dimecres, 15 d’agost del 2012

QUADERNS D'AFRICA

miquelbarceló

(
esboç
os
)



GAO
MAIG 1988

*


2. Els avantpassats dels pigmeus
6.L'administració francesa
1. Ptolomeu
3.Djuder arriba a Gao
4.1484.Joan II de Portugal, pensant que Mali era encara poderós , hi envia envaixadors
5.ANEXIONS
6.La influència colonial en el panorama de la vida francesa
El pensament salvatge
8.Antropologia-AFRO
__

Els corbs deliciosos
El cadàver exquisit
El mort fred.

___

Dibuixos foradats
fixant els temes d'un cant funerari

____

font tallant la cama d'un nago

____

La vocació formal

____

Àfrica vista d'esquena

___

Grotesca fidelitat

____

On som ?
D'on venim ?
Cap a on anem ?

____

Analogies.
Una forma qualsevol de realitat
Exigència semàntica.

____

Dues o tres coses essencials :
el menjar, el sexe , l'avorriment
13 0 18

Les dones amb uns quants forats






Algunes coses essencials : l'amor, la mort, el menjar. I l'Art? Per allà enmig.Entre l'amor i l'avorriment, potser.Entre el menjar i la mort la merda, això segur. (...)

La pols ( la dona de la sorra, una novel.la japonesa que a C. li agrada molt. C. estimada, et saludo amb un got d'aigua, a la teva salut !)
L'aigua s'asseca, l'evaporació.


***


Premo una pedra a la mà fins convertir-la en sorra.Premo encara més fins convertir-la en no-res.
Escric sense parar des de fa hores.La suor cau sobre el quadern





 per a la Cecília i l'Elhadji

(

a
quest
llibre
m'
ha tingut
un re
corregut
concèntric
molt curiós.
m'hi
vaig 
e
na
morar
quan
el vaig veure per primer cop
en algun
aparador 
d'alguna llibreria 
de 
santcugat : la mithos, el celler del llibre, l'alexandria, 
ara no ho sé
i
anys més tard 
li vaig 
voler
fer
present
a
la meva germana
africana, i
per circunstàncies 
misterioses 
i
vitals,
que ara no venent
pas al cas, 
torna a estar voltant
per els meus voltants,
per 
ca
meva.
m'hi 
he tronat 
e
na
morar.

memòries poètiques
?
poesia visual
?
dietari vital
?
tant 
és i 
tan m'és,
per a mi no és més que una petitagran
joia.

gracies miquelbarceló

)

dilluns, 13 d’agost del 2012

3POEMES3

per
a
la
t.

:

(

vull
ser
el
teu
cicle
brutNetTendreRàbia
re
cor
d
caure
pujar
i
seguir
com el sabor del teu adob
i
expulsar-
me
menys
truar-
me
in
troduir-
me
com una pindoleta i am
polletes
de
verí
petits animalets que amb tu
com/viuen
i
son ja 
e
l
es
me
u
es
a
mig
u
es


***




mil cinc-cents dies mirant-
te, enigmes d'aquesta vida
hores de repòs i angoixa esperant
silenci o soledat

sense raó.

mil puntades de mal viure i el recull 
d'algunes besades fortes, com ens xuclen
el cos.

solitud i raresa, d'un estat innat. 
d'un amor de perfil. ensenyant-
me el teu cos de matí,


ara que sóc bonic.






***




m'agrado jo però quan sóc en tu.
m'agrado jo però quan em miro en tu.
m'agraden les meves mans, 
però si t'abracen a
tu.
m'agrado quan et beso
quan et veig mirant-
me
com em veus a través 
teu ,
tot allò 
que no he vist mai 
de 
mi


)




del llibre :
' primers poemes barcelonins'
aDg

*
1983

*



foto
Usuakari
Raine

diumenge, 12 d’agost del 2012

EL FURTIU






*

vull 
entra-hi de nit 
dins el teu llit i en 
sortiré abans que es llevi el Sol i 
així seré com un furtiu dins el teu cos i
et prendré tot l'amor que en-
cara no has 
donat


*


AdG
barcelona

*
mil
nou
cents
vuitanta
set

*

dissabte, 11 d’agost del 2012

abisme




com 
la mar reflexa el Sol 
des de l'abisme  Jo hi veig  la llum
dins els teus 
ulls







aDg

milnoucentsvuitanta
sis

*



foto

irvingPenn

TU EM DEIES


*

tu 
em deies
que jo era bo i jo
t'ho creia encara / mentre
ballava sol amb la meva estranya
companya / que deia que jo era bo
nic ( que no pas bo ) i jo
m'ho creia 
encara

