dijous, 30 de setembre de 2010

Malos presagios....

Malos presagios,
malos augurios
en noches cartageneras


Ay!,
lo que hay en Catagena,
galernas blancas las noches
negras de otoño,

ay !,
lo que hay en Cartagena,
predicciones de aguaceros tormentosos
y viento fuerte de poniente.

Ay !
lo que hay en Cartagena,
mar blanco y luna negra
y largas noches al pairo.

Ay !, que es
lo que hay en Catagena ?
una luz asturiana y un aroma
a prades verdes y sabor a nieve del Anglilú
Olor a fria lluvia de Covadonga.

Ay ,
lo que hay en Cartagena !
Unos ojos verdes y una voz
envolvente en malos presagios
de carnes revueltas en cases ajenas,

con ráfagas duras de luz asturiana
y vendavales irreverentes de jovenes
estridentes y dos ojos insolentes y
sirenas complacientes y
ay!,
lo que hay
en Catagena.

Todo eso
es lo que hay en Cartagena:
una galerna asturiana, olor a azufre nuevo y
garganta virgen de bable ingenuo y
malévolo acento de dulces deseos
de lavios nuevos y
malos presagios a ojos tiernos
y viento fuerte de poniente
y aguaceros tormentosos
y galernas del norte y
una sirena envolvente
en malos augurios...


para Oscar y toda su gente del Trastero de la Plaza del
Rey
de
Cartagena, por su cálida acogida aquellos dias de tiempo
duro
y frio de
otoño


SergioCrespo
otoño dosmiltres
foto
chiristinaHope

MAR DE ALBORAN


tercera copla
desde el mar de Alboran ( i
ustedes se preguntarán... ) *



veo y a
veces miro como
pasan las nubes encima
mio,


miro y
no veo más que
cielo gris, gaviota
gris (como rata
voladora )

encima
de mi mar ( y he
dicho mi mar, por-
que me abraza y me
acompaña gris )

gris de alboran ,
después que el mar
de levante levante
mi ánimo,

sin saver
muy bien porqué
seguiré hacia la mar
sin amdar....




Tercera copla del libro
Anónimos andaluces
de SergioCrespo i recopilación
de ArnaudeGuerau

dimecres, 29 de setembre de 2010

Present de Comiat (i 2)


Jueju Tang


Tan conmogut estic, que semblo indiferent ;

amb la copa al davant, sóc incapaç de riure.
Sol.lícita, l'espelma es plany del comiat
i plora per tots dos fins a la matinada.


DU Fu







ull 
nobuyoshi araki

JUEJUS DE XINA TANG ( 2 )

DU Mu
Al mestre Zhen un més d'Abril

Migrat i pur, havent viscut quasi cent anys,
rep al vell temple un nou abril boira i vent.
Mars i muntanyes són pastura de la guerra
i només ell segueix en pau damunt la terra.


Present de comiat (1)


Elegantíssima, ondulant, dotze anys ja fets,
tija i capoll de flor vermella al més de març.
Vaig allunyant-me de Yangzhou amb vent vernal,
i cap cortina oberta no l'ombreja gens.



Present de comiat (i2 )


Tan conmogut estic, que semblo indiferent;
amb la copa al davant , sóc incapaç de riure.
Sol.lícita, l'espelma es plany del comiat
i plora per tots dos fins a la matinada.


GUAN Xiu
Invito un bon amic


Impòl,lut sòl d'argent , crisantems d'or florint.
Porprades peres, dàtils rojos per la molsa.
Un disc linar, un riu claríssim , autumnal .
Aquesta nit , amic, vindreu o no vindreu ?




Tots aquests jueus estan recollits de l'exel.lent volum editat per la Generalitat Valenciana i les Edicions Alfons el Magnànim a càrreg d'Anne-Hélène Suárez i Ramon Dachs

JUEJUS DE XINA TANG,


La Xina Tang

La dinastia Tang ( 618-907 ) fou instaurada per Gaozu en un imperi acabat dde reunificar.L a primera meitat d'aquest període va ser molt pròspera, i la segona, més inestable i decadent.El punt d'inflexió, la revolta del general An Lushan (755), fou a mès el punt axialde l'època àuria de la poesia Tang (705-805).Al llarg de la dinastia Tang, la poesia xinesa ateny el seu punt més brillant, considerant com a clàssic.




