divendres, 27 de febrer de 2015

La invenció

                        de l' A m Or      i      d e l  S e X e .









La do na , 
                 les do -
                                  nes ,
                                                  
          tot

              es    
                   les do
                                                   nes                                           i                                                                      el  fang i l'
                 
                           

                                                                      aigua         i       la                                                              
                                                                                                                                                                                                       sang

                       per -


                                             fum    
                    
de 
                                                                   ter
 -ra
                                            - ris
                                                                         sa     i        argila i
                                                                           
   la 
       cr A ció

de l'ho
         m
                   e , els 
                              ho -
                                     mens,  tots els 
                                                                 home
                                                                          - ns                  i                     
                    
                                        


        tot es les don

                                                  es              
som  
                         la                           


                   in                ven                  
                              
                                                             ció                                                                   
                                                      
              de     
l'A                m 
    Or                      


i

                                                  
                                       d           e        l                                                               
                                                       
                                                                 
                           e
                                       
                                                       
x                             
                                                                         
      e




po
 e
ma
im
pro
vit
zat a  la solapa del llibre 
El metge d'Atenes 
de teresa pous
premi ciutat de palma. llorenç vilallonga de novel.la 2010
editorial moll
























i
ad
quirit en 
un llibreria barcelonina
 de bell-
nou


paolo verones aracne

dijous, 26 de febrer de 2015

L'AMOR, LA POESIA

a Joao Guimaraes Rosa
                                          de Josep Piera


            en el nom del mar . edicions 62. empuries . barcelona. 1999 




















I.


L'amor
no

paraules
té carícies
té gestos
té mirades
té deliris
té gemecs.
                Per això
potser
                la poesia
ve després.



II.

L'amor
no té paraules
té músiques
té penes
té dolors
té silencis
té gemecs .
                 Per això
també 
                 la poesia 
vé després.


III.

L'amor no té paraules 
no té memòria
és cos total i prou .



                                                                                                                              Josep Piera i Rubió
La Safor . País Valencià . mar mediterrània . països catalans

dimarts, 24 de febrer de 2015

la rèmora i el rem




les prè 
vies  ei vis sen ques 
en 
 aigues de bes 
llum 
s
llum 
i
nos
es
de
tardo
r

...la vida és sempre això: un goig efímer,
un dolor llarg, un somni inutil.., res,
és a dir tot.
Josep Piera, Solitud 
de
en el nom del mar



l'em
        -bat  
la rè
         - mo 
ra
         i  
 el  re  
                m (ant amb el xaloc d'aliat 
         
l'art           
                               de buscar 
                               raós 
          
      eixut            
s     
                                         -es           tot
                                         -es           les dones del vaixell nues 
                                                         a proa, damunt la xarxa del                                                                                                                      SundyIsland  a
                                                         jegudes com tortugues panxa en l'aire
   al 
         Sol 
                           miren  al cel,  miren el mar i els homes 

                                 a
       
                 mig
                         jorn 
                      i                        ei vis sa 
         a 
                        sota 
           des                                                                                                     , 
                                           vent 
                               els 
                                        freus  ( fons de pedra i meravell
                                                                                                es Paradís quasi perdut de
                                                                                               perles i 
                    es  di vi sa
                                           a 188º           sud-
                    est 
                           La Savina i      a l'                                                
                                                                         est est
            l'es
                     pard                      (- enya i el conill 
                                    -ell
                  i 
                   el daus per dar
                              rera la nau 
                                                          la  mar , 
                                                         en un llarg obert  i de 
                                                         vegades   a bolina i cenyint o com un plat
                                                         que t' es-
                                                          purneja en rosa i guspires d'or o  mar
                                                                                  grOSSa o mar
                                                                                  GrAn  o de Gregal o llevant
                                                                                    -   ol
            des 
                      de es canà
                                                                que ja hi varen'nar ja , a santaeulària 
                                                                a comprar  el macramé amb l'oscar i la lin i tots 
                        aman-               
                                         te i
                                                                                              
                           a mar i nan -
                                                      nos  de sal i sutge i                                                                       
                            sol i aigua                             
                                                                                  i   els homes , 
                                                                                  els homes del vaixell,  miren les dones nues   de
refiló com miren al cel i miren el  mar  i suspiren i aspiren  i  esperen un demà millor que ahir a la nit que va ser un pal i mai més no senyor mai més amb el sud africà o l'americà que com qual se vol altre home sempre promet 
                                                                                          -en coses 
                                                                                          quasi im
                                                                                                      -pos-
                                                                                                             sibles

