diumenge, 23 de maig del 2010

Dos poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (*)

(*)
sen
se
imatge
s
per
què
(cap)
no
reflectiria
la bellesa
de
la 
( seva )
paraula 



Dos dels poemes que més m'agraden d'en Bartomeu R-P., perquè reflexen molt bé tot el seu món poètic i la seva finura estil.lísica i que a més, sempre m'han acompanyat també musicalment, en els meus somnis embadalits , maravallosament cantats per Maria del Mar Bonet, recreant-me així en tot l'imaginari de la seva poesia.




QUAN ELLA DORM

Quan ella dorm al gaudi somnolent
del vell jardi vibrant de flors i nit
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment
torna ales grans fondaries de l'oblit,
abella só que clava la roent
agulla- furia i foc- en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo ,causa del dol, de la dolçor

em faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls clossos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadaslit.




SÓLLER


El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarreien taronjades.

Jo tasto vergers.M'ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L'oratge pinta perfils
de caramel dins l'oratge.
El cabell se m'ha esbullat
i tinc l'ombra capgirada.
El sucre de l'aire em fa
pessigolles a la cara ,
amb confitures de flor
i xarops d'esgarrifansa.
Unes cuixes de marquesa
em repassen l'espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana

dissabte, 22 de maig del 2010

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Ciutat de Mallorca 1913-El Brull ,Osona 1938 )





Unes 
mostres de l'ex
traordinari 
poeta mallorquí, 
de vida fugaç i  mort prematura,
que ens va deixar em
però, una curta però bellíssima obra, 
de mot genuí i estilíssima finura, 
creant i recreant-
se i mostrant-
nos un món 
total
ment nou fins a les hores, 
a les lletres catalanes.





QUAN ARRIBARÀ AQUELL MOMENT


Quan arribarà aquell moment
de totes les seguretats?
La boca sabrà que no ment
velles mentides del passat.

El peu, en tots els nous camins ,
i el rostre,en cant a la ventada.
Els colors més purs i divins
s'ofrenaràn a la mirad.

Hora d'enveges i de plany,
ullada en les ombres obscures.
El que ha arribat sia'ns company
de les jornades insegures.


POQUES PARAULES


Poques paraules surten
de les boques en calma.
Els arbres del parc,sembla
que es perdin en llunyana
visió de vell gravat,
tota plena de màgica
dolçor que fa pensar
en velles enyorances.
Quan s'acosti la fosca ,
les bruixes i les branques
s'aferraran com serps
en lluita de fantasmes .
Tancarem la finestra
i voltarem la flama.
El foc allargarà
ombres esvalotades.

Esbozos y retales ( 3 )



...quizás ahora
te diga aquello que antes
no quise no pude no supe,
...quizás ahora
te quiera como te quise ayer y
no supe no pude decir-
te,






quizás
yo crea también
que antes fueramos dos
y dos son: dos y dos
y no mas uno....



Sepúlveda/Urgel
...y en tus ojos
vi llover todo
nuestro ayer....



Sanpablo/Villaroel

para s.c.c


Recopilació per Sergicrespo

Esbozos y retales( 2 )

...quisieras
darme tu jamás, sin tan-
siquiera pedirme un quizás,
serias capaz de lanzarte
al aguaclara de tu recuerdo
y no nadar y no flotar y así
ahogarte en tu jamás sin tan-
siquiera pedir de mi
un quizás...

Sanpablo /Urgel/Sanantonio*



...si en los ojos
que vi ayer , en tu bruma clara,
no hubiera intuido todo aquello
que no vivimos juntos quisiera
entristecer y besarnos
para anochecer....


Tamarit/Urgel


...y en tus
lavios tambien
amanecer....


y

si nos
besamos como
nos besamos ayer,
tus lavios humedos
no podrán secar *
mi sed de ti,

mi continua sed
de tí....


Tamarit /Borrell


*tal com es va trobar a l'original.

Esbozos y retales

Ayer
te vi en una foto
escogida, mucho más huidiza,
mucho más escurridiza y la mirada
sin mirar - fijada fija a ningun lugar -
porqué será que ya no veo nada más
que el plomo suave y la piel
áspera de tu mirar,
en tu lugar ?

