dissabte, 23 de febrer del 2013

Sol Cec / Itij aderyal de Salem Zenia

dos
Poemes d'amor i de lluita
Isefra n tayri d yimenyi




POESIA AMAZIC



(1)



(....) La poesia  de Salem és com el crit  que dissuadeix el lladre, un crit  que dissuadeix el lladre, un crit de defensa per preservar la dignitat humana però alhora el crit de por  de l'ésser anorreat.Els mots de la revolta i d'un futur millor travessen les lletres del text com la brisa que desvetlla els guaites tot i estar esgotats per al duresa de la vetlla. Tota la composició poètica de Salem és ritmada pel moviment del revoltat i per la esperança del savi. (...)
(2)



poemes
de
lluita/Imenyi


Jo i la paraula
Nekk d wawal



Aquell dia ens vam trobar,
Cor meu.
T'havies revestit d'esperança.
El camí era tan llarg
que m'havies dit :' sóc la paraula
ben blanca i immaculada'.
El pensament s'enderia
en somnis d'un enbogit
que no arriben a magar
la misèria d'una vida.
Jo i la paraula naixem
i caminem enllaçats.




Ass-nni nekk yid-k nemlal
ay Ul
Tesburred-d asirem de axellal
abrid idul
Tennid-i nekk d awal
d azedgan melul
Dwallay yettnawal
tirga n umehbul
Tid-ak ur neddal
yir turdet nennul
Nekk de wawal nettlal
akken i nettemtuttul 


poemes
d'
Amor/Tayri



Hivern
Tagrest



Jo voldria només un dia sol d'estiu
i a la resta, en ple hivern,
l'escalf del teu foc viu.

El meu tió espurneja
i crema de desig
alçant-se cap al cel.

Retrunyen les muntanyes , presagi de tempestes,
els núvols ja cedeixen,
raja aigua dins el foc.


A wi yufan azyal yin wass
Tagrest yal ass
Azizen di tkamunt-im

Asafu-inu ireques
Yeknef yeqlelles
Yezzernenni yer tegnaw

Termeg adrar inedder
Asugna-m yesfer
Kkren waman di tmessi


traducció i adaptació de l'amazic
Carles Castellanos amb la col.laboració de Jamal Saghraoui i Salem Zenia





L'amazic


L'amazic ( o tamazzigh, o berber ) és la llengua autòctona del nord d''Africa, pròpia d'uns vint milions de parlants repartits entre Algèria, Egipte, Líbia, Marroc i Tunísia.

L'expansió de l'islamisme i l'arabització dels països del nord d'Àfrica, sumada a la manca de tradició escrita de l'amazic , és la principal responsable del retrocés d'aquesta llengua mil.lenària.

Durant la segona meitat del segle XX, escriptors com Salem Zenia van iniciar la recuperació de l'amazic com a llengua literària, coincidint amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics.

L'amazic es pot escriure en tres alfabets diferents: el tiffinagh, l'arab o el llatí.El conreu literari de l'amazic acostuma a privilegiar l'alfabet llatí.

Aproximadament unes tres quartes parts dels magrebins que viuen a Catalunya tenen l'amazic, i no pas l'àrab, com a llengua materna.

Salel Zenia escriu la variant cabilenca, pròpia del nord-est d'Algèria. Els amazics d'Algèria continuen encara una lluita de segles contra la imposició lingüística ( àrab ) i religiosa ( islàmica ) i pel reconeixament de la seva identitat.








Salem Zenia, poeta i novel.lista en llengua berber, amazic.
Va néixer el 26 de setembre del 1962 a Frèha (Tizi-Ouzou ) a la regió algeriana de la Cabíl.lia.Fundador del diari Racines/Izuran, quinsenari bilingüe francès/amazic orientat ala promoció de la literatura i cultura berber.
Ha publicat a més els poemaris Les rêves de Ydir/Tirga n Yidir (1993) i Printemps/Tifeswin (2004) i les novel.les Tafrara (1995) i Iyil d wefru (2003).
Actualment és acollit pel PENCatalà i resideix a Barcelona.










Tot 
està
extret
 del llibre 
Sol cec 
de 
 accent/editorial
Barcelona
2008


(1)
la imatge
primera és d'un guarniment
amazic
extreta de la pàgina web
de la casa amaziga de Barcelona
www.casaamaziga.cat

(2)
text extret del próleg
del
llibre
per Mohand-Akli-Salhi
Doctor en literatura amaziga
Universitat M.Mammeri de Tizi-Ouzou

divendres, 22 de febrer del 2013

Saniya Saleh. deux poèmes .

