dimecres, 29 de juliol de 2015

Xela Arias


Testemuña 

Eu, nin andaría os pasos dun poema…
Ti, regresas ó espectáculo dos días,
espántante, son diabólicas
as agardas, as paces maníacas;
olladas solícitas, erratas.
Entretéñome nos bares: xa me coñecen
os tolleitos.
Así sucede un pouco antes
de botarmos a correr ás mortes,
diarias.
 







A poeta e tradutora Xela Arias (Lugo, 1962-Vigo, 2003) é autora dunha obra tan breve –dada a súa prematura desaparición- como radical na súa concepción e marcadamente persoal no estilo.

diumenge, 26 de juliol de 2015

mandarina

                      i crocanti   

                                                              a plaçadelsol      i
                           
                e -
                    Sclats 
                de 
                                            Sol
                                                           
i gelats 
de mAndArinA  
crocanTi 
roselles 
madUiXes 
llimones 
o
vainilla i  xaculata  
                                                                        
                                a 


 la plAçA del Sol

aL
jUliOl



i fins i tot 
                                                  granissats de cafè 
frap       
      -
                    pée 



                                                                                                                             
       




aDg






les xiquetes del meu poble






de
Fregall d'espart 
de
maria- mercè marçal
de
cau de llunes

Le corrège de femmes long comme un jour
sans pain .

                     apollinaire .











foto
dones trementinaires
de l'Alt Urgell
(*)

pepa llopis .


Les xiquetes del meu poble

seuen en cadira baixa
i amb un davantalonet
i un drap tan llarga com un dia
sense pa-amb-xicolata,
si fien punt de cama,
si punt de cadeneta
o punt d'escapolari,
i cantaen allò
de ''montañas nevadas''.


Les dones del meu poble
de matinet al tros :
adés cullen patates,
adés arrenquen cebes
o aixafaen terrossos
o se'n van a fer herba
per als conills o duien
farinetes als cotxos
o segó a la feram,
o apedacen llençols
o passen agulletes
o suquen pa amb vi i sucre
per con tórnon de costura
les xiquetes del meu poble .






(*)











La Sofia 
l'última dona 
en exercí l'ofici de trementinària,
a la Fira de Sant Ponç 
 de Barcelona



dissabte, 25 de juliol de 2015

al volantí

el

Xil
           -a
ut

mar
              i 
                              terrà .


per 
       a
ser
llegit
              al llit,
damunt del cobra-
llit-
com
un llarga-
durada 
antic, sen
               -se
música 
ni
                - pot-
                  ser
                 cap -
sentit
però amb
cara
                    á
i  tam
            -bé 
                    b
- i
deixar-
lo
estar 
en voler -
estan-
tís i així ,
com qui no vol 
la cosa - 
allargar el braç per damunt el pit 
fins la tauleta de nit, 
i deixar-
lo morir  fins el matí-
que vol dir - 
                    fins l'en-
                                        demà .



cara a : 








mar                
                                                                                                                                    ( - garet
alison
:


pailebot
escocès
1930
fusta
eslora 14.5 metres màniga 4.5
camarot a
proa 
cuberta 
messana i pal major
amb vela trinqueta color teula
a
 l'ombra del tendal 
una síndria un porró
de
i
sopes 
mallorqui            
- nes
o
estofat de rajada i rap 
pescat 
ran de costa i  tira a tira a la fluixa -
més que al volantí -
amb vent de mig -
jorn
 i
el Sol 
ja
és
a mig
-dia 
per l'aleta 
'la pailebota'-
la mar-
garet alisón,  així en femení-
va gronxant-
se 
en harmonia al cel i el mar ,  i el blau i el groc i el vi  en rajolí
i
entre el cap
salines
i
cabrera,
ja veim es castell i
la seva ombra i
a
l'ombra de la nit, 
la llum
del far d'anciola,
l'ultim avís  abans  del mar, 
de tota la mar i dels pirates i els contrabandistes de porto 
pi i
amb el  llagut de cala
-figuera,
el mestre en jaume o en gabriel , 
i xerra xerra i
 tira tira, duc estimó fins a l'en-
filadura d'es
port 
des
de maó i, ....

Auuu va ! 
però que putes dius juga-
rnau ? 
I en pericàs, ja està dormint i na cruces som
 - riu, 
Que dius ?

Si tot és 
med                  
-i-            
terrà .

 Al club mediterranée no mos van deixar desembarcar damunt sa platja
-putos gavatxos - que s'han cregut, que la platja es de tot                      
-hom !      

