dissabte, 30 de desembre de 2017

Un Conte de Nadal (*)
























En aquest costat del paradís

, que mai no he vist
, m'
imagino
des
d'un taxi
- a torn de nit
per la
               Barcelona humida
 i de solei dia
, tot sentint

l'Easter Oratori de Bach




el Gran Capità
després d'haver amarrat
el Gran Vaixell
en molls gelats
després d'haver pescat
el Bacallà més Gran
mai imaginat
fora
mar enllà 
del fiord 
més gran




en
cel gris plom i
vent de glaç
quan cau el torb i
 la mar ja és fosca
 , el meu amic Arnaldadsson
 - que com tothom  sap vol dir el fill d'Arnald - i  jo l'Arnau
-que vol dir  Arnaldo en italià-
trepitgem ferm
després de dies a dins la mar
.
 Ens espolsem la neu de les botes
, l' escarxa de la pallissa
 - l'olor a peix no se'n va -
i el barret cau del cap
a la mà
-  sirà  de foca o
de balena
 , qui sap
, però tan és de què és
 la maleïda gorra
, pugem doncs
i com us deia
, les escaletes glaçadetes de l'esglesiola
.
Pany de fusta , pom de ferro, obrim el portal i
amb una reverència hipnòtica
entrem a

La Missa del Gall

per sentir el reverent
anunciar l''

Advent
a
                                                                      
                                    

llavors
de
cop
sentim un
Cor

El Cor

i
jo
des 
del darrera
 hi veig

La Llum

en veu de dona anunciadora
cantant l'eternitat
.
.
.
.



dels seus ulls
hi neix
un elf
.
.
.
.



de
color
verd

.


aDg




(*)
Aquest
Conte de Nadal o Nadala 
està dedicada a la meva amiga Hermínia, 
que ha vist el  paradís que jo no he vist, 
ha llegit també allò que jo he llegit


Música
Bach : Easter Oratorio 
Sir John Elliot Gardiner 2013
Soprano : Hannah Morrison, Proms Debut Artist
sublim minut 36

Foto

Seydisfjardakirkja
Islàndia

dimecres, 27 de desembre de 2017

Mujeres que corren con los lobos







nGu

creAció

.
.
.
.
.
.

A                  m
                              Ó       
                     r                         
                                        t  
        
                 i  
  
                                 
          Hist   Ò    ria
                                            Universal
                               del
                                            feminicidi


:





La Madre de la Creación es siempre también la Madre de la Muerte y viceversa . Debido a esta naturaleza dual o doble tarea, el importante trabajo que tenemos por delante es el de aprender a distinguir, entre todo lo que nos rodea , y lo que llevamos dentro, qué tiene que vivir y que tiene qué morir. Nuestra misión es captar el momento más portuno para ambas cosas , para dejar que muera lo que tiene que morir y que viva lo que tiene que vivir '


ClarissAPinkolAEstréS


del libro

Woman Who Run With the  Wohes









dimecres, 20 de desembre de 2017

No hi ha bellesa sense desig






No hi  ha retorn en el camí del desig ,
després del bes damunt del llit vençut .
                                                     

LanònimadegausAcs

Clarmont d'Auvèrnia

en qual-se- vol 
tardor
del
tercer mil.leni

imatge 
d'Irene Cruz


diumenge, 10 de desembre de 2017

Art is pOetry



if
jewel
is 
stOya











'
l'art
és pOesia 
se la jÒia es 
StOya 
'

.

'
l'art
és pOesia
si la jÒia és 
stOya
'



ver     .      sus



also
from








divendres, 8 de desembre de 2017

Els cercles



de
la Terra

i

l'
U
ni
vers



:



PoemesdePrimaveraQuasiIstiu

poemesdetardó

i
estiu

i
Els dies i les hores


latrilogia

d'

aDg








valldoreix

vallèsOccidental

païsosCatalans

marMediterrània



foto
Neptunia Asesina
Peru

dilluns, 4 de desembre de 2017

diumenge, 3 de desembre de 2017

L'arma e lo cos


:






és en le tieu ventre
on nais la vida 
i moris lo 
desig



o
 el deseo es un lugar que desaparece
de
nepTunia Asesina



l'ànima i el cos :
és en el teu ventre 
on neix la vida i mor el desig

LanònimaDegausacs







Soy la muchacha mala de la historia




Soy 
la muchacha mala de la historia 
la que fornicó con tres hombres
y le sacó cuernos a su marido.

Soy 
la mujer que los engañó cotidianamente
por un miserable plato de lentejas,
la que le quitó lentamente su ropaje de bondad
hasta convertirlo en una piedra
negra y esteril,
soy  la mujer que lo castró
con infinitos gestos de ternura,
y gemidos falsos en la cama.

Soy
la muchacha mala de la historia.



María Emilia Cornejo
Lima
Perú


foto
Stoya
@stoya

dissabte, 2 de desembre de 2017



Nep                         Tu                     nia




la    








                   po
e
                                                            ta
   

 )



vis
                                      U


a
                                            L

(


An                                          
                                           


                              di                                  
                                      
                                               na









Espacios corporales | Chicas Malas



by
neptunia Asesina
perú 1989






divendres, 1 de desembre de 2017

La mòrt de la inocència


a azalaïsDeporcairagues
e lo sieu amor cortès






















 Quina és la primièra Mòrt
lo primièr bes o l'és
lo darrièr amor
.

La primièra pèrda ,lo primièr oblit
 la última nuèch que partigueres
sense dir res 
.




d' azalaísDegausacs 


Clarmont d'Alvèrnia


en temps in
definit





Quina és la primera Mort
,
el primer bes o és
l'últim amor
.
La primera pèrdua, el primer oblit
, la última nit que em deixares
sense dir
res
.

death o the death of youth


foto


Giovanni Lipari