POEMA DE LA FI

de Marina Tsvestàieva

1892/1941

Moscou

*

(

El 

poema de la fi

parla de l´encontre i del trencament
:
Ella i ell
sense
noms,
sense
referències,
sense
passat
ni 
futur
...
)

es
boç
ex
tret del 
pròleg
d'Efim Etking
- traductor i crític literari rus-
a l'edició
d'Edicions 62
Els libres de l'escorpí
Poesia Universal del Segle XX
7
Traducció
de
Monika Zgustová
i
Maria-Mercè Marçal
Barcelona
1992

*

4

Pàl·lida onada de boira

Com vel de gasa surant

 Hiperdens, hiperfumós

I, més , hipersurollós!

S'ensuma un neguit salaç,

Foll :conxorxes, comareig,

Entrellats comercials

I, ales galtes coloret.

Solters amb anell al dit,
vells de jovença, sublims,
Hiper-riuen, , s'hiperburlen,
I, més , tots hipercalculen !
A barata o amb cabals,
mans brutes sense remei,
...Trafiquen comercials
I a les galtes , coloret.

(De biaix:- això és casa
Nostra ?- No en sóc la mestressa.)
Qui assignar xecs s'apressa.
Qui besa el setí d'un guant.
Mirant un peu ben calçat.
Va atrafegat el tercer.
...Oh noces comercials!
I  a les galtes, coloret.

Lluor d'argent:  a la tarja,
L'estel de Malta - l'enblema !
S'hiperbesen , s'hipergronxen
I, més , s'hiperacaronen!

Hiperlliguen... ( perdó: fa 
Tuf la teca d'ahir ) Venus ?
....Tripijocs comercials
I a les galtes, coloret .

Curta, la cadena ? I ara !
És platí, no pas llautó....
Jònecs mengen carn de vaca
Amb trèmul triple mentó.
El diable amb coll sucrany
I banyes de domassè.
....Desfetes comercials,

I a les galtes , coloret-
De Bertold Shwartz....
                                    Home dotat,
Immaculat i sense tara...
- Tu i jo bé hauríem de parlar,
Ara. I  en tindrem el coratge ?

9.

Al llarg de fàbriques retrunyodores,

Per l'eco de la veu vibrants,

El més recòndit que la llengua colga

Et diré - el secret que, davant

Dels homes , dones i vídues celen.

El secret que Eva va amagar 

A l'arbre: no sóc sinó una bèstia

Ferida al ventre gemegant.

Cremor...com si m'arranquessin l'ànima

Amb la pell !  En fum s'ha desfet

L'herètica i absurda atzagaiada

Que aquest nom d'ànima deté.

Desmai, flagell, malura cristiana:

Cobriu-la d'apòsits calents !

Mai no ha existit ! S'enderiava 

A viure i a existir només

El cos. I ja no vol !
Perdonam.No ho volia pas1
Crit de l'estranya devastada!
Així esperen els condemnats

Que els executin a trenc d'alba


Jugant  a escacs....Riure burler
A l'ull que ens vigila constant.
Som els peons d'un gran tauler
I algú amb nosaltres va jugant.

Qui ? Els déus bons ? Els lladres ? Tot
L'horitzó és l'ull vigilant.
Fragor metàl.lic. Corredor
Sangós. El joc ja s'ha acabat.

Per darrer cop després de xuclar
La cigarreta. ( Escup ) Ah vida !
(Escup ) Pel marge dels escacs
-Cap al fossar- s'obra la via :

Dessagnament ! Un ull secret
És a l'aguait: l'ull de la lluna...


                         **

Et miro de biaix i sé 
Que ets lluny- i encara més t'allunyes !

fotos

christina hope

*

l'any

1924

marina tsvestàieva

escriu 

en quatre mesos 

el poema 

de

la fi