Damas
la plus ancienne ville du monde


Qui habite un trous dans le vent 


Qui habite un trous dans le vent:
le bourreuau ou la victime ?
le Bleu de la lampe ou la victime
des coups de fouet ?
L'obscurité rancunière règne là-bas.
Et le procoureures muni de sanctions arrive.
Qui oserait encore de cahnter et danser ?
Enterrons donc nos os dans la terre
Sous les sceau de confiance.
Mais est-ce que le sable nous trahirait ?

......................



Pensées silencieuses


Les roses son noires dans l'exile
L'aigle et un monstre
et la foret un embouscade
C'est un vain qu'une bouche effleure une otre bouche.
(...) quelqu'un  va tirer sur ma memoire.
Elle se tient debout dans le vent.
Maitre,
je viens examiner avec vos gardes et les chiens de vos jardins
La question de la faim en dans laquelle je demeure.
Et de l'humiliation dont je me covre
Et dee la stature dont j'ai dû me séparer.
Je viens me plaindre du lierre dun rêve réster sans fruits
et du mâle des roses qui  à offensé sa femmelle
Et de l'âbime du fond  du quelle les soldats me guettent.
(...) Lorsque j'ai  parlé à Dieu
Ma voix fut déniée et la porte claquée.
(... ) Un e queue me poussa soudain entre les jambes
et je chutais vers les mondes souterrains.
(...) De la rouilles s'acumulles sous mes cils/ Isolement
Et arsenic de l'exil.
(...) Dans la solitude, j'ai pleuré et tremblé
comme si le tonerre secouaits mes articulations
et la poussière de ma solitude a chanté
tel un oiseau sur les branches
et malgré ce la tu ne reconnais pas
ma légitimité.
Ô solitude,
Ô solitude qui emprunte les apparences
de la liberté.
(...) Le fontaines des ma salive se son assechées
apres que les Perse , les Mongols, les Turcs, les étrangers de Babel et
les Nabatéens si soient désaltéré.

Voilà pourquoi je ne peux plus cracher sur une époque
qui brise par la victoire et par la défaite.


Traduit de l'arab par Ritta Badoura
L'Orient Littéraire




Saniya Saleh, figure discrete mais majeure de la poésie syrienne du siécle dernier, est née à Misyaf, dans le nord de la Syrie, en 1935.Elle à contribué au renouveau de la poésie modern arab, tout d'abord par sa participation active au magazine d'avant-garde Mawaqif et à la reveu Shi'r. ... (....) .. elle a su néanmoins développer une voie originale, publiant divers ouvrages de poésie, un receuillesde nouvelles ainsi que des essais. Saniya Saleh , rongée par les cancer, meurt en 1985, laissant une oeuvre éminemment singulière  dont les intonations fémminines, la fantasmatique imaginaire, la force du propos et la délicatesse stylistique son uniques

L'Orient littéraire /L'OrientLe Jour 2012/10


dijous, 21 de febrer del 2013

pre/ ludi pre/ lúdic

....més
que un cant
coral,
que ja no val,

vol ser
un rap
mud
que en-
cara no 
pud

o

una
sinfonia
sen-
se
har-
monia

o

una
fuga
sen-
se fi
De
tots
els que no
vàrem sortir
de la teranyina
vital
de la bar-
cel-
ona
pre-
diluvial

Com un con-
cert,
no sé si cert
o
sen-
se
en-
cert,
si
més 
no
si
que
em
surt
del plà de l'os
de l'os
del moll-
que no fos
que us
penséssiu
que
l'he
près
( me l'he a-
près )
del
plà de la boqueria

Com un miró
més
que jo em cregués
Jo 
te l'he dedicat
delicat,
- qui ho diria ! -
volia 
ser jo
quan preníem 
cervesa
fina 
amb es-
cuma i mes-
calina
Jo
l'he cuinat i
amarinat,
amatent
 i
atent
com
qui es
pera
es-
perbat 
a
la terrassa
d'un bar
massa famós
per ser-
hi 
in
clós-
Fos 
qui 
fos
el que 
hi 
fos
fossi-
litzat
volatilitzat 
de tan 
en tan 
de tan 
esperar
d'amagat i espentat,
orinant
o
pensant
en
l'ines
perat 
de
qual
se
vol
situació
o
novetat
i
no haber
d'anar
mai més 
a
passejar
pel no-
res
com qui
res

Així
era
com era
quan hi
era,

Asegut
abatut
bevent
-me
veient
-me
passar
sense
més
l'infinita
des
filada
de
vanitats