El jueju Tang

El "Jueju"és un poema compost d'un únic quartet, bé pentasíl.lab, bé heptasíl.lab , amb esquemes de rima ABCB o AABA.
El desenvolupament del jueju en aquesta època està estretament lligat a l'aparició i la difusió del lüishi, poema en estricte estil nou compost de dos quartets pentasíl.labs o dos heptasíl.labs. Jue significa tallat ; i ju , vers o frase. Un jueju, un cop llegit, segueix reverberant. Així ho formulà el poeta Yang Zai, quatre segles després dels darrers Tang.I quatre segles després, el japonès ,Matsuo Bashô , lector i admirador també dels poetes Tang, va parlar de les ondes expansives de l'aigua en caure-hi una pedra....              espero que les ondes aquestes també us arribin a vosaltres...





BAI Juyi

Vora l'estany

Dos monjos juguen als escacs
a l'ombra fresca dels bambús.
Entre les canyes no se'ls veu,
només se'ls sent moure les peces.




Collint lotus


Castanyes d'aigua giren , lotus d'aire,
i la barqueta va endinsant-se entre les flors.
Topant amb vos , somric , no dic...abaixo el cap,
l'agulla verda del cabell em cau a l'aigua.




Nit de neu


Sorprès de nou pel fred al llit,
veig altre cop els ampits blancs.
En la nit fonda, neu pesant ;
de tant en tant , cruix el bambú.





CHEN Zi'ang

Per les terrasses de Youzhou

Davant , no veig els que van ser.
Ni veig darrera els que seran.
Tot albirant la inmensitat,
quin desolat, amarg plorar !





CHEN Shen

Fet pel desert

Des de ponent, cavalcant quasi fins al cel,
fa dues llunes que no veig la meva gent.
I aquesta nit no puc saber si dormirem,
que en deu mil lis , sorra només, sense cap llar.

dimarts, 28 de setembre de 2010

ROBERT GRAVES

La cara al mirall







Ulls grisos, obsedits, fitant distrets ;
òrbites desiguals; la cella, un poc
penjada damunt l'ull
per un tros de metralla encara ara
dins la pell, record foll d'antigues guerres.

Nas tort, d'un cop rebut al camp de joc ;
galtes solcades; cabells, grisos i basts, movent-se
frenètics ; front ample, arrugat ;
orelles grans ;maixella
pugilística, poques dents ; llavis , roigs i molsuts ; boca ascètica.

Aturo la navalla i faig una ganyota
a l'home del mirall que haig d'afaitar,
i un cop més pregunto per què
encar , sempre a punt, amb fums de jove,
vol festejar la reina del pavelló de seda.


Traducció del anglès al català
de J.M.Jaumà

diumenge, 26 de setembre de 2010

El pais que he escollit (2) : LA VALL EN TERRASSES

Pensant a fons en tu, ben concentrat, per atzar vaig venir a una regió nova : l' innecessari sol no hi era pas i el necessari terra era descurat... Car no s'escalfa amb el sol , sino amb quelcom més, la pell del món , capgirat del revés. Un mar tranquil jeia enllà de la vall en terrasses : sense horitzó, calmós,
com si enlairat, banyés
darrere meu, els muntanyencs morrots innecessari,
ni els alts ni els baixos, ni els ocells de l'aire.

Un pulcre dins-i-fora, un dalt-i-baix
hermafrotitzaven l'amor.
Un pulcre ençà-i-enllà i sense error :
la mà dreta enqueixava el guant esquerra.
Un pulcre amunt-i-avall: la serpent jove
s'obria pas entre la dura closca.
Un cant de pots bullint - com un rierol-
feia estar-se al carrer com vora el foc.

Però tu, amor, quin era allí el teu lloc ?
Veient, junts, en aquest contra-món,
no ens distanciem pas l'un de l'altre,
et sabia prop meu, a l'estranya regió,
i per això et buscava amb l'esperança
de trobar-te, el guant esquerra a la ma dreta
i l'ou buit de serpent, perfecte, als peus...


