divendres, 29 de juny del 2012

POEMA PASIONAL TRILINGUE nº 1

pauvilaltapermisan. poema i pintura



Teus olhos
( correntes de vidro que me atam  )
Bocas molhadas
( Vermelho sangue, vermelho boca )
A quem vendí a minha alma ?


Lanzas!
( tus susurros son lanzas que me atormentan )
Te ofrezco mi cuerpo
( Diosa por nacer )
Yo soy idolatra por amor

Els ulls clucs 
( els llavis tendres )
Et vull besar
( Jo )
Enfonsar els dits en els teu cabells
( fent cargols )

Humedecer
(o teu corpo )
Com minha lingua
(quero-te para ser teu )

                                                             PauVilaltaPermisan

Subimos al coche...


pauVilalta

Subimos al coche
de noche
llenos de música
y
alcohol 
y
encarámos el viaje 
hacia 
el 
SUR
Eso fue antes 
de que inventaran 
el 
CANSANCIO

La luna atlántica
brillaba sobre el mar
¿O era la carretera ?





Pau Vilalta

dimecres, 27 de juny del 2012

FA MIL ANYS QUE SOM ACÍ / MILLE ANNI CHE STO QUI (*)

S'ha de dir i s'ha de saber
que hi ha una epidèmia en
pudridora
per Espanya,
que recórrer tot l'arc mediterrà,
una pesta insidiosa fètida
penetrant i constant
carregada d'odi ètnic i cultural a tot allò que des
til-li algun accent català i va de
Gandia al Voló
de Maó a l'Aragó travessant camps de roselles i oliveres,pobles i ciutats d'atzaar i mandarines i taronges,
llimoneres i ametllers, camps  sembrats i heres
com zitzània d'odi racial que tot ho em
metzina
però
A tot
es
ell
es
a
tot
es
aquest
es ratzies
i
racundes i
racistes dels nous temps se'ls hi ha de dir com deia Mariolina (*)

que fa mil anys que som ací
i aqui hi serem per mil anys més

per tot
es ell
es 
aquest poema 
                       i aquesta olivera  
                      de la nostra      h
                      era                    i
d'en salvador espriu
que diu
                           així



La pell de brau


III.


La pell
fa de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l'ultim guany
del repòs.
Sepharad
i la mort,
cavall flac,
cavall foll :
tot sovint
no destries
llur nom
en el somni
del temps
dolorós.









Adg





al país que m'ha vist néixer i créixer



i
el
es
meu
es
fill
es
amb 
l'amor 

el
res
pecta
que em
                                                                mereix
                                                               la terra i la
                                                               cultura
                                                               d'avies i
                                                               mares, 
                                                               avis i pares

dilluns, 25 de juny del 2012

M'ADORMIRIA...




M'adormiria 
en la teva pau que no és tranquil.la
Que és de lluita per ser qui ets Que no és repòs  
Que es reforça per  ser 
com  ets





                                                               
diver 
sos 
ver 
sos 
dis
per 
sos 
d'a
mor 
a

nims



*
                         
arnaudeguerau

*

                             
foto
t
a
a la
roca


Bittori Larraza








divendres, 22 de juny del 2012

em re/cloc

Crec que aquests dies de vides 
tardorals m'he despuat massa sovint  i 
n'estic fart ! 
M'he exprimit i he desfullat 
amb massa intensitat tot el que puc i l'art 
que jo -no-tinc ! 
I he perdut en cada una de les ventades 
en aquest malait vent que se m'ha endut
mils de fullams i eixams que s'han alçat i m'han picat ! 

Caragolins de mar i cavallets de sal, 
giravoltant per el voltant i voleiant
el meu cap, cervell
s i pansit
s, ben
arrau
lit
s sense 
el teu
llit
s               ( com era abans )
Atur
dit
sense 
el teus 
dit
s

Per
tan
me'n vaig i us dic 
adéu
si
au

Crec que em 
re
 cloc.
          .
              .
                   .


                                                         

                                               tot d'un cop

                                                    



                                                  
                                                 aDg
                                                2012

*

foto

natashaGudemanne

dimecres, 20 de juny del 2012

Revisitant Brideshead Revisited



'
  - exactament l'indret a propòsit per enterrar-hi un tupí d'or 
- digué Sebastian -. 
M'agradaria enterrar quelcom de preciós en cada un dels llocs on he estat feliç,
i més tard, quan sigui vell, 
lleig i dissortat, tornar-hi, 
desenterar-ho, 
i recordar  


'








Quan de temps creieu que tardarem en envellir. 
Vull dir, molt abans que el nostre cos ens digui prou ! 