I el bon vent 
mos du fins a l'illa del tresor i  l' auba i  el pol 
dormen al bressol,

que
la mar i el mig 
jorn 
els gronxi i la sort els acompanyi sempre, 
mentre ses  mares fan un banyito , en aigües blaves 
de fons d'algues 
i  arena  
( que te deixa la pell molt  )                              
fina,
 i au  va , ja me diràs i  ja 
me contaràs 
 .
.
.


sud de mallorca . estiu del noranta- quatre .  
auri. teresa. cruces . lolín. pericas. carlos . bordinasbiel i maria i jo i l' 
                       auba  el pol la maria la moni i l'andrea i  la més petitona de totes l'aina  
dels pericàs- bullejos . 








fotos
 1. pol al timó de la nau
2. siesta sota el tendal del margaret alisón





dijous, 23 de juliol de 2015

Com




pA-
       la
m
        -ós,
         no
    n'   hi
          ha 
                        d'Ós .  es
                                    bós
                                    d'    
                                    Un
                                          dia  
                               
                                           d'es - 
                                               ti -                
                                                    u ( H ! .....                          nedant I menjant
                                                                                    a la platja Gran
                                                                                                            de  Pa la Mós ,





amb la teresa , la rosa i ria .



estiu
dosmil15inze
arnau

dimecres, 22 de juliol de 2015

3 poemes escollits

  L'estiu,       
                                        tonight, tonight





laia martinez i lopez

pollença . mallorca
illes balears
20011





















u.
La calor ha fet estralls al meu cervell:
m'he enamorat
i ara no me passa.


dos.
T'he fet créixer les pupil.les
fins el diàmetre de la lluna plena.

Al terrat,

un deu guaitant Ciutat,
et corres blanc com ella.


tres.

El sol escorxa cels de juliol
                                          ( com una taronja espremuda )
                                contra el meu sexe .





















Neix a Berga el 1984
Escriu, diu, tradueix i fa de professora .
Tot i haver flairat Mallorca 
de manera embrionària temps ençà ,
hi aterra per propi peu -
 i per primer cop - el 2009  
(....

de l'edició de Gall edicions .




dimarts, 21 de juliol de 2015

i permís per un incís

en el dinar 





del dia de santamagdalena farem un inter-
medi en el jardí del pereralbercoquerbover
del pomer agre o del ciraré florit i l'olor a mandarina de mallorca. 
beurem aigua divinia, com divina és sempre la família 
i la línia successòria, en el jardí de  fines herbes i el cargols cofolls, 
les formigues amigues  el balancí batent, descosit  pel davant 
i pel darrera olor a vi ranci i carmí en el teu llavi bonic -  
quan dic llavi vull dir llavis -   
Tu  seràs la reina convidada,  
en el jardí del silló entapissat per el passat .
Més ben igual, si és avui  o és demà. 
Si va ser ahir o despús ahir ,  si ara fa un any o fa cent anys.
Sempre hi haurà una reina convidada a la casa de la nissaga pinassa , 
avui m'ha tocat  a mi de dur-la fins aquí i asseure's al sofà fumat ,   
el dia de la sopa bruta- vull dir l'arròs brut  - i  el cal-
roig del capvermell que mos han duit directe de la cuina 
de canacirera . I ,  ens menjarem fins les espines 
dins del brou roig com al  mar roig i  les lletretes i estrelletes petitones,
ens faran aprendre a llegir , Deuvosguard  a canclimentó des
cap de cantó des carrer de juansebastianelcano 
amb hernáncortés , i de més fines que n'hem vist,
diu samadona , la senyora de la casa, ai làs quina 
meu dut de feinada i més feinada   Tomeu i Maria !
com aquell dia en que arribat el cas vareu venir a passar 
la vostra llunademel rera les persianes enreixades 
de la cambra del llit gran. Cuca de llum i 
cocarois i panades Hau vist com va la barcelonina 
dels guerau !   I el vi més escumós de tot binis -
salem  salem  salem tot el peix fresc  que no hem comprat  
vora  la mar ! Va anar a pescar i no va tornar,
el Cor li va dir basta  davant de cala-
gat entre esfreu i el cap.  
Llavors  badallarem ,  i  Tu Tu ja saps 
que hi fem els de la pinassa nissaga 
quan badallem en el jardí del balancí batent 
dels tarongers sense taronges.  
Jo sé, benbé del cert que hi feren en el passat 
Quan donya Magdalena se va prometre i comprometre  
amb dom Manuel, feia bó i el cel era blau i  els tarongers 
dúien taronges  i el rierols  aigua  i  aquell hivern 
els cirarers si  van florir i  en blanquinaren tot es plà, 
de santamargarita fins artà i,
a santllorençdescardessar, varen comprar una sindri,
tan en Miquel com  en Gabriel ,
però avui ja és avui som aquí de capvespre d'ombre en blanc,
sota el pi que hi ha al davant i unes enagües  al terrat, 
que la fadrina del veinat a penjat. 
Que vindran els de Sabadell ? I quan vindran els de Reus ?
Les persianes enreixades a mig estar, de verd i grog i blau 
de cel estant
                          - ís - 
                                                tudiràs !- i el parxís ? ; 
sense desar i a mig jugar , s'ha quedat tot sol 
de sobre-taula i al costat de Lavanguardia i 
el Diariodemallorca rebregat .
Que hi feim  en aquest llit tan gran,
al davant del retratr de la tieta i en un prestage 
la mortdedama i l'avi i l'avia i 
jugant jugant mos acabarem besant. 
I, mos gronxarem pesats  damunt la nostra suposada saviesa,
estesa o mal entesa i  tan m'és !  Me diràs, Quesem'en fot ,  perquè després sortirem 
al carrer i passejarem pels carrers cala-
ratjaders ,  com bons ninsbarcelonins,  quan a l'hora de sopar , 
sopem les sobres que no sobren , i les truites d'un sol  ou ,  
la pinassa  ja no es bellugui , marxarem altre cop i 
oblidarem  un any més  ,  tot un any més, fins que torni al cap del mes,  
el dia de santamagdalena ,
a  la casa del jardí del pomeralbercoquer i
el cirareflorit ,  i  
                                                                                les formigues amigues .