Però no et vaig trobar en l'extens paisatge
i vaig plorar desconsoltat fins que,
parlant-me de prop, la teva veu
trenca aquest truc del temps i gira el món
retornant-ho altre cop tot al seu lloc.






The terraced valley


In a deep thought of and concentration
I came by hazard to a new region :
The unnecessary to a not there,
The necessery earth lay without care-
For more than sunshine warmed the skin
Of the round world that was turned outside-in.

Calm sea beyond the terraced valey
Without horizon easily was pread,
As it were overhead,
Washing the mountain-spurs behind me :
The unnecssery sky was not there,
Therefore no heights, no deeps, no birds of the air.

Neat outside-inside, neat below-above,
Hermaphrodizing love,
Neat this-way-that-way and without mistake :
On the right hand coult slide the left glove.
Neat over-under : the young snake
Through an unyielding shell his path could brak.
Singing of kettles, like a singing brook ,
Made out-of-doors as fireside.

But you , my love, where had you then your station ?
Seeing that on this counter-earth together
We go not distant from each other ;
I knew you near me in that strange region,
So searched for you, in hope to see you stand
On some near olive-terrace, in the heat,
The left-hand glove drawn on your right hand,
The empty snake's eggperfect at your feet-

But found you now here in the wide land
And cried disconsolately, until you spoke
Inmediate at my elbow,and your voice broke
This trick of time, chanching the world about
To once more inside-in and outside-out

Robert Graves
Traducció al català de
J.M.Jaumà

EL país que he escollit






Acres rocosos


Això és terra salvatge , el país que he escollit,
d'erms extensos i nus, i puigs durs i escarpats.
Acres on rarament una veu s'hi ha sentit
fora de l'aigua freda corrent d'ací d'allà
entre roques i alts brucs que creixent descurats.
Al bruguerar no hi viuen ni ratolins ni ocells
per por de l'aligot que sura dalt del cel.

Sura , suspès en l'aire, balancejant les ales,
escodrinyant la seva parròquia amb ull agut,
copsant el tremolor de les cuques ocultes,
trinxant-les i llençant-ne els trossos des d'amunt;
el cor denegarà tendresa i compassió
ali on la vida es peix només d'aire i de roques :
dura aventura, feta de sorpresa i de por .

El temps no ha viatjat mai a aquesta terra inhòspita,
brucs i baies boscanes floreixen quan no toca,
les roques s'encimbellen i l'aigua canta entre elles
sense importar-li gens si n'és , o no n'es , l'època :
giravolten els cels, color blau o pissarra ;
sabries que és hivern per la mordaç
neu, si juny no vingués igual de cuirassat.

Tot i així, aquest país es el meu estimat,
el primer que sorgir del Caos i el Diluvi ;
no nodreix fondades pel confort o el descans,
no ha estat mai aixafat per cascs, ni comprat amb sang.
Un país sempitern on els túmuls romanen,
baluart dels semidéus quan ala tera baixen
i terror dels obesos burgesos de la plana.

Traducció de J.M.Jaumà


( No em pregunteu perquè ,però aquest poema em va desaparèixer durant un temps del volum
del recull de poemes 'el país que he escollit ' on era imprès.I al cap d'un temps , com a màgia tel.lúrica va tornar a ressurgir )


L'original :


This is a wild land, country of my choice,
Wth harsh craggy mountaun, moor ample and hare.
Seldom in these acres is heard and voice
But voice of cold water that heather growing without care.
No mice in the heath run, no songs-birds fly
For fear of the buzzard that floats in the sky.

He soars and the hovers, rocking on his wings,
He scans his wide parish with a sharp eye,
He catches the trembling of small hidden things,
He tears them in pieces, dropping them from the sky ;
Tenderness and pity the heart will deny,
Where life is but nourished by water and rock-
A hardy adventure , full of fear and shock.

