diumenge, 7 de novembre de 2010

CELSO EMILIO FERREIRO. Celanova1914-Vigo 1979






És el poeta gallec contemporani que ha assolit més projecció, tant en el seu país com fora de Galícia.A part de la qualitat de la seva obra, no hi ha dubte que ha contribuït a aquesta difusió el fet que el seu nom esdevingués un imbol de la resistència cultural gallega , enfront el franquisme.




ALBADA A VIGO


Una finestra encesa
en la nit de la ciutat
és com una ull insomne.


Batibull a bord dels bous.

Van , els tramvies, fé,
fé, fé, ferrové,
ferrové, ferrovell
pels carrers costeruts amb les lleteres.

"Canta, cantor,
company meu",
diu l'entrompat
al carrer sots la lluna darrera.

"Apa xicot,
ja son dos quarts de set ."
Un despertador odiós
ha trencat el son lleuger
de la fàmula Maria.
I llavors un senyoret,
després de galopar com un centaure
en els llits fastigosos dels prostíbuls,
ha demanat el desdejuni a crits.




Traducció
de J.M Llompart
de l'antologia
de 'Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna'

Edicions 62
1988

dissabte, 6 de novembre de 2010

TOMBANT DEVORA DEL MAR



CELSO EMILIO FERREIRO


Celanova, 1914-Vigo, 1979




Llengua proletària del meu poble
jo la parl perquè si,perque m'agrada,
perque em plau , perquè vull i em vé de gust ;
perque em surt de dins,d'allà del fons
d'una amarga tristor que tot m'inunda
en veure tants cretins alineats,
petits merdosos sense arrels
que en posar-se corbata ja no saben
fer-se ferms en l'amor de l'avior,
parlar la llengua mare,
l'idiome dels avis que moriren,
i ser , cara ben alta,
mariners i pagesos del llenguage,
rem i arada. proa i rella sempre.

Jo parl perquè si, perquè m'agrada
i vull estar amb els meu, amb la gent meva.
a prop dels homes bons que llargament pateixen
una història contada en altre llengua.

Jo no parla als superbs,
jo no parl als ruins i poderosos,
jo no parl als bufats,
jo no parl als estúpids,
no parl tampoc als frívols.

Jo parl als qui suporten fermament
seguit seguit mentides i imjustícies;
als qui suen i ploren
un plant quotidià de papallones.
de llum i vent damunt els ulls desnús.
Jo no puc fer-me enfora les paraules
de tots els qui pateixen en el món.
I tu vius en el món, oh terra meva,
que em bressares la sang,
Galícia , ferida dolça de les Espanyes
tombada vora el mar , aqueix camí...