coneguda fins les llàgrimes,
fins els nervis, fins a les glàndules inflades de nen.

Has tornat aquí: empassa't, àvid, doncs,
l'oli de fetge de bacallà de les llànties a les vores del riu de Leningrad.

Recorda amb més avidesa encara aquells  dies de desembre,
quan el rovell d'ou es barrejava amb el quitrà funest.

Petesburg! Encara guardo les adreces,
que poden portar-me de nou les veus d'aquells que ja han mort.


Visc a l'escala de servei, i el timbre
em colpeja la templa, talment arrancant-me carn.

I tota la nit espero sense repòs els visitants estimats,
i aparto els ferros de les cadenes de la porta.


Ossip Madelxtam 
Leningrad
Desembre 1930

Traducció de Jacint Bofias i Alberch

Poesia russa contemporània

Antologia

Edicions 62

Barcelona 1991

3mFiVhSGPsY

Sinfonia n.7
Leningrad 
de
Dimitri D. Xostakóvitx

Qui va mirar enrera ?

           Se'm va oblidar a dir-te , 
                                                      que sempre t'estimaria .

aDg

imatge de 

Romy Schneider i Fabio Testi

a la pel.lícula d'Andreij Zulausky

L'important c'ést d'aimer

( di/ ver/ sos ver/ sos dis/ per/ sos....

d'a-
     mor 
a-
     nò
nim .








27.



Si
      dic
que
       és
per
      tu
tot
       el 
meu
      cor,

com
       és
que
       no
pre-  
       tenc 
més
      que
re-
      cor ?

Pot-
       ser
per-
       què
no
       som
més
         que
nos-
       tàlgia,                      
                                      i en faríem  de  l'amor una enyorança  ,
                                                                  enyorança o esperança tot,
          
         no
és 
         més
que 
         una 
il.
        lusió

 de

                            jo.

*

aDg

del

llibre

:

di

ver/sos ver

sos dis/persos d'a

mor a/nò

nim

) escates blanques (

Entre escates blanques de peix blau/  

mans i  graelles  plenes de sal / 

vaig veure la llum/ i

 els reflexos d'uns ull daurats / 

que entre rialles 

e

m deien/ 

desconeguts i jovials sigues i ara més que mai com has estat sempre                                   

                  

                                                                                      

Arnau ! .

Valldoreix

TENTATIVE D'ATTEINDRE BEYROUTH PAR LA MER

par  Sargon Boulus

foto

du blog

Beirut resiste: diciembre 2010

Un soir lontain
Lorsqu'à travers les ruines
Je faises ser tarir les fontaines
Ous soudoyais la nuit
Avec de pauvres vers
de tes milliers de fronts
tus saignais
Dans les tranchées de la trêve froid
J'ai voulu tapisser un chemin des mes haleines
Jusqu'au lieu où debout tus demeures

Ta barricade est carcasse de colombe
Ton visdage, paradis blessé
J'ai  voulu me consumer entrer tes mains
Pas un recoin ne rêve des mons arrivée
Et la vie pour mois et une proi effarouchée
Lorsqu'elle ouvres les yeux
Et s'aprêtes à enfanter à chacques instant
Dans son berceaux flottant entre mes os
Je m'eveille au larges sur des aux étrangères
E ma vie se barricade contre moi


Les agents des voyages mes toisent avec étonnement
Lorsque je les interogues sur les bateuaux pour Beyrouth
Mais je quitte  les Pirée  après deux jours
Le Pirée : le port ou les prophètes rouilent
Et où leurs barbes souflent sur les rames
Rue Socrate à Athènes où des prostituées affamées
S'assoient au seuil des hôtels
Sur des caisses de bois emprintées  au commerçants


Dans les ports de la Mediterranée et de la mer Égée
Le vent
et une veuve aveugle
en quête de personne
Mais qui passe parfois sur les cavités du coeur
Ses mains comme du papier de verre
Couvertes d'un sel rouge
Ou elle s'arrête.