...y
en tu mirada
no veo tu mirar,
solo veo tu pesar



en mi




Borrell /Manso*


Poemes trobats en una paradeta de Llibre Vell
del mercat de Sant Antoni
per
Sergio Crespo

* Cada poema està firmat amb una cantonada del Mercat

dissabte, 15 de maig del 2010

He mort dos cops,

 i jo tossut , vull viure ,
i amb l'aigua , la ciutat torna a somriure  :
quin goig que fa quin tremp , quin aire sa, 
com es complau l'arada a terrejar; 
com rep l'estepa el més d'abril caòtic,
i el cel , oh el cel : diries Buonarotti . . .





aquest poema
està extret de l'edició 
de  Quaderns Crema
selecció i traducció d'Helena Vidal


Ossip Mandelstam . Petesburg 1891 .Vladivostok . Rússia 1938




diumenge, 9 de maig del 2010

L'HOME SOL

La
sol-
i-
tud
de
l'home sol
i
tú.


Sol
de
tú,
sol
amb
tu,
sol
per
tu,
sol
sense
tu.

Sol
de
sol
a
sol
al
Sol,
en-
celat
o
en-
boirat
al
boira
o
al costat
de bat
a bat
para-
patat com
un es-
taquirot
darrera la barra
d'un bar a-
nomenat-o
mal anomenat-
Sol
o
para-
sol.

Boca-
badat
veient
com
passa
tota
la desfilada
de maniquís i
de rialles
m'en he
adonat
de
tota
la meva
soledat.

En-
simismat
davant
d'un got
re-
cupero-
enganxat
de veritat
a tu - la
teva imatge.

En
sumo-
com
fumo-
el teu
alè a-
nelat -

Sec
sèc
sol
de re-
cords
quan
totatú
i
el
teu
(re)-
cor
són
lluny
i s'es-
muny
a casa meva
la teva olor
que encara
tinc al pit
al llit
al braç
i
a la teva
aixella
depilada
i
la teva mirada
com
la fada fadrina
i
la vagina rosada
de matinada des-
prés de fer
un riu- vull
dir una riuada-

He dit
un dit
ben dit
tot sol
de nou
t'escric i
encara
estic més
trist de-
prés de
l'ultima paraula
com el mussol
que et guaita
sol
tota la nit
en aquest llit
matrimonial
de la casa
paternal.


aDg


dedicatòries

santgervasidecassoles
barcelona
1983

diumenges







. els nostres diumenges són tristos prenent l'aperitiu ja sé com et deixaré. em deixaràs t'aniràs m'aniré deixant  al darrera andorralavella i després de santacoloma a santjulià em posaré a fer dit i s'em farà de nit després de l'ultim bes ja sé que hauré d'esperar tota una setmana més per tenir un altre bes tant trist com aquest concís és un encís si tanco els ulls ja sé que els obriré i em trobaré tot sol fent dit de nit en una carretera potser si he tingut sort entre organyà i sort tant lluny de tu com de cameva lluny com una imatge que s'esmuny i quan hagi arribat a la meva casa de joansebastiàbach encara sentiré el teu alè a dins la meva gola  .








aDg


Santgervasidecassoles . Santjuliàdelòria 
barcelona . andorra

agost 1983

dissabte, 8 de maig del 2010

Casapaulino


Mentre mengem l'arròs veiem els campanars irreverents a la bocana del riu Besòs La platja bruta i el cel plom Els coloms grisos rossegant deixalles per engreixar la mar i tu tu hi fas florir tots els voltants del teu cos M'agrada molt com menges l'arròs despreocupada del tot de tots dos M'agradaria ser com aquest gra d'arròs que ara et fiques a dins del teu cos Descobriria doncs tot el teu jo Seria jo en tu i per fi així se'm faria present tot el teu record M'agrada molt com menges l'arròs despreocupadadel tot del nostre amor M'agrada com beus el glop de vi Llavors els ulls et bullen i em mires i em sento seduït M'agrada fer-me sentir rendit del teu encís Llavors penso en la mar penso en l'arròs penso en el vi i penso que el teu cos serà per mi! Carícia suau miro els teus ulls a flor de lli i olor a llessamí.


La Barceloneta 
de
Barcelona


                                                                      
arnaudeguerau

                                                                   
 les hores i els dies
                                        


                                    

Dino Campana i els seus Cants òrfics


Dino Campana (Marradi.Itàlia,1885-Castel Piulc.It,1932 )


Poeta d'un sol llibre en vida, aquests 'Cants òrfics', que tan li van costar de publicar.
Esforços extra-humans i re-edició incliosa -la llegenda diu que després d'un rebuig i/o indiferència d'uns editors , el va reescriure de memòria-,molt justificats però després de llegir aquest torrent verbal demoniac, sensual i màgic que sintetitza tot el corrent d'estils literaris de la seva època - romanticisme, expressionisme, simbolisme i futurisme - i s'hi avança elevant a la maxima expresió formal el preciosisme de la tradició lírica italina, convertint-se així en una obra cabdal de la literatura universal del S.XX.