                                                                                 On son 
                                                                                 les meves amigues ?
                                                                                 Tu vols ser amiga meva
                                                                                 formiga ?

                                                                                  Pot-
                                                                                          ser 
                                                                                  t'es-
                                                                                         colliré  
                                                                                  pot -
                                                                                           ser  
                                                                                   quan         
                                                                                             t'hagi 
                                                                                  es-
                                                                                            collit  
                                                                                  tu  
                                                                                                   ja 
                                                                                 hauràs  

                                                                                              fugit  .                                                     
                  



      Pensa 
                               :
                                                     
Jo 
                                       tam-           
bé 
                                     sóc             
part 
                                      de             
la        
                          pinas
                   -sa                 
                                                nis -              
                   saga 

i


   Tu ,
Tu        n'
   ets 
la mevareinaconvidada,
amiga formiga  

.








arnauDeguerau
eldiadesantamagadalena
calaratjada

estiu
del
86'


dibuix
amigaformiga








diumenge, 19 de juliol de 2015

na Maria Magdalena



                                                               
             
                
                d'en                                                     
               Blai Bonet  
               
               
                 

















Quan els nois de la cormarca
volien ser humils de cor sense que els de casa ho sabessin,
anaven amb ella perque treballava fi
i, en baixar l'escala amb ulls encara lluents de xicot,
era de les que sovint deia:
''M'agradaria que ens tornéssim a veure''
I tot seguit, com si encara fos  com sota uns arbres,
repetia per enyoradíssima vegada
el nom propi del pecadoret circumcís.
  -Joan...


Un cop el noi l'havia deixada
feta un regne de records a la porta del vi,
al portal de la repetició,
a la cantonada d'oferir un vas de set,
al carreró d'esperar qui la desenterrés
d'estar enterrada sota d'ella mateixa,
Maria Magdalena, una bandera en blanc i negra,
arriada com una dona de bandera a mitja asta,
quedava feta un llibre viu. Deia :
   -Només qui estima pot ser bo, jo ho sé.
Únicament qui és etimat pot ser bo.
Jo ho sóc amb tu, com tu ho ets amb mi
quan fa fosca a la plaça de les Olles.
Perquè nosaltres,
que només som nosaltres dos, tenim
com a nostres la vida i el seu cor,
l'hora de les hores baixes,
el sudari de la nostra pell,
quan tot dóna al mateix numero de casa.

Aquella tarda després de llançar-se al llit com el mar
sobretot després de sortir-ne
amb salabrador fada a la boca, amb salabrador
però sense la mar que queda lluny, passejant-se , verd,
se sentí pensada pel viure , que en ella es deia Maria.


