divendres, 17 d’abril de 2015

La poesia naix


de dia ,

quan la dona cull la falç  ( simbòlica avui en dia ) i,
 a trenc d'alba surt a l'hera ( faci glaç o faci sol i la suor  li regalima,
per dir-ho així, aixella  i pit , i braç a vall 
a despit sommia en la vida ) a tallar el blat 
i l'ordi .
  
Si s i!
 la poesia no és més que caçaria i dia a dia. cercar el menjar 
per a tota la ventrada. I tot lo altre amic,  no és més que filfa, retòrica antiga.
Gòtica,  catòlica o apostòlica, però alfalfa.  Palla, pura palla,
que ni crema  ni escalfa ni fa caliu, ni omple el pap,
com aquell qui diu !





























La foto 
és de 
Nadjia Mandelstam
com a tribut i homenatge
a la sacrificada vida
feta fam feta paraula feta màgia feta amor 
feta



o
E
 s 
i
A


d'
Ossip
Mandelstamm





arnaudeguarau

valldoreix

primavera
dos mil
quinze

dijous, 16 d’abril de 2015

VELS DE CEBA

o la dansa secreta
de
maria -mercè marçal



Ran de l'aigüera
mans de dona despullen
danses de vels
de ceba, arrels
de llum i d'ombra
presa i desapresa,
tels de teranyina 
encesa,
esquinçalss
de flor d'aram
secreta.


Mana de dona
teixeixen
i desteixeixen
un desig 
traslucid
- ran de l'aigüera -
mantellina de nuvia
nua i defesa,
de criatura nada
en l'embolcall
d'una intacta
promesa.

Mans de dona saben,
però desisteixen :
cada dia clouen 
i ceguen i obliden
- ran de l'aigüera -
la dansa secreta .





















radiografia de crani de MOM (1960 )
de 
Meret Oppenheim

aquesta imatge clou el poemari pòstum 
Raó de Cos 
amb el poema gràfic
( Quartet decasíl.lab amb etrambot  )
que es una variacíó de la series cromossòmiques .




Raó del cos 
edicions 62. empúries
barcelona .març 2000

editat postumament

dissabte, 11 d’abril de 2015

T'ho vull dir com els homes


poemes de nai  miquel àngel riera

gravat   de miquel barceló





T'ho vull dir
com els homes , Nai :
- T'estim .
Senzillament
així, com els homes.
Sense una sil.laba
en edat de desmai,
ni una mica de vellut per les paraules 
on congriar el tufet malatís de sempre.


T'estim així,
amb la veu 
amb què dic
'vertical', 'cop de puny',
'cuatre cinquanta'.
Sense una lletra  amb els ulls en blanc,
sense obrir els braços
com qui esten un pergamí de lletra gòtica.

Ara mateix
t'estim.
Tot el demés cau més enllà.


Com un triangle,
com un punyal,
com un arbre de pisos
o una cadira baixa.

Amb totes les lletres necessàries,
sense una falta d'ortografia
ni un crit,
t'estim.

I a voltes em dol
d'esbraonadament
l'espinada
de la meva tendresa.



miquel àngel riera. advocat, poeta i novel.lista.
manacor   1930. 1996

miquel barceló .pintor i escultor
felanitx  1957



mallorca

dijous, 9 d’abril de 2015

Mars i Oceans


la Mar,   
totes les mars els oceans ,  
duen sempre remors d' amors i de sirenes,   
que en  una absorvent melodia diuen,                           i  
                      et 
                                                                                      duen a ,  


              

                                                 Tot
                                                    
                                                                                -hom
                                               cerca                                                l'
                                                                Amor  i

                                                      algú               
                                                                         que 
                                              l'estim 
                                                 - i   , 
                     
                                                                              caliu i escalfor 
                                                      i
                                                                            tota la resta 
                                                                            no és més 
                                                          que
                                                                                                               sal i pebre ,
                                                                                                                                                     condiment .
                                                 
    Llavors ,  i 
                            el Sexe ? 
                                                                        pregunta  
                                                Posseidó , 
                     i 
                                                                    Eolo també com corifeu ,       El sexe ?  
           El sexe 
                      de vegades ajuda i 
                                     d'altres ho esguerra , 
                  contesta
                      altiva

                i 
                                  satisfeta
                      de la seva 
                     malifeta
                            
Afrodita . 

                                         Venus , i 
                                                               Albina i
                                                                   etcerterà i 
etcerterà i 
etceterà 


també 






foto
              Delta de L'ebre




Miquel Àngel Riera
 poetíssim poeta ,  i mestre escultor de la paraula, i de la Mar i de la terra .

dimecres, 8 d’abril de 2015

LA VIDA I LA MORT







va arribar a casa
amb tota la pudor inclosa i espantada
va començar a córrer i a suplicar  
 i a compartir  el menjar
amb els maleits gats  
 ( pingo i  lenny )

Intel.ligent i puruga es va fer respectar

Va criar sis camades 
( de nou, sis , sis , vuit i set cadells s'hi recordo bé ) 
i a una d'elles , d'una d'elles,  la vàrem anomenar  Yok  ( i  
aquest cop Si que Si que me'n he d'en recordar 
que vol dir No en turk i otomà )

I ahir se'n va anar a morir 
a un racó del jardí la vàrem enterrar 
a dins la terra d'on va sorgir i allà es fondrà 
en cucs de seda i papallones ( ?  )
i nova vida

I ara jo us ho dic 
amb  l'emoció de veure l'evolució 
de la vida i la mort






dibuix
rut
i
lletra 
arnau

diumenge, 5 d’abril de 2015

Agua y luz . Noche y arena















alegría y sol 
-eá , de noche y de día , de Isla Cristina Rota con viento de poniente

Playa de la Caleta
Puerto de Santa María 




A barlovento va el día  a sotavento la noche. 
Agua y viento . Juncos y arena.   Nada es nada y  
todo es todo  en este mar, en esta tierra .  
A que juegas  Arnán,  A doble o nada ? 

De levante es la arena y de poniente son tus besos .
Dos cervecitas, haz el favor  ! Siseando siseando 
que  van marchando ! Luna negra, noche clara.
Todo es nada y nada es todo . Nos recogeremos 
pronto y nos zafamos ya del viento !

De Tarifa al Peñón el parte nos es adverso .
ya en puerto la farola nos acoge. Y unas manos 
temblorosas , parejita de colores , entrecruzan  
ya sus dedos  piel y anhelos.  Y  el  pitillo 
les alumbra :           labios  luna y paseo.  

Rasga el mar y  corta  la noche un beso azul 
rojo y verde .  Se  oyen risas, se oyen gritos. 
Agua y luz .  Noche de  arena y deseo. 
La olas llevan olvido y  yo me perdí  en tu recuerdo .  

Todo es nada y  nada es todo .
Arrojo y destino, del tuyo y del mío.
Hazañas de mar y deseo y olvido y  olvido....       
Y el destino ?                   Se oye ahí a lo lejos .

Un motor y una  luz,   que chiquita sigilosa  
entra airosa por  la bocana del Puerto. 
Viene sola solita de faenar la mar.  
Bocata de caña o mojama ?      Anda, 

dame lumbre  Arnán ,
                                                                   
                                            haz el favor.

                                   










agua y luz
noche y arena

aDg

dibujo
poema
del
libro

anadalucías
viajes y cantares



juan moneo 'el Torta'
mi barca canastera