Celebrem doncs un cop més poder fruir d'aquesta obra magna editada al nostra país per la editorial Moll, en edició bilingüe a cura del doctor en Filologia Catalana, Francesco Ardolina (Roma ,1966 ) i traduit per la llicenciada en Filologia Hispànic i Filologia Catatalana Susanna Rafart (Ripoll,1962 )Ha escrit tambéels llibres de poemes 'Olis sobre paper, Reflexió de la llum, Jardins d'amor advers,Pou de glaç, Retrat en blan i Baies

Dino Campana

Va estudiar Química Farmacèutica a la Universitat de Bolonya .Amb tan sols 21 anys va haver de ser internat en un hospital d'Imola per una malaltia mental.Va viatjar per Suïssa, França, Argentina, Bèlgica .Va exercir diversos oficis.El 1918 va ser internat de bell nou,ara al manicomi de Castel Pulcion romandrà fins a la seva mort, el 1932.
Postumament s'han editat Inediti (1942), Taccuino (1949), Cartes (1958)i Taccuinetto faentino ( 1960)

Sonets ( i 2 )


Memòria tenc però no faig memòria.
El record no té fang ni té pedrera
per fer la casa del pa en lapanera
i del llit alt on hom se fa la història.


Recordar és llescar el núvol de la glòria
fermar l'ase del cor a la figuera
gris d'un dibuix on ja no és el que era
un dinar a l'ombra d' una espelmatòria.

Tan spls no vull dir cor , si parl* de tu.
Amor és viure de les mans i estendre
la terra en terrai el seu bràmul bru.

Cordar el record i tot el que n'és membre.
Viure d'amor a l'aigua i del foc cru
de Sant Joan , mai l'onze de setembte,,,


*Es manté l'original , tal com el va deixar , en contraposició als arrenjaments fets a l'edicició d'Empúries

Canti orfici /Cants òrfics .Pino Campana


La notte
La nit



Ricordo una vechia città,rossa di
mura e turrita, arsa su la pianura ster-
minata nell'Agosto torrido,con il.lonta-
no refrigerio di colline verdi e molli
sullo sfondo.Archi enormemente vuoti di
ponti sul fuime e impaludato in magre sta-
gnazioni plumbee: tra il barbaglio lontano
di un canneto lontane forme ignude di ado-
lescenti e il profilo e la barba giudaica
di un vechio : e un tratto dal mezzo de l'
acqua morta la zingare e un canto,da la pa-
lude afona una nenia primordiale monotona e
irritante: e del tempo fu sopeso il corso


Recordo una vella ciutat, de murs
vermells i torrejada, que cremava
a la planura extingida en el tòrrid
agost, que s'allewujava amb la fres-
cor llunyana dels pujols verds i ama-
rats al fons.Arcs rnormement buits de
ponts sobre el riu empantanat en marges
estagnacions plúmbies; siluetes negres
i silencioses de gitanos movent-se a la
riba:entre la resplendor llunyana d'un
canyissar, llunyanes formes nues d'adoles-
cents i el perfil i la barba judaica d'un
vell; i de cop ,al mig de l'aigua morta,
les gitanes i un cant; de la bassa àfona,
una nenia primordial monòtona i irritant:
i el curs del temps que s'hi aturà



Extret del volum 'Canti orfici'
La Balanguera .Editorial Moll
Edició bilingüe a cura de Francesco Ardolino
Traducció de Susanna Rafart
Ciutat de Mallorca
Agost de 2007

dimecres, 5 de maig del 2010

Sonets d'en Blai Bonet

Vull recordar 
al poeta de Santanyi , 
amb alguns versos del magnific llibre
 pòstum i inacabat
 'Sonets'  
que ell mateix fent gala de la seva 
particular modèstia , va dir 
que havien arribat 
a la perfecció !



Blai Bonet 
Calafiguera





No me prenguis el que no em pots donar.
El que no tenc va en mi de nit i dia.
El que no em pots donar dins meu fa cria
que te cerca no et veu i mira el mar...

No vendré fins que tu em vulguis cridar.
Entotsolat com un botxí faig via.
Pena no he de passar per si perdia
un ganivet que ja no sap tallar.

La meva frase alta és dir " ben fet"
si el que no em pots donar és la teva sang
ni l'horitzó amb els lliris de la llet.

Acab de dir.La mar acaba en el cranc...
El cor que no té ret a mi me ret.
De mi , en fas pols, després en faràs fang...




