Qual a paur

       de la  beutat de la femma ?

Qui té por de la bellesa de la dona ?

azalaísDegausacs

tempestes d'estiu

tempes

               -tes 

d'estiu a es 

coral.lí 

de sonserra 

marí

text de la pàgina del llibre 

' Casi toda una vida ' de Benoîte Groult . 
' Les trois quarts du temps '
Tradució al castellà de Enrique Soto 

    '....humilde hasta la parálisis de sus medios , que encontraba la felicidad en la desparición de su persona y dispuesta a sufrir por amor todas las afrentas y todas lkas opresiones ; una infeliz incapaz de mentir o coquetear y sometida a un loco agaradecimiento cuando se dignabanamarla realmente. En suma un personaje desnaturalizado en el que nunca habría debido convertirme. De igual modo mi madre - ahora lo sé- habría podido convertirse en algo distinto de aquella mujer belicosa, brillante y frígida, secretamente frustada pero resistente a todas las flaquezas y enpeñada en realizarse para no ser engullida como las demás por el ataúd acolchado del matrimonio. Ambas éramos víctimas, cada cual a su modo, de los mismos temores, de los mismos convencionalismos, de la misma moral.Pero a fin de cuentas, las dos hemos salido adelante en nuestras vidas, después de muchas derrotas, de muchos errores , de muchas pesadumbres, de muchas rebeldías, porqué en realidad éramos, porqué en realidad somos, de la misma raza, , aunque nos ahyamos enfrentadotantas veces, mi buena Hermine , mi Mine , madre mía .' 

punt de llibre del llibre,

butifarrada per la república

Comités de defensa de la República

de Valldoreix

aDg

Un hiver a

RepubliqueTolstoï

1. . . ,  rue paul verlaine, Villeurbanne

on

s'

      ai-

                 me

                      q.

on 

                  ést 

                                                dans 

                  ton

                                                                                     ap -                                     

                                                      part ,  

et                 tu 

me 

                       dit

 :

tu                     vois 

la 

neige,

cache moi cache moi

cache toi

couche 

moi

sou

la

couette 

j'aime comment  tu m'aime

mais

on y va 

a Gambetta

je

désir

de

baiser

sur

la neige

tu vois

,

'

un ivèrn 
a 
republique
TolstoÏ

'

primièra 
fin
de
 les cançons d'amor de quand èrem

aísdeganagòbia       &   azalaísdegausachs

aDg

poètica política

poeticky polytica política poètica 

de
Lenin a Maiakovski

κυατρέ βερσος περ λα ρεβολυκιó

quatre versos per la revolució

cuatro versos por la revolución

*

δε 

Λενήν 

α 

Μαίακξοβσκι 

Si volem fer poesia, si volem ser més honestes camarada,  si volem ser més sinceres companya, deixarem les atalaies  i davallarem al carrer sense perdre més es temps. 

No escriurem mai més cap vers, fins que no fem dels sonets coltells i dels fusells rimes .  

No farem cap més poema  fins que no rimi  combat amb valentia .

aDg

valldoreix

marmediterrània

AVUI LES FADES I LES BRUIXES S'ESTIMEN

maria-mercè marçal

Avui, sabeu ? , les fades i les bruixes s'estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l'enllà , on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs

i han  parlat amb la terra , baixet , arran d'orella.

Han ofert al no-res foc de cera d'abella

i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que vénen cap a mi

i em criden perquè hi entri.   Ullpresa els dic que si.

Bruixa de dol

1977-1979

mariamercèmarçal

tempestes en la nit

lo pescador                        

                    solitari  

davant          la mar

?

dibuix i text

lanònimaDegausacs

lo caçador solitari

(                              

   les putes

     del majès-

     tic, ploren

    en silenci

         i somriuen   (

                                                        que no riuen )

          ben endins  (

                                                           del seu a dins )

            amb els llavis

          fins i els ulls

  tristos .

                                                         )

valència  / passeig de gràcia

nits de bcn

lanònimadegausac

Quin

                                          
              poeta
                      viu, 
                      viu   
             com 
                      un
             poeta 
                     a
                       - vui               
                                       ?
                                                                                                                                              

.