*



foto
francescaWoodmann


*
aDg
el dia i les hores

*

EL DIA I LA NIT



recordava el racó d'aquelles llargues cames Retirava l'idea d'un  finestral obert un aire fresc una turmenta d'estiu i un cel més clar Vespres després de la pluja i un canal buit I un llit ben llarg I un cos d'arena I uns ulls de mar i a la mar la tempesta La mar desnuada La mirada amagada després del després i el gran repòs del no-res La solitud i jo et mirava assegut al finestral obert i un riu ben brut recorrent-me l'espinada com un somni ja passat en el finestral de la fresca diada





                                               i una nit d'estiu Cel estel.lat sota la llarga capa negre en un raig groc Estel fugaç que mai no hem vist Carícia plàcida Pròxima la matinada Jaguts sota l'hamaca se'ns obra la nit d'anit Sense avís ens deixarà al descobert els cossos oberts                                                             De tu i de jo tots sols 
 de 
Sol a Sol


*

el dia i les hores
AdG

mil
noucents vuitanta
set

foto
robertGaudette

divendres, 10 d’agost del 2012

LA FELICITAT




La felicitat era aquell dia en que tots tres no sabíem que érem feliços Ell imitant de les teves mans els teus gestos Jo resseguint-vos a tots dos amb la mirada Absent als vostres jocs filials Recollíeu les branquetes del teu jardí una a una i les dipositàveu ordenades damunt del carretó de color groc que ell creia tan i tan necessari i arrossegava amb força i voluntat de formiga immenses carretades de fullam Jo us admirava allunyat de les vostres telepàtiques connexions mare i fill  Cap dels tres no sabia llavors que aquella seqüència umbilical ( i no cap altra ) és allò que molts en diuen i en consideren  La felicitat


(  llavors em van trucar per telèfon  )




dijous, 9 d’agost del 2012

Cargol treu banyes...


i
puja 
a
les
muntanyes


sempresempresempre
explicant
-teallòd'aquellcontequeetdeiaquet'es
criuriaimainovaigescriure'
t
sempreambaquellesconfabulacions
comaquelldiaquejèiemalterradelpis
pintatdenouamblesnostres
pròpies
(mésaviatteves)
mans
Aquell
es
mans
queestrenàvemimentrereposàvem
sudorosos
(t'enrecordes?)
mirantelsòtilgotejant

jo
te'lvaigintentarexplicar
( totallòquehiduiaalcap
aquellesparanoies )

entravadinsdelteusexecovaguturalfinsbenadinsim'
hiquedava
eracomuncargolsensecloscabuscantrefugi
i
aixíanavapenetran
tefinsben adins
ides
cobrint
te
totaperdins
i
allí
adins
jo
m'hi
quedava
aixoplugat
persempremés
creiajo
dinsteuforadetotperill

tu
emmiraves 
i
m'escoltaves
sorpresa
i
encara
ambcerta ad-
miraciód'enamorada
ambelsulls
blaus
plàcids
i
brillants
d'es
purnes
àcides
en
cara
espectantsiesperençats
per
des
cobrir
de 
jo
algunacosa
més
amagada
i
noera
més
queunconte
molt
in
cipient
in
con
nexe
i
in
con
sis
tent
i
masclista
amanera'
t
i
amara'
t
i
plegatd'errors
i
faltes
Mas
sa
evident
i
amb
totes
lesalarmes
i
totes
lesteories
psi-
cològiques 
en 
estat
d'alerta
Però
tu
predisposta
i
absorvi
tiva
no
m'ho
vasfersaber
novasposarenevidència
tot
es
lesmevespetitesmisèries
infantívoles
que
en
car
arrossegava
emvasbesar 
ens
vemvessar 
per
tot
tot
elquehiduiemdins 
enaquellllit 
encara
per
estrenar

*

(
ja mai més no ens varem pregunat per el
s
nostre
s
passat
s
)


*

valldoreix

aDg

dilluns, 6 d’agost del 2012

LA POESIA I LA R/EVOLUCIÓ



la 
poesia
i
jo

i
la 
( r )
e
volució






(
auto-
retrat
cinquanta
)




de
jo
-
vull
dir
d'aquell 
jo 
que 
jo creia i in
tuia
-
no-
més
me'n
queda
                                 la meva
poesia
que
no
més
jo
                   m'
en
tenc
                    i
valora
                    i
llegeisc

