dijous, 21 d’abril del 2016

Algueresos,


Antoni Arca   
L'Alguer   
Sardenya      
                     1956 


                                         












tres 
                 po -
             e           
                     - mes 
:






1.

 ¡UUPS ! L'ALGUER 

                                         a Carles , amb l'esperança
                                       que demostri que m'equivoco



¡Ups !
T'ho juro :
ha sigut un instant,
un paf.
Una empenta :
!ups¡
Que bo, però, quan tot es va ensorrar.
Uns rebomboris.
Unes coloraines .
Com la tele :
la gota
cau
al mig
del vas
de llet
endins.
I es multiplica.
Paf :
quants 
petards, 
mira, 
d'aquest
      p
      o
      b
      l
      e
      m
      e
      u
      .



                                         Isabelleida 1990





2.


L'OLOR DEL CATALÀ

                                               un olor m'arriba ben fort,
                                           és l'olor del geranis vermells


Gerani , o també ''catarà'',
pronúncia corrupta del mot ''català''.

Catarà, altrament ''escarabat''.
''Catarà''.
Pronúncia corrupta del mot sard ''cadelanu'',
el nom que els illencs feien servir
per a indicar insectes nocturns i notaris barcelonins.

''Catarà'', un caramel de regalèssia
en forma d'escarabat que em comprava
a la botiga de pa que hi havia 
sota casa. Devia tenir 7 o 8 anys;
vivia al carrer Giuseppe Mazzini :
llavors .


Per una història del meu poble i de mi mateix . 1998.




3.



TOTS EXILIATS


                                   reflexió en veu alta
                                         sobre la poesia 
                                 catalana de l'Alguer



L'exili
des del meu poble,
(l'exili)
des de l'alguer,
(l'exili)
des de ma casa,
des d'aquest lloc meu
tan allunyat , tan desterrat
per la terra , pel mar,
per la història,
l'exili, dèiem,
és un fet natural
per als poetes sards nascuts a l'Alguer.
Desterrats en terra pròpia,
aquesta és , des de sempre,
la nostra con(tra)diccició.
El primer, 1571, fou en De Lo Frasso,
poeta, militar , presidiari.
Homicida , digueren, i ell, a tota resposta,
s'exilà dintre els papers que imprimí a Barcelona.
Escriví en català, en sard, en castellà.
Desterrat fisicament i poèticament des de sa casa,
desterrat de sa mateixa terra; quina ?
l'Alguer ? , Sardenya ? , Catalunya ?
Desterrat des de sa mateixa llengua ; quina ?
el català ? , el sard ? , el castella`?
Més tard en vingueren d'altres , 
tots oblidats , tots anònims,
tots exiliats de la glòria .
En vingueren altres , nobles , burgesos,
militars , mossens . Fins a un senyor
anàrquic viscut dins de dos segles ara ja passats .
Originari d'un poblat del napolità, natural de la ciutat 
de Sassari,
trobà la seva terra entre les pedres i la sorra
del meu poble. Ell sí que era poeta. Es deia
Antonio Ciufo i es canvià el nom per
Ramon Clavellet. I com un clavell
desaparagué de la vida buscant la terra ,
ell que a l'exili havia nascut,
un pètal a Nàpols, un pètal a Sassari,
un pètal a l'Alguer, un pètal a Barcelona
i l'últim a la ciutat de Reus. Desterrat
de la vida després de la setmana
tràgica del setembre de 1909.
En vingueren d'altres ,
tots localistes ,
tots provincians,
tots ells malats de la mateixa malatia :
l'exili .
En Carmen Dore, home i poeta català de l'Alguer
pregonament barceloní dintre l'ànima
impossibilitat de moures de casa sarda
per culpa d'una muller, d'uns fills
i d'un altre ofici que cap català de terra
sabia buscar-li.
En Rafael Sari, mestre i pioner de la poesia en vernacle
exiliat de la poesia en llengua des del
dia en què li parlaren de Catalunya.
En Rafael Catardi, militar, poeta, espia,
exiliat per la política i per la història.
Pasqual Scanu, professor i poeta italià i català
doble i pregon exiliat per la glòria.
Pino Piras, poeta tot sencer nascut a l'Alguer,
viscut a l'exili alemany per culpa
de la pobresa i exiliat a casa
per culpa d'uns intel.lectuals que mai
haviebn volgut integrar-lo.
Francesc Manunta, religiós, poeta , religiós,
exiliat per fe a Brasil, exiliat per cultura al país seu, l'Alguer.
En vingueren altres,
molts altres, molts altres , tots vivents,
tots exiliats dintre casa.
Ctalans no-catalans, no-valencians,
no-illencs, no-rossellonesos, no-sards,
algueresos, potser, tots refugiats,
perdoneu,
tots exiliats en la bogeria dels versos.



                       Per una història del meu poble i de mi mateix 1998.