Sonets

Empuries
Edicions 62
Barcelona 2000

Blai Bonet


Voldria fer un recordatori per al nostre exepcional poeta de Santanyí, amb uns versos del seu llibre postum 'Sonets', que com ell mateix va dir , fent gala de la seva sincera modèstia , arriben quasi a la perfecció...( el quasi és meu )


Tenc setanta anys , m'atribuesc el cos
que en tu en té denou a la infantesa
amb un metre setanta de promesa
que calla, vola,corre, i no és espós.

Fals com el cel som fins al moll de l'os
quan dic la veritat de neu encesa
davant teu on tu mires la vellesa
diürna ,amb roses del meu cor atroç.

No em diguis mai no et puc demanar*
que vulguis ser la set quan a mi acuts
i veus la idea i un baix pedregar.

Si no et faig set, es que de mi van bruts
els braons d'aigua del meu penyalar
que és home i plopra amb els teus atributs.

Sonets/span>
Empuries
Edicions62
Barcelona 2000



* s'ha posat l'original sense arrenjar, com en l'edició d'Empuries.

diumenge, 2 de maig del 2010

''jO'' D'ENRIC CASASSAS







Jo quan vivia
al 3 i 7 fan 13
tot era més fàcil

i ara que em dus
al 2 i 2 són 4
vaig el naufragi

dissabte, 1 de maig del 2010

Voldria ser un estrany...



Voldria ser un estrany en mi i mirar-
me de lluny com em mires tu.

Voldria ser un estrany per mi i conèixer-
me de fora com em coneixes tu.

I així seria un poc més tu que no pas jo.

Voldria veure'm com em veus sentir-
me com em sents.  Saber-me  com en saps,

de tot allò que no conec i  és meu, 
voldria saber-ne com em saps tu.


                                                             







arnauDeguerau


del 
recull 
de poemes

'di
ver
sos ver
sos 
dis
persos 
d'amor 
a
nònims'


1999


foto 


daily inspirations

lilianaKaradjova

Diversos versos dispersos....




Per que la teva indiferència no em fa por,
i qui té més a perdre sóc jo, no et demano
ni un petó ni una abraçada ,ni el somriure
ni l'atenció, que jo no et vaig donar llavors.

Per que qui té més a perdre sóc jo,
i la teva indiferència no em fa por,
( que li tinc pànic ! amor ) no et demano
res d'això , potser tan sols una mirada sense
atenció, ni que fos mal dissimula per
la indiferència del teu cor.












Barcelona 1998
Del recull de poemes
'Diversos versos dispersos d'amor anònims...'
arnaudeguerau
Publicats a http:// JoEscric.com

Si Jo t'ho poghés dir

If I could tell you 


El temps no t'ho dirà, però ja t'ho vaig dir;
el temps només coneix el preu que hem de pagar;
si jo t'ho pogués dir, t'ho faria saber.

Si hem de plorar quan els clowns representen,
o entrebancar-nos quan toquen els músics,
el Temps no t'ho dirà , però ja t'ho vaug dir.

No hi ha bonaventures per endevinar,
perquè téstimo més del que et pugui dir;
si jo t'ho pogués dir, t'ho faria saber.

Els vents han de venir d'algun indret, quan bufen,
i alguna cosa fa que les fulles decaiguin;
el Temps no t'ho dirà però ja t'ho vaig dir.

Potser les roses volen crèixer realment,
i la visió vol romandre de veres ;
si jo t'ho pogués dir t'ho faria saber.

Suposa que els lleons s'aixequen i se'n van,
que s'escapen corrents soldats i rierols,
¿no et dirà res el Temps ,tret que jo t'ho vaig dir ?
Si jo t'ho pogués dir, t'ho faria saber.









Time will say nothing but I told you so,
Time only knows the price we have to pay;
if I could tell you I would let you know.

If we should weep when clowns put on their show
if we should stumble when musicians play,
Time will say nothing but I told you so.

There are no fortunes to be told, although,
because I love you more than I can say,
if I could tell you I would let you know.

The winds must come from somewhere when they blw,
there must be reasons why the leaves decay ;
Time will say nothing but I told you so.

Pershaps the roses really want to grow,
the vision seriously intends to stay;
if I could tel you I would let you Know.

Suppose the lions al get up and go,
and all the brooks and soldiers run away ;
will Time say nothing but I told you so ?
If I could tell you I would let you know.




revisitat
el
29
de juliol
del 
2013

gràcies
Auden

aDg














Del llibre '
Vint-i-set poemes'

Edició bilingüe, 


traducció i selecció 
Salvador Oliva

Quaderns Crema, 37

Febrer 1995