Times has never journeyed to this lost land,
Crakeberry and heather bloom out of date,
The rocks jut, the streams flow singing on either hand,
Careless if the season be early or late,
The skieswander overhead, now blue, now slate ;
Winter would be known by his cutting snow
If June did not borrow his armour also.

Yet this my country, beloved by me best
The first land that rose from Chaos and the Flood;
Nursing no valleys for comfort or rest,
Tramled by no shod hooves,bougth with no blood.
Sempiternal country whose barrows have stood
Stronghold for demigods when on hearth they go,
Terror for fat burghers on far plains below.

diumenge, 19 de setembre de 2010

Tàlem





El nostre llit  era de sal salada
escata blanca, i no dic daurada 
perquè no em creuríeu,  com un ball 
a on hi dansàvem el nostre somni immaculat encara .
A sota el ball hi havia un llençol,
on tu hi brodaves el nostre cel encoixinat , 
de coixins encelats de punta en blanc, 
fent un ganxet tot net,  llepat, 
ben suau i repassat, llavors jo caminava, 
altre cop damunt les aigües 
del teu llac immaculat encara. 
Què dic ara!  Vull dir  ennuegat de sal salada,
com la mar ja navegada. Jo l'hagués assecada tota , 
deixant només  l'aroma a ona passada. 
Així era com era el nostre tàlem , en-
nuat en un nus, nu a nu, que poc a poc s'aferrava i s'amollava,
fins desfermar glopades enverinades 
damunt la nostra vall encatifada
de catifes encelades . Era així com així érem 
ennuegats en mil onades arrissades ,
com l'arena arrossegada 
per la mar ja despuada, 
sota un cel  zelat  per tu ,                                                  
quan tu em besaves.




  







aDg


Vila de Gràcia
 tardor 1987 





El dia i les hores

dissabte, 18 de setembre de 2010

Eugénio de Andrade


És el pseudònim de José Fontinhas.Va néixer a Povoa de Atalaia l'any 1923 i va morir aPorto l'any 2005.Principalment poeta,la seva prosa pot situar-se com una de les més destacades de la literatura europea.Durant tota la seva vida va mantenir una postura ferma contra tota forma de repressió i es va allunyar dels cenacles i la vida literària.Gran coneixedor de la literatua clàssica, va escriure nombrosos llibres de poesia entre els quals destaquen Adolescente (1942) i As mâos e os frutos (1948).De família camperola mai no va cercar l'exhibisionisme ni la fama, tampoc el luxe, deia que aquest darrer era sempre una forma de degradació.



BALANÇA

No prato da balança um verso basta
para pesar no outro a minha vida.


BALANÇA


En el plat de la balança un vers hi basta
per pesar a l'altre la meva vida.



Extret de llibre 'Oficio de paciéncia'
Traducció d'Antoni Xumet Rosselló.
El gall editor
Polllença .Mallorca

PP.CC.

Assim seja


A terra é boa, e o corpo
apesar de bastardo
traz consigo pátios
e cavalos.A multiplicaçâo
da luz torna mais limpo o ar,
até mesmo a lebre
salta dos fenos.
Contenta-te com ser,hoje
amanhâ
outro dia, esta luz breve.



Així sia

La terra és bona , i el cos
tot i que bastard
porta amb ell patis
i cavalls.La multiplicació
de la llum torna l'aire més net,
fins i tot la llebre
salta del frenc.
Acontenta't d'ésser, avui
demà
un altre dia, aquesta llum breu.


Oficio de paciéncia
ofici de paciència

Eugénio de Andrade

diumenge, 12 de setembre de 2010

Un país de butxaca




Joan-Daniel Bezsonoff,escriptor rossellonès i catalanoparlant d'adopció, escriu en el seu interessant llibre 'un pais de butxaca'- dedicat al país dels seus avis i on explica la seva conversió a la catalanitat- hi fa una reflexió sobre el la llengua d'oc i el català que em sembla força interssant.  Diu :



