So-
terrat
sota 
la barra del bar
et vaig veure arribar
un dia
d'aquells
im
previstos
Som-
rient
o
a
contra-
cor
com 
el re-
cord
d'un dolç
petó a 
l'es
cullera

quan hi era

Així és 
com jo 
ho re-
cord
Com 
tot d'un cop
vas aparèixer
clara i concisa
precisa
- vull dir en el precís 
moment -
davant la boqueria 
després d'una nit de loqueria
I
ara
te'l ofereixo jo
uns quans anys més tard
d'aquella nit 
en que em vaig quedar ben adormit
per primer cop
damunt el teu pit -
vull dir els teus pits -
i
pel matí 
et vaig oferir
de nou una cervesa,  teresa
i
tu em vas fer que no i
jo
que què poc t'en-
tenia 
en-
cara !
-
i
ara!
-
vaig in-
sistir fins l'in-
finit

però
no vols beure amb mi 
fins 
finir.......





aDg
barcelona
anys noranta

dimecres, 20 de febrer del 2013

montseny dotze

(
a
tu
que quan ens vàrem oferir i ens vàrem tenir, vas obrir finestres i finestrons, portes i porticons, persianes enrotllades , mallorquines o andorranes, vànues del biaix o del re
                                    vés, 
                                    llençols plegats o des
                                    plegats, i el 
                                   teu radio-
                                   cassette obert, 
                                   mantenint però, el teu secret
                                  del teu ultim 
                                  gemec

)



A
montseny dot-
                        ze,



tan diferent el primer cop 
del segon, tan diferent amor, tan
diferent el segon del tercer, 
                              tan diferent , 
                                   no creus ?


Tan diferent cada nit 
Cada ullada Cada besada Cada carícia 
d'una nit retrobada Cada mirada Cada gest 
desitjant tenir cada nit de nou el nou cos 

Tan diferent cada matí 
la teva olor El teu vestit de dormir 
La teva mirada amb una abraçada 
Tan diferent tu de la primera impresió 
d'aquella casa tan endressada Tan diferent tu 
d'aquella habitació tan desada i la complicitat 
d'unes persianes ja no cargolades 
Tan diferent tot del primer cop.




AdG
barcelona
1987

l'arbre de la vida




Abans eres  carícia i
                       ara ets cos,
abans eres llavis i
                       ara ets besada,
abans eres humida i
                      ara ets rosada.
Abans eres sexe i
                     ara ets jonc,  allà 
on refugiem tots 
                     els nostres cossos.


Abans  eres riure i
              ara també somriure.
Abans eres dona i
              ara també mare.
Abans eres oïde i
              ara també paraula
Abans eres camí i 
               ara també casa, allà
on reposem totes 
              les nostres ànimes.





poema
i



dibuix


aDg














valldoreix
1999




*



dilluns, 18 de febrer del 2013

DONES D'ALGER EN LES SEVES ESTANCES

Femmes d'Alger dan leur appartement


(1)

1832, a la ciutat d'Alger, tot just acabada de conquerir pels francesos, Delacroix passa unes hores a l'interior d'un harem .En treu una obra d'art, Dones d'Alger, que queda pe sempre com una mirada prohibida. 1955, la començament de la guerra d'Algèria, Picasso reinventa Dones d'Alger, despulla les dones de Delacroix , allibera l'espai i les converteix en les heroïnes  de la batalla d'Alger que el mon sencer admirarà. 1980, Assia Djebar torna a mirar les dones d'Alger i hi troba la seva diversitat històrica i social, en descriu la lluita en els anys posteriors al colonialisme. En fas un text de resistència . Amb un llenguatge especial, fruit de la tradició oral, Assia construeix una ficció que viola tabús, s'endinsa en mons prohibits i descriu la dona a partir de la memòria i del cos. 
(*)

(2)


fragment(s)