Després de mil nois, reconegué
que estimava estimar, viure amb l'amor
que l'amor es deia Joan quan en Joan no hi era,
que l'amor es deia Maria quan en Joan se n'anava,
que l'amor quedaria , com a molts d'arbres,
un cop a ella , l'enterressin un dia de pressa,
una besada com morta,
després de tanta besada.


Se  sentí buida, desmoblada, Maria en va,
penedida de ser estrictament mortal,
ella que, tot i ser un sofert i bonic animal de fira,
era casolana, profunda com el cor
que mai no té del tot el regne on té el batec.
A l'altra banda de la finestra,
l'horabaixa, ambun redol de garrofers al fons,
queda ratllada de sobte
per una ventada de braços amb veu,
que arrossegaven una dona trobada no jurídicament feliç,
sencera tota ella amb un xicot,
de cap a ser trencada talment una imatge en temps de revolució
a pedrades personals de la justícia general.

Na Maria, que no era dona de finestra
però si dona d'estar a cos que vols,
guaità al finestró-de-veure-i-triar-amb-la-mirada,
tot i saber , amb el cor tan municipal com femení,
que un estol de mascles amb la cresta encesa
no té el poder silvestrement informatiu
sobre l'estat del temps, i del misteri,
que té un sol Joan, el Joan sol,
sortit tot sencer de la sinceritat, com el bri verd de la terra, 
amb el verd casolà i universal, 
que , de primer, apunta cap al cel de l'ascensió
i, tot seguit, granat, s'entrega per vosaltres i per molts,
on viu en pau, no pas amb tranquil.litat,
el cel practicable de la paraula i de la taula en comú,
cel només pensat, però cada dia pensat
per aquella Maria de finestra i de Magdala
que, a estones tota sencera,
a estones amb vestidets llampants de desvestir-se,
feia la carrera davant Déu viu,
nueta a la terra, així com a l'apartament de Jerusalem,
ciutat on cremaven molt d'encens,
degollaven força bous damunt l'altar del Senyor
i assassinaven profetes de Déu,
mirant,però, de fer-ho sempre per la via civil :
en lloc de matar-los, els feien matar;
creaven un buit i s'hi amagaven :  la llei.
En lloc d'assassinar-los, els feien la llei,  Maria.


A l'altra banda de la finestra,
 a l'altra banda de na Maria de les quatre parets
que donen a la mateixa dona i a diferent Joan;
a l'altra banda dels dos ulls de na Maria,
que en aquells moment no s'ho deia, 
perquè ningí no  li ho deia, 
un estol de mascles de la llei,
que feien la llei i l'amor quasi amb el mateix rancor,
d'una empenta llençaren na Marta de cal tintorer
a terra , i era la terra de la pols del carrer.


Des dels dos ulls de na Maria
la Marta era llençada als peus d'un noi fresc,
que es deia Jesús, i era, talment aquests és !,
el Joan que el seu casolà i salvatge cor cercava
perquè ja el tenia, però només indicat, enyorat
entre els Joans pecadorets de bona fe, estrictament calents,
que passaven a sol post, cada dia a sol post,
per l'arc trionfal però sense cap triomf del seu cor.

Na Maria, que , de tant com estimava només l'estimar,
no podia ser ni infidel, com aqueixa,
que tot just havia estat trobada
amb un amor que tenia però que no li pertocava,
pobra llei, pobre amor,
llei pobre, amor pobre !;
na Maria sentí que no podia ser ni apedregada ,
tan morta era, ella que era una cova de l'esperit,
cova on una dona closa
es moria de ganes i de misteri de viure : estimava
de vegades com una dona, sovint com una femella,
algun cop fent hores extraordinàries de Maria;
i, en lloc de dona, s'hi feia vella :
una popular imatge besada,
que no vivia però era allí, 
dona que , al final de cada dia,
quedava verònicament  impresa com un eixugamants .

Però de cop, en veure que els de la llei,
començant pel més revellit, tot i el call a la culpa
de dissimulat i honorable i aprofitat circumcís,
se n'anaven amb la vergonya entre cames,
perquè hi veien clar, amb una claror de tribunal amb crucifixió pròpia,
na Maria, com qui troba un cadàver,
descobrí que la vida podia ser mentida;
na Maria , com qui s'enamora,
va reconèixer que la vida és una presencia tan completa,
que consisteix a poder perdonar,
a donar per si mateixa.
com aquest jove fresc,
que precisament la tremolor d'una femella arriada deia :
  ''Jo tampoc no et condemno .
    Vés-te'n i no trornis a pecar''


I la naturalesa de na Maria començà  de plorar,
com una cova de divinitat,
que degota de si mateixa i des de lluny.
I na Maria arrencà a plorar sengons la seva naturalesa,
sabent perquè i sense saber perquè,
de no res amb vergonya , d'alguna cosa amb amor,
estrictament perquè hi veia i hi sentia clar.


