divendres, 25 de setembre de 2015

a la tardor

sobre-volàvem el país del blat i l'ordi i l'olivar i l'atzavara i el vi i la flor de l'atzar I la tronjina en camps-de-sègol i mar-blau Sense destí ni final trapitjàvem els gotims de rém Vinyes d'aram de sol-a-sol al solc T'he vist un pit i he tastat el teu grilló de mandarina i llima De sal i sucre al Sol més alt Cau la suor pitrera a vall de llevant i a ponent els teus ulls són sons de cara-mel i mel-melada Bruna la pell i el borrissol s'erissa tot sol com l'escurçó Un llangardaix i un eriçó tot d'una salta al pulmó Pàlpit d'oratge de tardó Fins a la nit és tot un clós com al redós de cel d'estels immensitat vora la llar al cel més ras veiem-bevem la via làctia cremar guspires d'engrunes i rostolls i als ulls d'espurnes de moscat llavis humits Desig de foc i fum i ferum Pintant les ungles de desiris i el dit s'endu els mals esperits Penjant la nit d'arrecades la lluna-blanca dibuixa al biaix tot el camí-camí de romaní i cap el bosc-en-dins plè de matolls frondoses mates i lianes de gla i plataner O son ausines ? Seguim seguint el nord hi ha la polar fins el matí Venus i Mart rera la serra es lleva de llum l'horitzó Re-gust  d'alè i sexe I a-lluny se sent un crit del Circ Una trompeta trenca l'encís d'aquella nit La nostra nit Quin fred Quin fred aquest petó El nostre petó d'adéu-adéu-siau fins a port vendres el divendres ?  I de molt lluny se sent a l'euga del patriarca vinclant i re-vinclan Pateix panteig vibrant pareix un cadellet - li darem llet celet ? li diu samare - del fang en sortirà la sang i la vida Coltell i un tall i una promesa - em beses ? -fins mai-més Vessa per tot el remor de matinada de ja-és-demà del ja-ha-passat del ja-és-mai-més Juguem al dit i fet i una mioca més amagar-se i fer-se enera i estirar-se dels cabells Rera l'escorça d'allà on venim hem fet brotar fins l'endemà denou el vi més roig el gorg més fresc i al sembrat sembrat a rassa baixa del ja tot-si-val o tan-se -val Si Déu n'hi dar o s'en-va-'nar tal dia farà un any Si tu m'agafes Si tu  destries Si tu em tries Si tu m'enllaçes - com celofana el cor i l'ànima -                                                           de les mans
               caminant 
                            s
                            universal
                                         s  i 
                                             a -
                                               temporals 
                                                     Sense 
                                                                  cap     
                                                         temor
                                                                  cap         
                                                                       a   l'amor 
                                                                                     t  etern 
                                                                                                   a .



                           
a l'endemà 
en llevar-se el Sol
el Circ ja havia escampat la boira i
dels gitanos no en quedava més 
que grèvol de neu,
 en algún lloc 
del Llengua
d'Oc.


azalaísdegausac

a

Bronislawa-Wasj
Papusza

(1910-1987)

Poetesa polaca
romaní



diumenge, 20 de setembre de 2015

mallorca

                
                        Per la tramontana , així com el sol ja es ponia a l'altre extrem  del paisatge , eixia, morada, grisa , amb un aspecte de budellam viu tirat damunt el caire de l'horitzó,una nuvolada,  tota amplària, tota pesantor. Arribà un instant que a simple vista se la veia acostar-se . Amb la  nuvolada s'apropava una cortina d'aigua. Primer foren les muntanyes , que no es varen veure. Successivament, després , d'una auna, de dues en dues , de moltes en moltes, les cases de la contrada anaren perdent-se de vista . Primer , les de la part de tramuntana.  Després a l'entorn arreu.                                                                                                              
Un bocí de Morir quan cal de miquelàmgelriera


foto
de felanitx meteo

diumenge, 13 de setembre de 2015

maria i el pescador

Com una elegia llarga o
 novel.la curta





per es cantó de canclimentó se contava que, quan Na Maria des sembrat de Can  Verat,
devallava ses escales de ca seva, cada matí perdia s'espardenya 
Quina comedia Bertina ! Que l'heu vista, aqueixa dona ?
Au que n'és de loca  !  deien xisclant  des dels terrats  ses seues  veines .
I tots els homos  de bondat, d'anar a missa, de ca seva,
tots els que anaven al sembrat i  tots els que ara en plè dia 
eren a mar, tots , tots mudien , miraven i callaven de refiló.


      ,      



també dèien que tot era  mentida,  
que els falsos poetes tot s'ho inventen 




         


continuarà....? 

Qui ho sap.   
Ja Déu disposarà .... 





Anna Magnanni



arnauDeguerau