diumenge, 27 de juliol de 2014

EL NU I EL DESPULLAT







 Robert Graves


The naked and the nude


                                                         


For me , the naked and the nude
( By texicographers construed
As synonymus that should express
The same deficiency of dress
Os  shelter ) stand as wide apart
As love from lies,  or truth from art


Lovers without reproach will gaze
On bodies naked and ablaze ;
The Hippocratic eye willo see
In nakedness anatomy;
And naked shines the Godless when
She mounts her lion among men

The nude are bold , the nude are sly
To hold each teasinable eye.
While draping by a showman's trick
Their dishabille in rhetoric,
They grin a mock-relgious grin
Of scorn at those of naked skin.




*




Per mi , el nu i el despullat
( que els lexicògrafs consideren
sinònims per expressar
una igual manca de vestit
o de resguard ) estan tan allunyats 
com amor d'engany, veritat,d'art.


Els amants miren els cossos nus,
resplendents, sense reprensió;
l'ull hipocràtic de la nuesa,
té una anatòmica visió;
i la deessa nua , brilla
quan va muntada en el lleó.

El despullat, audaç i astut,
atrapa els ulls traïdorencs,
revesteix amb gest teatral
el seu despull, retòricament,
i amb falsa rialla religiosa
menysprea aquells de nua pell








**

imatge 
de 
Diana
Blok


***


'el país que he escollit'
antologia poètica

Edicions la Salobra
Pollença 
Mallorca

2009

traducció
Josep M. Jaumà




dissabte, 26 de juliol de 2014

COVA DE LLADRES


Robbers' Den
de
Robert  Graves






Han pres el Sol a la Dona
i l'han consolada amb la Lluna;
han pres la Lluna a la Dona
i l'han consolada amb els Mars;
han pres els Mars a la Dona
i l'han consolada amb els Estels;
han pres els Estels a la Dona
i l'han consolada amb els Arbres;
han pres els  Arbres a la Dona
i l'han consolada amb Conreus;
han pres els Conreus a la Dona
i l'han consolada amb la Lar;
han pres la Llar a la Dona
i l'han consolada amb Elogis....
Deessa, la cova de lladres que els homes hereten,
han de deixar-la aviat, i hauran d'anar-se'n
retornant-te el teu Sol, la teva Lluna, els teus Mars,
Estels, Arbres, Conreus i Llar,
però estalviant-te la indignitat dels Elogis.












They have taken Sun from Woman
And consoled her with Moon;
They have taken Moon from Woman
And consoled her with Seas;
They have taken Seas from Woman
And consoled her with Stars;
They have taken Stars from Woman
And consoled her with Trees;
Theu have taken Trees from Woman
And consoled her with Tilth;
They have taken Tilth from Woman
And consoled her with Hearth ;
They have taken Hearth from Woman
And consoled her with Praise -
Godless, the robbers' den tath men inherit
They soon must quit, going their ways,
Restoring you your Sun, your Monn, your Seas,
Your Stars, your Trees, your Tikth, your Heath -
But sparring you the indignity of Praise.






del 
Llibre

El país que he escollit
Antologia poètica

de 
Robert Graves

edició i recull
de
Lucía Graves

traducció
de 
JM Jaumà

Edicions del Salobre

Pollença
Mallorca


foto

Ana
Magnani

dissabte, 19 de juliol de 2014

Para ( nòies , o


                       

   quasi  una
 p )  rosa  ( i 
tal 
com raja 

                                           
              

                  . era 
en  qual  se vol altre  temps
 o 
com una primavera primera i  de bonança i raigs de tempestes  
Més tard o més  d'hora  
que  prest                   .                          ja tant m' és 
com era                


Era     !  


Era en un temps sense temps En un espai sense espais En un termini sense terminis  En unes valls sense muntanyes En un país sense persones ni llengues ni fronteres  En un  ahir sense demà En uns passats i futrurs sense cap més presència  que un present  en dos àtoms i en  cercles concèntrics i elèctrics lliures i desorientats per la llei més elemental de la centrifugació 
                  ) es regal    i la mà venent rellogtes sense hores ni manetes     (     
                                                                                                      Era de nit i  de   dia  Era qual se vol dia  i moltes més matinades que les que veu el Sol  sortir cada matí           Era tot i més i menys que zero i en             qual                   se                   vol  temps im per cepti ble al càlcul de més huma na   
                                
          dona    .