De
tot
allò
que 
jo
vaig
dir
que               i allà
                     on
volia
ser                hi ,
no-
més
me'n
queda 
allò
que es-
cric i des
cric Massa
covard
per a la re-
volició,
factor que 
es
per no haver 
legat 
a
l
es
meu
es
tres
fill
s
es
per a
una bona i adecuada i progressiva e
volució de l'es
pècie
In
capaç
doncs
de fer la re
volució Tres
voltes in
capaç per la revolta
em re
fugio en el meu im
maginari
La mar que em va deixar tam
bé fa tan i tan de temps....Practicant 
de comunista 
ex
llibertari i
antic
bon vivant 
Cristià peca
mionós
i in
confès Molt
més gnòstic que ag
nòstric maria
magdalenista
enamorat

 ex
hibisionista,
in
constant
constant Em quedo 
amb la meva paraula que sempré es fabulada mentidera fugissera inventada il.
lusió de viatges mai viatjats, de vides no viscudes
m'acullo al treball per necessitat de sobre
viure
i
me'n
re
cordo 
no-
més 
de la soledat 
quan tu no 
hi ets,
mentre
miro
i
 veig passar per la finestra del tren 
l'estació de
montcada i ripollet.... cap a Barcelona Santandreu-
Arenal.








*



                                                                        
 a tu
i
per
a
el
es
meu
es
fill
es
C.
p.
i
R.



aDg
valldoreix
dosmildotze

divendres, 3 d’agost del 2012

El principi i la fi


                                                     

de la 
nos
tra 
fugaç
exi
s
tència 
en 
a
quest
únic
i
in
vers
( semblant )
uni
vers
près
Re
vers,
clos
i
re
clos
i
re
près
Abans
i
des
prés
In
mens
i
minúscul i majúscul
i
tot
i
no
res
Tu
ets
dona



l'origen
i
la
fi,
el
nadó
i
la sabiesa,
l'aura
i
la
mort
La
genèsi
i
el
Magma,
l'
orígen
de
tempestes
i
calmes,
de
Sol
i
lluna,
de
marees
oceans,
saba,
d'aroma
a
sal
i
ona

*

Cel
i
Terra
del
més
in
mens
dels
finits
al
més
petit
dels
finit
s
Forat
negre
in
existent
Escletxa
de
vida
en 
llavi
humid
Cova
conca
i
aixo
pluc
Fresca 
gal
.
leria
d'estalac
ti
tes
Mètrica de memòria
des dels més
in
cert
s
enllà
s,
al més 
cert
ací
De
llunyants 
re
cor
d
s
de gestació 
humana,
tot
a
tu
i
tot
dona 
du
e
u
s
 a
dins
del
vos
tre
cos
la
nostra
memòria

*

Mare
i
deesa
del
tot
i
el
no
res

*

Tu
ets
força
pro
pulsora
de
la creació

*

Terra en
dins
i es
tra
tos
fera
i
lluna negra
i
cel
obert
fosca nit

*

Tu
fas
i
des
fas
del
més
 pro
fund
del planeta
al
més
volàtil
de
les
es
feres
con
cèntriques
i
cèntriques,
orbites
cícliques
dels
principis
dels
principis
al
futur
més 
in
pensable

*

Ment
re
creadora
de
cós
sos
i
ànim
es,
pell
s
i
es
cat
es

Desig
s
d'
amor
s
i
do
lor
s
i
plor
s
d'
in
fants
a
mam
antats
de
llet
mater
na
i
fill
de
mare
s
i
homes
ig
norants,
de
grande
sa
suposada
de
ambulants
i
circundants
per els 
vol
tants
vol
ent
vol
ant
cremar
la
to
ta
la
casa
vos
tra

*

Cos
llit
flas
sada
es
tora
i
re
pòs

*

de
l
tot
i
el
res
De
tot
es
les
criatures
per
tu
en
gendrades

*
d'aquí
som
i
d'aquí
sortim
del
pri
n
cipi
i
la fi,
placenta
i
arena
grossa

*

Argila
i
pols
sang
de
dona
i
llet de mare
dona
principi
i
fi
de
l'uni
vers
obert
i
clos

Única
línia
suc
cessòria
de
la
nostra
història

(

enigmàtica
existència
i
fugaç
vivència
i
per
sistència
de
la nostra
espècie
dins 
de
l'in
finit
que
els
homes
no
veiem més que
un
fi-
nit-

)



principi 
i
fi

de
la humanitat






aDg

foto
LeilaAmat