per un diwan de portadores de foc


            - Ho van proclamar pertot arreu que jo havia estat torturada...L'electricitat, tu ja saps el que és...!
               La Leila continua, i la Sarah, amb els dits estrenyent la vora metàl.lica del llit, al mateix temps recordava :
               -On sou les portadores de bombes? Foremne un seguici, amb granades als palmells que esclaten en flames, les cares il.luminades de lluentors verdes...On sou, les portadores de foc, vosaltres les meves germanes que haguéssiu hagut d'alliberar la ciutat...Els filferros espinosos ja no tallen els carrerons, però decoren les finestres dels balcons, totes les sortides cap a l'espai...
                Fotografiaven al carrer els vostres cossos desvestits, els vostres braços venjadors, venjadors, davant dels tancs...Sofríem per les vostres cames esquarterades pels soldats violadors.Els poetes consagrats us evocaven així en els diwans lírics.Els vostres ulls en blanc.... que.... Els vostres cossos utilitzats en trossos, en trossets molt petits...
                   Les mestresses benestants retornen a les seves col.leccions de joies ...els turcs i els berbers.Collars i penjolls per als vostres caps tallats...cinturons de castedat, argent i corall encastada per aquelles que, a les presons, han estat aïllades...Hauríem  de fer grans plans per cada dia triomfant de la dona: vet aquí , dits normalment tintats d'henna, habitualment mans actives de mares salvades ( cara encesa per fer el pa i cremar-se), els mateixos dits sense henna, però amb la manicura feta, que porten bombes com taronges.Exploten tots els cossos que hem cregut 'cossos del altres'... S'esmicolen les carns enemigues .I aquelles que tot seguit van quedar diguem-ne vives a través de presons de ferro, després barrots en la memòria...(plora) després com jo a través de les angoixes de la febre (ja que, Sarah, tinc febre,ho saps oi, tindré sempre febre), realment, encara son vides?Les bombes encara exploten...però al llarg de vint anys: contra els nostres ulls, ja que no veiem res més enllà, solament veiem les mirades obscenes, exploten però contre els nostres ventres i jo sóc- crida-jo sóc tots els ventres junts de la dona estèril !.



(3)



les
imatges
són
d'
Adila
Bendimerad
(1)
actriu
algeriana
actual , 
('Normal'
2012/ 
'Repenti' 2011
de
MerzakAlouch )
(2)
de la pel.lícula
'la battaigla di algeri'
de
Gillo Pontecorvo
sobre
la independència d'Algèria
i
(3) 
d'Assia Djrbar 
pels carrers 
d'alguna ciutat francesa
el
1987
com a mostra de l'evolució 
en la lluita 
constant
i dolorosa de la dona 
algeriana


*

els
paràgrafs 
estan 
extrets del llibre
Dones d'Alger
en les seves estances 
1980
d'
Assia Djebar
en
la edició
de 
l'Editorial Pagès
Barcelona
2001
traducció 
de
Angels Santa i Maria Castañé







aDg
2013







diumenge, 17 de febrer del 2013

massa




ma
s
sa
tot
Ara
ja
és
mas
sa
tot
Mas
sa
tu
Mas
sa
el
re
cor
d
Mas
sa
trist
Mas
sa
allò
que
hem
vist
Mas
sa
jo
ja
no
més
I
massa
i
tot no
més
emquedallegirIescriureIbeure'tIllegirIescriueIllegirIescriureIllegirImirard'escriureNomassaitotIdetantentantbeureIdormirImenjarIfumar i tornarallegir i mirard'escriure't comalgúhovaferenelpassatComcomcomcom
compulsivament però sabent sempre que no en quedarà 
res
del que hem dit/res 
quedarà escrit / quan es fonguin 
els ploms /vull dir quan caigui 
el meteorit/vull dir de
                                  pres
                                  del cataclisme.



*
els Urals
Rússia
hivern/2013

*

dissabte, 16 de febrer del 2013

CASTELL DE BELLVER

de Bartomeu Rosselló-pòrcel.
Barcelona 1934
                               en homentge
sentit 
d'un mallorquí de barcelona a 
un català de mallorca 
en el centenari del seu naixament.






Endevino  la llum i la tonada
del cel i el bosc que novament retrobo.
Clemència de les pedres i les fulles!
Em meu nom estranger torna a ser vostre,
en un càntic recent de nova gràcia!
Viva malenconia de paraules
en l'esveltesa blanca de les ales
de cels vibrants i solituds perdudes
sobra la llunyania de les ones!
Pedres del bosc, murmuri de les fulles,
només els ulls altra vegada saben
els silencis antics entre nosaltres.
És oblidat el somni que us perdia
- confidència dispersa en lluminàries-
cendra als carrers i els lliris no florien,
la finestra a una pluja mig sotmesa.
La  plana estèril lluny de mi moria.
Migdia impur afalagà la plana.
El sol desig em torna al temps ingenu
d'abans d'aquest silenci i d'aquest somni.





la
imatge  
és del primer concert  
de Maria del Mar Bonet 
al Castell de Bellver 
als anys seixanta, 
com a mostra d'agraïment 
a la cantant per haver musicat 
tan i tant bé el poeta i
haver-me'l
re
descobert i
re
cuperat
de l'oblit i 
extret
del silenci
obligat
per aquest
 intent
continuat i insistent i inesgotable
i
perpetuat
en el temps més in
memorial
de genocidi cultural 
que
alguns
( i molts més dels desitjats)
éssers
estranys 
i in
crostats
a
la nostra 
es
corca
que
des
de
llevant
a
ponent
i
del
sud al
nord
dels
mars
cel
i
terra
han
assatjat
a
tota la cultura 
( nostra )

gràcies
mariadelmar


aDg