                                              
 Era 
home i dona 
 as -
sexuades criatures  
que s'expulsen i s' atrauen  
Era 
com us ho puc  
dir
                                                               
  


Tot 
                un
                                          dia
i
Tot                     
    un 
                          Sol 










i  mat  ge

despierto en la dicha

de

 Neptunia  Asesina 





ArtistaPoèticaVisual


text
d'
aDg

2014
-re vi si tat
 2015 -



dimarts, 15 de juliol de 2014

Nadine


Gordimer































La
re
cordo
com
la
llegia 
cada matí
 nada 
del 
vuitanta
sis
o vuitanta
nou
abans d'anar al Port a treballar 
el seu llibre
d'amor
im
possible


Ocasion of loving
i
im
pas
sible
Entre cards i misèries
humanes
Re
pres
sió
de
blancs a
negres 
I
molts anys més tard 
llegint la seva anti
tesi masculina
Coetzee

justificant-
se
Rabiant de la seva sort
de descendent de colons
Vaig entendre com 
n'era
d'honesta
valenta 
sincera i
coratjosa I
            mentre 
l'home blanc
fugia del seu com
promís
d'
                                                                                         
intelectual
a les comodes praderes oceàniques 
o
a les Citys metroplitanes
mes llunyanes

La dona blanca 
Ella
es
resistia
i
lluita
va
fins l'últim 
suspir
en la soledat 
del puny i la lletra
Perquè


l'amor ho pot tot







en 
re
cord
de

Nadine
Gordimer

Springs

Sud-àfrica
1923


aDg

*

















diumenge, 13 de juliol de 2014

els estius

a santaponça




des del torreó de cristall de la casa del Comte imaginava pubis frondosos mugrons carnosos impúdiques mirades olor a colònia i lleixiu ungles pintades jardíns d'elixirs i aromes desconegudes banyar-se junts en una banyera rovellada esponja i sabó les teves mans fregant-me l'esquena treure't el banyador i veure la marca blanca del cos amagada del Sol llençar-se a l'aigua de cap des de les roques de l'embarcador de la casa del Marquès collir cargols i estrelles de mar sortir a navegar amb el vaurient del papà  i saludar-te amb la mà Carmen mirades còmplices ulls lascius llavis humits gust de Mar des de la més ingènua adolescencia de nen de mamà jugar a metges a mares i pares al  sofà descosit del saló menjador del Senyor amants i amics mentre la mare la teva cuina i renta per tots nosaltres cosins i germanes amics fills i filles d'amics i amigues dels pares jugar a pingpong a la balconada damunt de la caleta deixar-ho tot escampat pel damunt la taula sense recollir llegir tots els diaris i els hollysters i avorrir-se molt pensant Carmencita com deu ser el teu Sexe mentre sento estirat al llit com te crida ta mare quan te perds ensimismada mirant-te al mirall del rebedor i puges a la meva habitació i te fiques al meu llit i me dius a cau d'orella mentre treus la pols de la casa del Baró pensant amb qui sap quí i no pas en mi que ni tan sols me mira                                                            




                                                                                                      ves  





santaponça
mallorca
1931



Joan Valent
concert en violí 
aramalikian
estiu
Les Quatre Estacions
a
Mallorca


1DV_clpTVE0



aDg


dissabte, 12 de juliol de 2014

XAMFRÀ :

espai buit ( o 
                                                                                            no ) 
entre dues interseccions  
                                   ( de l'Eixam-
                                                                                               ple ) 
en forma
  de 
triangle 








       Fanal                  plàtan
      

(         d' ombra           )

i
      
lluna plena


entre 


el Ritz  
la
Granvia
i
Pauclarís




*


nit
d'estiu
a
l'eixam
                                                                 ( - ple
de
Bar                     
                         cel
ona


*


11
de
juliol
del
dos
mil
quatorze



*

aDg