                   

  

quan vaig descobrir ,

( en la biblioteca pública del meu poble ) 

Pagèsiques de Perejaume 

vaig comprendre,

 que una cosa era escriure 

- o fer l'intent !- 
po
- e-
sia
, i 

una altra cosa ben diferent

era ser-
ne

                                   de poeta

arnauDeguerau

Gaireben tota una vida

les 3 quartes parts del temps

les  passo llegint  i escrivint 

:

a-

punts

A)             crítics

sobre llibre

de

l'                              

a        ( Benoîte

mor                      (t

en color negre groc i vermell

seXe             

(

Les trois quarts du temps

tarduit a l'esp

a

nyol

x

enrique soto 

com a

Casi toda una vida

i no sé el xq

?

però la foto és bonica

)

 1;  avant pàgina

Deu ni dó

Na marga-

                  lidò

com fa pi-

pi

rera el Pí

des pi-

nar de Ca

Sa madrina

Boixina

Li surt es rajolí

com d'es gine

bró           - sen-

se -ess xorigué

de ca es Xorigó

deu ni dò 

sa madò

Na 

des cap cantò

mira mira i 

se la juga

tempestes 

d'estiu en es

coral.lí

de son 

serra

marí

vora es matolls 

de

vers

sa 

platja 

prop de sa sínia

en es canyissar

sal i sardina

fent tuf a peix 

com un moix com dos gats 

sentint en burdon 

jeff tedd o robert plant 

 pes camí vell de muro

varem

 boixar

demà siràs a Palma

en es pis

de sa tia 

reyes católicos 

2; pàgina 17

i diu així

                              '  ... En fin , cuando sienta lo que llamamos el peso de los años y ya no disfrute 

                              de esa edad imprecisa que tenemos en los sueños, cuando me deje impresionar 

                             por los espejos en lugar de fiarme de mis certidumbres interiores,en una palabra, 

                            cuando ya no encuentre placer en mis placeres  y si demasiado dolor  en mis penas,

                             renunciaré a sobrevivir, Porqué la voida soy yo.   Sólo yo.    Yo .     '

fí

correntí a

vall correntí a vall

cau

com un torrent des des Tomir

aigo de gel

cau es teu 

nO

damunt es meu 

cOr

marga

li - 

dÒ

deu

 ni 

dÒ

per

fí

la terra 

es

dóna i

de-

gota

A 

gota

de

nota

sang

adob

de dona 

terra -

mare

aDg

barcelona

eixample 

dret i esquerra

quadricula

a -

negada

per la remor

del

clam de llibertat

tardor del disset

RETRAT DE CATALÀ

Nasqué en un poble calent, de secà i emblanquinat,
arran d'on la mar és el corral de les cases.
La sal , el sol , la calç, el verdet de la vida,
li estrellaren el món dins la veu d'home en alga.
Quan el seu 1,70 confirmà la distància 
de llebre no aturada entre el cor i les sabates ,
el porc, déu de l'amor ja des del temps de Biblos,
el llançà a terra , hi grufà fins a fer-lo salvatge.
Alt i estès com la fusta, on les mares enblaven 
les camises de no semblar tan gitano i moc d'ànimes,
mirà el seu masclell ventre : era com un rellotge
de sol penjat al mur on la perdiu reclama.
Perquè visqué com un ganivet embeinat,
el cos no li tornà ulls ni cara tacada
de dona clapada per la negror d'un home,
aquest que es llosa viva on l'escrit sempre passa...
El sol de dues ombres, que son existir i viure,
li tacà la cicuta de la pell que espera carta,
i el cutis que va de pell tornà plegamí i deia
quanta sang costa un home pensar en la sang d'un altre.
Perquè el llit, d'una plaça, i la finestra que obria,
quan el sol demostrava que és verd tot Collsacabra,
tornaren llibres clars corn a amor no passat per jutjats,
la seva claror mètrica serà dels camarades,
perquè l'home que viu de les smans cerca,
no la taca fabril del sindicat amb les màquines ,
sinó l'hora espaiosa com una cala verda
per a escriure el seu nom no tacat damunt l'aigua;
perquè la pau atlètica, que mereix el treball
com les robustes soques mereixen les tanyades,
és el terrestre amor celeste i roquisar,
com l'oscat cor tenaç, que es nodreix d distàncies.
Quan el mort endurit, de cos present i viu, 
hagi espolrit la son grollera i vigatana,
quan tots el ganivets estiguin a l'altura
dels pans i no dels cors , com a corbs d'ala blanca,
l'aurora amb murrieria d'en Joan Oliver
i els catalans timbrats amb una estampa invàlida,
quan les eines se ponguin com un sol de la feina,
seran lliçons de finestra dins les cardades cases.

Els fets , poema .

Blai Bonet Santanyí

Mallorca