dissabte, 22 de gener de 2011

ARRELS NÒMADES (*)

  La terra que ha envoltat les teves arrels.Les ha  
amarat de la seva ànima i s'ha fos en la teva sang.Sempre l'es-
timaràs.
   La mare que t'ha acollit a les entranyes.T'ha resguardat a 
la dolça foscor i t'ha protegit fins i tot de la llum. Sempre l'es-
timaràs.
   Estira les teves arrels.Guarda-les al cor.Carrega-les a l'es-
quena com la mare nòmada carrega l'ésser més estimat.No-
més aleshores el món sencer serà la teva terra.
   Abandona el ventre.Obre els ulls i contempla a la mare.
Només aleshores la coneixeràs plenament.
   No treguis el cap per la finestra.Obre la porta, arrenca les
arrels i vola.Només aleshores tindràs la llibertat per estimar 
totes les terres i totes les persones.













Pius Alibek
Escriptor i restaurador Barceloní
catalano -irakià, d'origen caldeu i llengua aramea.




*La cita esta extreta del prefaci del llibre 'Arrels nòmades', 
 que em parlaré més endavant



 

dissabte, 15 de gener de 2011

També nosaltres ,

vam conèixer hores daurades

quan l'ànima i el cos eren amics,
i a la llum groga d'una lluna plena
havíem ballat lents amb els nostres amors ;
quan sèiem amb els savis i amb els bons
i creixia l'enginy i l'alegria
després d'un menjar noble, preparat
amb els coneixements de l'Escoffier ;
quan havíem sentit la intrusa glòria
que els plors ens tenen sempre reservada,
i a la vella manera tots gosàvem
cantar cançons amb un cor ressonant.
Però sempre atacats i retallats
per la turba promíscua,
i assaonats pels editors
com encanteris per torbar les multituds,
paraules com Amor i Pau, tot el discurs
afirmatiu i sa va esdevenir groller,
com un horrible xirigueig mecànic.
Cap estil cívic no va sobreviure
a aquest terrabastall,
excepte el to pervers,
el soteveu sorneguer i monocom.
¿On trobarem, doncs, un recer
per la felicitat o la satisfacció
-quan ja tan poc queda dempeus-,
tret dels suburbis del dissentiment ?


Wystan Hugh Auden














per els meusmillorsamics, Herminia i Joan Carles
en gratitut inmensa, 
per haver sabut mantenir,
malgrat turbes de promiscuitat i encanteris,
aquell baf de les nostreshoresdaurades,
sense dissentiments gasire-
grollers 

                                              aDg

dimecres, 5 de gener de 2011

RES NO PASSA DUES VEGADES




Res no passa ni passarà mai
dues vegades.A causa d'això
hem nascut sense pràctica
i morirem sense rutina.


Encara que fossim els alumnes 
més llonzes de l'escola del món,
no tornarem a repetir
ni cap estiu ni cap hivern.


No hi ha un dia bessó d'un altre 
ni dues nits de ben semblants,
dues besades de forma igual
ni dues identiques mirades.


Ahir, quan algú va esmentar
el teu nom davant meu en veu alta,
per mi va ser com si una rosa
hagués entrat per la finestra.


Avui , ara que estem junts,
m'he tombat de cara al mur
Una rosa ? I què és una rosa ?
És una flor ? O bé una pedra ?


Per què , mala hora, t'interposes
amb una por innecessaria ?
Existeixes, doncs has de passar.
Hauràs passat, i serà bell altra vegada.


Somrients, mig encerclats,
provarem de retrobar la concòrdia,
per què som tan diferents
com dues gotes d'aigua.






del recull
Crida al Ieti  1957
Wislawa Szymbroska

FILLS D'UNA ÈPOCA

Som fills d'una època,
d'una època política.


Tots els afers , 
teus, nostres, vostres,
diürns, nocturns,
tots són afers polítics.


Tan si vols com si no vols,
els teus gens tenen un passat polític,
la teva pell té un pigment polític,
els teus ulls tenen un aspecte polític.


Allò que dius té una ressonancia,
allò que calles té una eloqüència,
d'una manera o d'una altra, política.


Fins i tot anant pel bosc,
les teves passes són polítiques
sobre un sòl adhuc polític.


Fins els versos apolítics són també versos polítics,
mentre a dalt brilla la lluna,
pobre objecte no-lunar.
Ser o no ser ,heus aqui el problema.
I, digues : ¿quin problema estimat ?
Un problema polític.


No cal ser un ésser humà
per adquirir valor polític.
N'hi ha prou de ser petroli,
pinso enriquit o material reciclat.


O bé una taula de sessions, la forma de la qual
ha encès un llarg debat :
si fóra millor quadrada, o bé rodona,
per tractar de la vida i de la mort.


Mentrestant els homes moren,
els animals són escorxats,
les cases són cremades
i els camps abandonats,
com en temps inmemorials
i també mens polítics.




del recull
Gent dalt del pont 1986
traducció de J.M.de Sagarra.


WISLAWA SZYMBORSKA

és licenciada en filologia polonesa i en sociologia per la Universitat Jagiellonska de Cracòvia, 
ciutat on resideix.
Guardonada amb el Premi Nobel de Literatura,el 1996.

dissabte, 1 de gener de 2011

LA CIUTAT LLUNYANA

'Aux captifs, aux vaincus, à bien d'autres, encor...'
                                                                  C.Baudelaire





Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de la terra,
Pàtria , guarda'ns- la terra no sabra mai mentir...

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli.Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin senyar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa !
Més llunyana, més bella, una altra n'hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,

batecs d'aire i de fe ; la dura veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.








                                                                            Màrius Torres
                                                                           1939