'Amb els anys ,vaig capir que els meus mestres no m'havien dit tota la veritat.França viu amb el cadàver de la seua bessona Occitània a l'armari.L'han embalsamat ben bé però a vegades s'escapen males olors.Occitània , el Migdia de França, sigui quin sigui el nom que li donen, és una avantcambra del nostre país.
Té el gust, la color de Catalunya però no és Catalunya.Els paisatges difereixen poc.Els mateixos claustres, les mateixes pinedes, les mateixes vinyes canten la mateixa cançó amb una lletra diferent. Són terres bessones,però diferents.La toponòmia del Baix Llenguadoc s'assembla molt a la rossellonesa.Capestanh correspon a Cabestany, Salelas a Salelles, Argelièrs a Argelers, Calhar a Catllar, sense parlar de les poblacions homònimes com Canet, Bages, Tesà i Costoja.
Aquesta sensació d'estranyesa familiar no prové de cap construcció intel.lectual.De petit, quan travessà la Fenolleda, adscrita al Departament del Pirineu Oriental, ja no em sentia a casa.
Quan visiti els meus amics de Fabresà, comprenc totes les conversres en occità i,de cop,m'enteranyini en esbargers i matolls de paraules incomprensibles.Malgrat un munt de diferències mínimes i tangibles, veig el català del rosselló més a prop del valencià meridional que no pas del provençal.Qualsevol català de Perpinyà enten millor 'No escric èglogues' de Vicent Andrés Estellés que el primer cant de Mireia.

Vaig aprendre l'occità gràcies a un mal d'amor.A la Universitat de Niça, ja m'havia iniciat a l'occità d'una manera superficial.Ignorava uns mots tan corrents a Provença com dindoleta ( oreneta ),pantaiar ( somiar ) o chata (noia ).Durant el meu exili a Beauvais, vaig llegir les memòries de Frederic Mistral en la traducció francesa de l'autor.Aquest llibre em va encantar, però no havia gosat saltar la barrera de la llengua.Abans de tornar a Beauvais, vaig errar, desvagat , per la Llibreria La Sorbonne de Canes on vaig comprar La Mióugrano entreduberto d'Aubanel.Estava tan trist en aquell temps... No podia oblidar la Nadine.El nostre amor s'havia mort en plena joventut, d'una manera absurda, sense haver tingut temps de decaure.Ara, jo retrobava en aquell poeta d'Avinyó un germà.M'identificava amb tots els versos.

Ai lou cor bèn malaut, malaut à n'en mouri
Ai lou cor bèn malaut , e vole pas garí.

Les paraules que no coneixia , les endevinava sense recórrer a la traducció francesa a la vista.Després d'Aubanel, vaig llegir més autors occitans i em vaig adonar que l'occità i el català eren dues llengues bessones.Unes expresions tan nostrades com 'això rai' o 'un bé de Déu' també existeixen a Occitània.

Si Enric Prat de la Riba va aprofondir la seua catalanita al sanatori de Dutrol, un poblet d'Alvèrnia, jo senti la mateixa impressió als confins septentrionals d'Occitània.Entre Valença i Lió, el clima mediterrani apareix.A Tornon, malgrat l'accent mig lionès de la gent, el migdia ja s'aquartera per l'estiu.Els teulats, els canals, els plàtans, tot aposta per ala victòria d'Occitània.A Grana, a casa dels meus amics Delavaloire, ja flota dins l'aire com un pressentiment de Catalunya.Tot hi recorda el conflent.Els mateixos masos perduts entre les ginestes i les castanyedes, les mmateixes esglésies romàniques, els castells arruïnats.No puc esplicar perquè però sé que aqui va néixer la meua cultura.Potser roda per algun palau l'ànima de Berenguer V, el cont català que va inventar la Provença.
Recorrent totes les regions d'Occitània, de Bordeus als Alps, he indagat apassionadament l'essència de la catalanitat.Vaig interrogar els estanys, els cementiris, els boscos , els manuals de gramàtica, els trobadors, els atles lingüístics, els monastirs medievals, les capelles campestres i el vent no m'ha donat cap resposta.'