Ella, de professió besadora d'homes de Jerusalem,
estimava aquell noi que perdonava,
que donava per do propi, que donava perdó.
I, des de la seva complexió de cantonada,
des de la seva complexió de llit com de bosc,
però salvada, corregida i augmentada,
augmentada d'urgència vital, en compte d'urgència biològica,
besava el peu i el turmell,
que es resisteix a la tendror però sobresurt,
besava el peu i el turmell, i eren els de Déu, nena.


I, Déu, de gran , es deixava besar per na Maria,
com, de nen, se sentí besar per Maria, la mare.
I, per mitjàdel cos de Jesús,
Déu era informat pel sentiment,
era besar històricament,
després de tants milions d'anys de fer créixer l'home,
que sempre és un home i una dona.
I salvava la naturalesa enamorada per la naturalesa,
que elen elll reaccionava però amb netedat i vigor des de dalt:
així a la terra com al cel.

Com a la creu quedà salvada en Jesús
l'agonia entre lladres,
en Jesús dret i llagrimat per na Maria
quedà redimida la situació
del qui ha d'estimar perquè ha nat,
del qui no sap fer res més que cercar l'amor,
sempre de prop i de lluny, entre les dues distàncies sempre .
Quedà fundada l'església dels pecadors, dels pobres profunds,
misteri de fe,
l'església dels cucs que comprenen la netedat de Déu,
misteri de fe,
entre Jesús i el pecador misericordiosament fondo,
que, com un nen amb la creixença més alta que l'estatura,
sovint trenca un vas perquè no sap anar sol a la font.


Maria , i si encara no sabies que aquell turmell era el de Déu,què ?
Maria, i que si et vares enamorar 
d'aquella masculina flor de la creació,
perquè segons el teu cor et semblava Déu ?
Maria, i què si, davant les forces vives de la ciutat i dels fidels,
vares haver de passar per un cas interminable de ninfomania ?
I què, Maria, si t'importa no res
comprometre l'honorabilitat civil i comercial,
viva cabellera de la història de la salvació,
vares contribuir que les llengües criminals amb estètica contra Ell
es moguessin  com plomes  d'oficinista
a qualsevol ministeri estrictament exteriors ?

I què, nena ? I què, Eva Maria Magdalena,
si per mitja del teu coratge,
del teu misterial estar curada d'espants,
sabem  com és practicament Déu:
un noi pur i no gens acomplexat per la llei,
perquè tan de dalt és estimar com deixar-se estimar,
perquè qui l'abraça a Ell abraça al Pare,
tan si ho sap com si només s'hi sent aconseguit,
company de la vida , afiliat al cor i rival del món ?


I què , Maria , si no sabies
que, en Jesús i per mitjà teu,
Déu rebia el agrament de les llàgrimes en directe,
el sagrement dels genollls sobre el trespol,
el sagrament dels llavis de l'Home amb sexe femení,
el sagrament de les entranyes
que esposen a penedir-se
de ser estrictament individuals ,
de no haver recnegut sempre, Maria, Maria, 
que una cosa és l'amor traduït per les ganes 
i altra cosa és l'amor  traduït per la humilitat,
perquè la humilitat és l'eternitat ?


I, com que eres un cuc que estimava i creia
que un cuc que creu és l'únic temple
on Déu es declara com a creador enamorat i casolà , 
com no gens emperador, com  a estrictament molt jove,
vares aco0nseguir, un diumenge ben al matí,
que Jesús, tot just resucitat,
però encara entre glòria i el municipi,
sentís, Maria, sentís que no el coneguessis,
que el prenguesssis per l'amo de l'hort
on el divendres de la setmana passada,
en pondre's el sol, l'havien enterrat a corre-cuita.

Perquè , en veure que no el coneixies, som molts qui ho sabem,
et digué 'Maria!'
i, en la manera de dir el teu nom, en el to del teu nom,
perquè recordaves que deia Maria
com qui veu fondo en els seus
i dóna profunda importància
al misteri de certes persones que l'han vist clar
però callen amb llàgrima perquè tenen cor i llengua de deixeble .










                                                                            
l'Evangeli segons un de tants

Santanyí

1963