A cet  instant l'aube masquée franchi les ponts.
Et pendants que je dis à la vie :
Approche, je ne te ferai aucun mal, je le jure !
Beyrouth, tel un cri perdu, surgi chaque nuit
De l'oeil fixe de la victime
Ou part furtivement, come un cierge de pauvreté
Entre des échelles contre les murs de ma poitrine.
Et pendant que je dis :
Ô vie je te'n prie,
ne fais rien en mon absence.
Et d'un seul bond,
dévoile-moi ton ventre.
Troué des bales des francs-tireur de l'âbime
Beyrouth dans la nuit
Dissait la nuit :
'Il faut que tu ailles au bord du coeur'

Là-bas je serais ta parole
Il faut que tu leèhes cet o froid
Pour de sa nudité illuminer ta nuit


Voyage
Pour que la fumée monte de la boussole.

Traduit de l'arabe par  

A.K. el-Janabi et 

Mona Huerta

Sargon Boulus

Poètes, auteurs de nouvelles, traducteur et journaliste irakiens



Habaniyya Irak, 1944
Berlin . RDA. 2007

2 POÈMES de MARAM AL MASRI

LES ENFANTS

Les enfants ne comprenne pas

les informations 

ni les montagnes russes de la Bourse

ni les crises économiques

Les enfants rêves de chevaux

des chiens, des chats

d'amis

et surtout ils rêves

des baisers, de sourires

et des mains tendres

Les enfants ne comprenne pas

le silence de la joie

et de la foire

ni les refus de leurs parents

quand ils réclament de pommes d'amour

et des chocolats 

ou un tour des manège

sur les chevaux de bois

Les enfants ne comprenne pas la guerre

même quand ils imitent les policiers

et qu'ils se déguisent en Paux-Rouges

Les enfants , précieux dépôts

de  la vie

LA POUSSIÈRE

Une voyageuse comme moi

Une imigrante comme moi

Qui malgré tout, ne s'enracine nulle part

Sans patrie

Elle vient de tout les horizons

Portée sous les aisselles du vent

Le vent la ramasse  avec son balai

 Avec sa chevelure épaisse

Ou avec ses mains 

Il la sème là où personne ne la soupçonne

Il la sème même dans les tiroir secret

Du coeur

Maram al-Masri

Lattaquié

Syrie 1962

 

dos poemes bàquics

d'abu-Nuwàs
gibran

همریت ابو نواس 

**

Hamriyyat

II

Què hi tinc jo  a veure , digueu-me homes, 

amb les espases i les batalles ?

L'única estrella que prenc per guia

és la del gaudi i la música.

En mi no busquis seguretat,

sóc qui defuig cops i combats.

Quan veig heretges em poso a córrer

damunt del poltre, les brides fixades

al llom i la cua. Com és l'arnés ?

Com és l'escut ? Com són els sabres ?

Sols em preocupo quan fan la guerra

per quina banda fugir és més fàcil.

Si fos la festa, beure vi pur,

dormir amb les verges, em trobaríeu

sent cavaller de tots el àrabs.

VIII

Són quatre coses

les que revifen

el cor i el cos

l'esperit i l'ànima:

l'aigua, els jardíns,

el vi clarós

i un rostre bell.

Abu-Nuwàs

( sobrenom del poeta

al-Hàssan Ibn Hani )

va viure a cavall dels segles

VII i IX aC.

Va passar gran part de la seva vida

a Bagdad, capital de l'Imperi Abàssida (...)

Tanmateix, tot i l'ambient cortesà

en el qual es trobava, destacà

pel seu tarannà rebel i

provocatiu.

*

del libre

Khamriyyat

Poesia Bàquica

Proa

Clàssics Orientals

*

traducció de

Jaume Ferrer i Anna Gil

La gavina i el peix

I.

de matí, veig el sol sortir 
mentre faig la matina (pa amb oli 
i sardina ) i una gavina em segueix ,  
per fer rapinya del meu peix !

Jo vull pescar amb tots vosaltres 

i  cercar de la meva vida,

l'engruna divina .

Dibuix

'La Gavina i el peix'

aDg

del llibre

calaratjada

mallorca

1998

Calaratjada

A l'alba  d'ara  , encara se sent el  crit 
d'algun gat somnolent, que no vol anar a dormir. 
Crits violents allunyats de la mar i de la llum  que s'acosta. 

Crits de moix espantat vora el tassó trencat en el passeig de la mar fosca. 

I se sent qualcú que pensa :  ' per molt que voleu cridar 
la realitat de la llum se vos endurà' . Jo no ho sent tot això, 

però endevin com la llum insipient  s'escampa pels racons d'aquest bou, 

                                                                                                               on ara jo hi dorm.

esbós
del 
llibre

calaratjada
d'
arnauDeguerau