La Tercera Illa
Poesia catalana de l'Alguer
(1945-2013 )

Edició de Joan -Elies Adell

Edicions Saldonar

divendres, 15 d’abril del 2016

T'he negat

mare
tres cops
i cent.
I cap gall no cantava
al darrere .
Són cegues  , sordes, mudes
les nostres traïcions
I la derrota.
Però cosides
l'una de l'altra,
clavades / una i altra / pel mateix déu /
en la creu del no-res

brandem 
des del fons desl segles
a cada cruïlla 
la sang
del nostre silenci,
aigua i vi,
a la ferida.
I es poden comptar
tots els nostres osssos.
A la cruïlla
ossos, esculls
al trenc de l'alba
que fermenta 
en la copa 
la paraula .



esborrany  del poemari
Raó del Cos
de
Maria-Mercè Marçal
























del llibre
Senyal de pèrdua
Empuries
 Barcelona
2014

dimarts, 12 d’abril del 2016

Desig

la nit ja no és fosca . 
Desig deixar de llegir.
Deixar que els teus passos m'acompanyin  
quan la nit ja no és nit . 
ja no és temps  


Deixar de pensar.
Deixar fugir el temps,  quan el temps 
                                  Deixar la nit a l'alba 
                   escriure .

                                                                     .














arnauDeguerau . valldoreix . països catalans .  ibèria



És sang




És sang l'esclat del gerani
damunt la blanca paret
del meu jardí.
Avui florit de nou,
ahir gèlid encara.
Paret amunt s'enfila
com un arpegi de llum roja,
groc de sol migdia.
Els meus ulls en fan festa
prop del verd,
sota el blau que enlluerna ;
i oblido sang .

Però el cant de l'ocell 
és agut entre les tiges primes ,
i, més amunt, unes branques fosques 
pengen de l'arbre
com arrels mortes,
sense terra .



Montserrat Abelló
Camp de Tarragona
Vida diària
1963





dimarts, 5 d’abril del 2016

Benidorm

la marina baixa país valencià  península Ibèrica







        
        l'Illa 
                de 
                                        Benidorm
            



hi





                         dorm : 

(


       ,      entre ancores foses en farrum i òxid, 
entre la roca plana de l'Albir 
feréstegues mates d'arestes roques i tolls de matolls -
pelaies roquers vergers, calamars muscles musclos i moluscos -
entre dones i homes gymnastes
d'acrobàtiques piruetes - 
voleibol platja futbol babing-
tón i 
ping-
pón 
bitlles i 
petanca
entre voluptuosos banyadors ben cenyits,
d'eslips calces i calçons de variades
procedència,
monoquinis i biquinis
sines
re -
cossides 
aeroestàtiques caderes, 
de
belleses sense fronteres, 
abundants fums i ferums 
de perfums ,
protectors solarsd'estrangeres i estrangers,
 nacionals, peninsulars i 
ibériques banderes i senyeres 
roig
-i
gualdes
i
blaveres
coronades
per la insignia 
militar
patri
ò
tic 
escut
para -
normal
d'hispànica hilaritat
damunt la carena i
vistes al mar
, blau
horitzontal
sense finir
com marines
neo-
clàssiques
i
el bodegó
damunt l'arena, 
un eriçó
poma i sangria
tall de llimona surant
roques a
vall
més enllà
tot horitzó
l'illa en questió
tot el circ
de
show girls mens.
homes i dones
tatuador
-es
i
massagistes
profes
-sionals
del
ioga tàntric
castells de sorra
somnis d'arena
 - tot és un art -
llaunes plàstics i
com -
doms
melics al 
sol
da-                               




      rera
             el  pí
                                                        i
                        
                          el massís
                            el
cop
de
coltell
més
bell
:
                                    l'escai-
laine
definitiu
civilització 
de vies i auto
 -vies 
                            
                                                 
enllà
 d'


                                  
                           
   els                            
                                                                             cels
 i 
els      
          grata -     
                    cels 
                                 


  l'horitzó
pla
immens
blau
d' estiu
med
 -i -
terrà
                                             
                                   tàlem

sinuosa
pell
som
mort
-a
                                                                         a ponent
el bes
de
serp
l'últim
                 raig
de
l'estiu
ex-
ces-
siu
definitiu


                        ,

                            hi
                                
                                                                                                                                                           a -          
                               pareix
                                   
                                 
        
                                  
                                                   
      

                               la  
                           
                                            lluna 
                         

                                                                                       





el record d'Enric Valor caminant 
per l'albir







arnaudeguerau .
 benidorm .   la marinabaixa .  paísvalencià.
 païsoscatalans   .   península ibèrica





dibuix

l'Alacantí'

I diu

així


`jo estim 

tot lo país,  del Rosselló 
a l'Alacantí passant 
per Marra
-txí '


                                                          
 bonustrack

Anis Tenis
del
Jovens 
de
L'Alacantí






:
                                                                                
                                                 ,                                   qzbCUr9oIiI
                                               
                                 



Marines i oratges

poemes i dibuixos


arnauDeguerau