Sempre he pensat que en la quasi aniquilació de l'occità -la nostra llengua germana bessona-els catalans hi em perdut moltissim més que una llengua veina.Considero que ens ha passat com aquells científics que aterrioritzats se'n adonen de la dura realitat: de que estan sols en tot l'univers.És com si als portuguesos els hi haguessin arrebatat tota la vitalitat veinal que genera el castellà.Nosaltres els catalans em resistit per raons molt diverses,segons els territoris i que ara seria massa llarg d'exposar, però...
esperem que pel nostra bé i el d'una certa Europa,que el vent d'Occitània revifi i no ens deixi tant sols, tot sols com ara:entre dos cultures massa poderoses.

dissabte, 4 de setembre de 2010

Arnaudeguerau


Si
no fós
que
som com
tu

seria
tansols
sospir

Si
no fos
que

com
som
no seria
més
que
repós

per-
que
per
tu
respir
polsim
enyor
recor
desig
futur i

tan bé
com
tu
com n'és
de
dur
no ser
més
que un
assaig
de
tu


Diversosversosdispersos
d'amor
Arnaudeguerau
1996

Sergio Crespo


(

si nos besamos
como nos besamos ayer
tus labios húmedos no podran
saciar mi sed de tí


mi continua sed
de ti....

)

LOS TRABAJOS Y LAS NOCHES ( 1965 )


Alejandra Pizarnik






nombrarte


No el poema de tu ausencia
sólo un dibujo, una grieta en un muro,
algo en el viento, un valor amargo.





los trabajos y las noches


para reconocer en la sed mi enblema
para significar el único sueño
para no sustentarme nunca de nuevo en el amor

he sido toda ofrenda
un puro errar
de loba en el bosque
en la noche de los cuerpos

para decir la palabra inocente





sentido de su ausencia


si yo me atrevo
a mirar y a decir
es por su sombra
unida tan suave
a mi nombre
allí lejos
en la lluvia
en mi memoria
por su rostro
que ardiendo en mi poema
dispersa hermosamente
un perfume
a amado rostro desaparecido

divendres, 3 de setembre de 2010

Setembre !


 ( vi jove de cullita nova )



Benvingudes abelles i mosques. 
Benvinguda calor xafugosa.
Benvingut vent de xaloc que em duràs a casa.
Per fí trepitjarem vi i jeurem sota una parra 
per veure passar neguits . Beurem cervesa 
d'un fred rajolí  ens ventarem tots
dos ben junts:  jo a tu i tu a mi em faràs enrajolí.  

Els teus cabells m'ennuerant el cap, 
i els teus dits em faran enmudir. 
Ens gronxarem de nou en un mateix delit. 
Com ànima i esperit:   pit  llavi mugró i olor a vi florit. 
Tot un desfici del teu cos sense fí  !  

I quan ens adormim ( si ens adormim ) ,  
jo hi desaré l'escletxa   del meu somni
a l'ombra del teu cos .








valldoreix

Setembre 
dosmil
dos

aDg


foto
manuel álvarez bravo

ALEJANDRA PIZARNIK


Buenos Aires (1936-1972)






sólo un nombre



alejandra alejandra
debajo estoy yo
alejandra





La Enamorada


esta lúgubre mania de vivir
esta recóndita humorada de vivir
te arrastra alejandra no lo niegues

hoy te miraste en el espejo
y te fuiste triste estabas sola
la luz rugia el aire cantaba
pero tu amado no volvió

evitarás mensajes sonreirás
tremolarás tus manos así volvera
tu amado tan amado

oyes la demente sirena que lo robó
el barco con barbas de espuma
donde mrueron las risas
recuerdas el abrazo
oh nada de angustias
ríe en el pañuelo llora a carcajadas
pero cierra las puertas de tu rostro
para que no digan luego
que aquella mujer enamorada fuiste tú

te remuerden los dias
te culpan las noches
te duele la vida de tanto tanto
desesperada, ¿adónde vas ?
desesperada ¡nadamás!

dimecres, 1 de setembre de 2010

YO SOY

mis alas ?
dos pétalos podridos

mi razón ?
copitas de vino agrio


mi vida ?
vacio bien pensado

mi cuerpo ?
un tajo en la silla

mi vaivén ?
un gong infantil

mi rostro ?
un cero disimulado

mis ojos ?
ah ! trozos de infinito



Alejandra Pizarnik