                                                                                                      i 
                                                                                                      les dones se les creuen    - massa                                                                                                             ingènues o massa sàbies - 
o fan que se les creuen 
                                                                                                      que pel fet és el mateix
                                                                                                      per què els pols oposat sempre                                                                                                                 s'atrauen - 
       i
                                                                  
              en 
                                  esquits 
                                              de 
                                                           sal 
                                                                                                           estem 
                                                                                                           ancorats encara en aquesta
                                                                   rè
                                                                        mo 
                                                                                 ra 
                
                                                                                                                      de película fantasma on                                                                                                                              hi  surtiràs                                                                                                                                                       fantàstica 
                                                                                                                    divina amor preciosa 
                                                                                                                    et varen dir a nit abans                                                                                                                             d'entrar al                                                        
                                                  diví
                                  
                                                                                               -no                                  a una ter 
                                                                                                                                -ras 
                                                                                                                                               -sa 
                                                                                                                     de 
                                          
                                                                                       varaderey


          algun 
                     farsant 
                                              i     
                                 els 
                                                                      raigs 


                                                                                       de 
                                                                                                                             
                                                                                                             Sol    surgint del fonts com a l'origen de les espècies o al viatge a mil llegues  sub
                                                                               - marines O dels origen dels Mars i els Oceans O com diu o deia la poetessa aquella  lituana o estoniana la dona és aigua i l'home la cullera que es menjarà la sopa 
                                                                   i 
                                             jo
                                                                            a contra 
                                                                                                                -cor
                                                            la contra-
                                                                           dic 
                                                                                             dic 
 la dona és terra 
com argila antiga com sorra grossa de cala en bossa o arena fina 
i que sempre se t'esmuny de les mans  un somni Un sorral de cala Joncal ,                i

                                                       
                                           terra en dins 
 de santaagnès i en 
                                                             vespi
                                                                          no 
                                                                                      fins la parròquia més propera  
a sant'antonideportmany a santjosep  de sa talaia allà per es portroig passat calavedella 
                                         a la dreta 
                                                       la conillera  i 
                     de lluny                                                  
                                surgeix 
                                          com   a
                                                         pangea        (  no oblidèssim pas, que és 
                                                                                           l'origen de la terra 
                                                             
                                                               es 
                                                                      Vedrà         
                                   i 
                                                                                                         
  (  una parella un poc més enllà                                                                        
     en una piscina d'una casa blanca d'estil eivssenc i a                                                                                                      trenc de roca 
   fan l'amor follen                                                                                                                                     forniquen  potser es 
                                       re   
                              - cre-
                                      en 
                               es pro
                               -creen 
                              creant 
          com llangardaixos vida eterna, 
         que quan  perden sempre guanyen 
 per
què re -
cuperen 
mitja cua 
o mig cos 
ai  ! ja m'agradaria ja a mi 
                       re-
cuperar -
                                                        Te

Sempre és  la mateixa 
                          rè-
                           mora             Insitesc el fet
 Correntí a vall , rodeja la pedra  grossa 
 que en diríem Vedrà i , si no l'agafes a temps i,
encara que  reméssis  a favor 
de
                                     cor-
                                                    rentí 
o l'agaféssis a contra
                                    - cor
                                                      -rent 
per molt que segueixis 
                                  
                                     rem
                                                   -ant 

o  si  t'atures i abaixes els braços és la fi - en un pis de 1500 metres quadrats  al centre de qual
se
vol 
gran ciutat , pot
ser a parís o a l'eixam
                                       - ple barcreloní un 
cos inert  i adormit i el pit a l 'aire en
cara panteixant després  d'una nit sense fi
massa intensa i massa buida - que pel fet  sempre és el mateix-
la lancôme va finir així tal qual  el seu camí de bellesa i es
clavatge masculí i la van trobar de matí, sense respirar  - o


                                             a 
                                                                          ple Sol 
                                                                                                    i 
                                                  

                                                                    a                                                      
                             mig
                                                                    jorn 
                                                        
                                                                                 
                                                    al davant 
                                                                           del                                                                                              

i amb el capell 
a la mà per collir    
aigo de
                                                                                                                                    
                        


                                                                    mAr

                                                                                              
 
ruixar-
            me  es 
cap que m'ha entrat 
                     el                                      sol
i
pello !

                    
                                                                               mEd i Terrà


             
                               






les dues imatges  
de  'la Joven Dolores '  navegant i  
el desembercament a de cotxe  ( 1969 ) 
a la Savina  
estan extretes del blog

d'en 
                                             


viatge 
d'anada i tornada
de la savina al port 
d'ei
vis
sa





Quasn la mercè està contenta ....





Donya Mixeires        
                       Jo , la Donya i el gripau . 
                                              música , lletra i dibuix
                                                        Pau Riba.                                                        
                               Formentera
                                                                               1971  .
i
                          
la d'en guitarra    
  Toti Soler
OpgN1TlXrJM


aDg


arnaudeguerau