divendres, 6 de juliol de 2012

L'ÚLTIMA MAR / LA PRIMERA CIUTAT



aromes i ventades 
d'
el 
bòsfor
al
màr
mara


 -dqQXe5yuDE            
                                                      














Sire d'Aynur Dogan 
Cantant Istambulí d'Origen Kurd



La mar 
m'havia salvat
d'un llarg naufragi,
del llargs naufragis que havia
vist i vis
cut pels meus més
pròxims voltants. Primera
hora i el dia
es lleva sol 
abans que el 
            Sol ,
per la popa de la nau,
que ara mateix
ens apareix i neix
per darrera les muntanyes
I ara era dalt del
pont de l'in
mens pont del mercant
manant per primer cop
la nau a
través de
l'estret
tot
sentint                                 l'hivern de vivaldi
                                             repetitiu i clar 
                                             com..                                      
                                             
el vent del nord  
fresc i  fred, venint
directe i pot
ser de l'es
tepa moldava o ucraïnesa,
ràfegues i n
certes esquitxos de sal
voleiant mar blanca i tallant
la coberta, espectacle màxim
coberta de escates voladores
per l'amura d'es
tribor, i la mar
tan i tan plana de 
l'estret de l'aigua freda de 
tardó otomana
                           Ben ( ! )
vinguda 
qui sap si
d'odessa o dels  urals o
més enllà dels boscos
de brianks i tot
travessant el fosc i opac
mar negre 
s
matinal
s i en plé recital
de  la LondonSimphony Orchestra
veig com s'encén la bombeta !
La llum , 
llum
i
nosa 
llum 
trans
lúcid mar de mar
mara fins el mediterrà i
ara en el bòs
for en
cara surt la llum i es
lleva el dia i tot
de cop amb el Sol 
llevant de llevant
dibuixant per l'aleta de bavor
a contra
llum tota la silueta
més musulmana
de la Ciutat asiàtica i
se sent silent el
cant l'estrip més
punyent del mujahidí
agut i greu cant de la sibil.la masculina i 
les barquetes pescant i 
el remor del tràfic de les mils i mils auto
pistes d'aquesta
metròpoli inter
continental
Primera OperaPrima 
Salutació Divina
alnoudia de ritme 
fre
nètic 
Quotidià de la gran
metropoli inter
ètnica i cultural
Tot segueix im
pertèrrit
el seu ritme més
natural
Fabulós contrast
Avís als navegants :
Petits i in
significants
humans, que circuleu
pels arrabals de l'univers
allò que 
tot
es
vos
al
tres,
en dieu la humanitat:
Qui és qui mana ?
Qui és que us vigila ?






....................seguirà......

dijous, 5 de juliol de 2012

Deixeu-m'ho dir, com auden ja ho va dir....

a la mimi i el belda




                                              ArnoRminkineN



Deixeu-m'ho dir, com auden ja ho va dir

El temps no us ho dirà, però jo ja us ho vaig dir 
Pareu tots els rellotges i pareu benbé l'orella : 
Voldria poder dir-vos , que tot seguirà igual i 
tal com va ser ahir I això no us ho puc dir 
Ni en els amors eterns , ni en les amistats 
més correspostes Ni entre les mes belles amigues o 
en els  més bells amics i en nits de vells sopars, 
que fèiem a la fresca, en els terrats més alts del més prim 
dels pujols que hi ha a collserola 
O en discosions estèrils, i sempre tan airoses 
O en llargues diatribes però sempre pre 
dispostes a totes les res
postes, tan si eren ascendents com tan con
descendents o tan intemporals, com
la terrassa aquella damunt de barcelona, 
plena de flors  i violes. 

Per molt 

que sigui trist 
tot el que he sentit i 
allò que us he dit

 ( com auden ja va dir )


jo ara ho he de dir :


 l'a

   mor a
   mor
   no sempre
   ho pot tot,
   per molt 
  que ens estimem
            
  ( en els terrats airats )

    la 

    mort
    al
    cançarà
    la nostra e
    ternitat 


                                               i


                                  rès  ja no serà 

                                          com 
                                           ho
                                        va ser 
                                          ahir  
                                              
                                           *



                                                                                        AdG

                                                    valldoreix any dotze del tercer mil.leni




                                                                 

                                                                          gràcies
                                                                                 a
                                                                        WhAuden
                                                                             per 
                                                                          la seva
                                                                                in
                                                                          piració
                                                                                i
                                                                          lucidesa
                                                                                 a
                                                                    Stop all the clocks