Quan ja cap pessigolleig no et fagi un tremoló, 
ni uns dits confusos i  atordits però atrevits, ens cerquin fins demà,

i com una primera vegada, el formigueig 
d'una filera a l'era, es clogui sempre en besada.

Quan temps creus amor, que ens va caldre per adormir 
el nostre instint més animal , i seguir vivint ?

Quan de temps ens cal amor per a fer- nos mal ? 
I anar morint a cada instant cap a la platja  aquella 


en que ens  vàrem vessar arran de mar  .







aDg

dosmil
dotze

vol ser humil
ment i, a l'estil d'Auden
un sentit record per a
l'Emiliteixidor

dimarts, 19 de juny del 2012

..EN NU E GATS...



T'has en
nuegat en-
nuegant el meu legat blanc ? T'has 
empassat la vida i en ella t'hi has es endut el meu re-
cord i així amor tu creus que jo sóc més 
tu i tu més 
jo?









després si passegem 
per el passeig aquell davant  de la mar calma 
del nostre maig furiós i ens mirem i ens abracem i ens estimem i 
ens besem, sabent però que jamai  serem 
altre cop com anit 
l'un l'altre







Sitges
maig del 1983
el dia i les hores
AdG

dilluns, 18 de juny del 2012

JULIOL































I
a l'en
demà
languides tardes
d'estiu
esperant l'i
nesperat
legat
legat
per tu
llegint
evelynwaugh
al calurós apartament
que tens damunt
el valira 
i
pot
ser
baixaré
el bar del costat
a fer un cafè 
- vull dir
un conyac -
i suaré com
suen 
uns ciclistes suïcides
pujant i baixant
el tourmalet
Diuen 
que es fan un tour.
Quin descans
veure'ls
córrer i re
córrer
frança
rutes estiuenques sota els pollancres
dia rera
dia
d'aquest juliol
enamorat
veient re
córrer els camps
com qui re
córrer el temps
Quin buit
més ex
traordinari
que hi duc
al cap
perdent
absurdament el temps
sense cap més desig
que veure't
aparèixer
feta un figurí
amb aquell
uniforme
blaumarí
Sense 
cap més
compromís
que pujar a dalt i
fer l'amor i
de tan en 
tan follar
Satisfacció 
és tot
el que sento jo
de tanta
buidor com tinc
mentre t'es
pero           - i des
espero - sentint
el disc del rod
que vàrem comprar 
els dos a
sitges des
prés d'un
fogot.


Rellegint
el retorn
a bridshead
em sento tornant a
un agost on no hi vull
arribar i m'hi
veig abocat


però tu 
tu no m'hi
deixaràs 'nar


oi ?






aquesta nit sortirem i ens drogarem de nou ? ens banyarem amb l'escuma més amunt fins
ofegar tots el snostres sentits ? Baixarem a santjulià a menjar dos super hamburgueses ?




i
quan arribis
voldria
poder
dir-
te :
ni
tan
sols
he
pensat 
en 
tu


turururú




del llibre
'Dedicatòries'
AdG




























fotos de LarryClarck
( extretes de la xarxa )

divendres, 8 de juny del 2012

de Portvendres a Banyuls

de la Marenda




                                                                       



Vorejant la Marenda Vinyes verdes vora el mar Com un conte figurat Quan ens fèiem a la mar  Cada divendres de Banyuls fins a Portvendres Dies i nits encerclats de llum i sol Dels fars de sal i aigua d'escata blanca Entonyinats en camarots atrotinats Quan tornàvem cap a terra ja pensàvem en gastar tots els sous que havíem tocat I a' Perpigan la catalan 'ens els patejàvem Vull dir gastàvem En algun bar de mala mort  pels voltants del Castellet o el Barcarés Tan és ! I un dels dos pescadors que compartíem ració  llitera i camarot aviat ja s'havia enamorat d'una jove magrebí Petie fillette algerienne que llogava el seu cos a disset francs la sessió No sé si antics o dels més nous I l'altre pescador que figurem que era jo Li feia l'ullet a la filla del patró I diguem que era gitana bruna i ufanosa i molt orgullosa de qui era i de com era la seva pell i la seva raça i tan ella com la seva mare i el seu pare Que també era gità Es clar ! em parlaven  en català bé un romanç molt especial i col.loquial Un patois local de Perpinyà Tan la filla com la mare com el pare i tots els seus compares dels voltants tots a una i cantant garrotines rossellonines i tan se val ! I ell el jove enamorat que era jo per suposat ! Allà s'hi hagués quedat embarrancat Ben instal.lat Dies i dies fent olor a teranyina de sardina per la nit Al primer crit anem al llit ! Hauria dit I al cap vespre del Capcir a fer algunes birres per Portvendres tots el divendres Vull dir unes bières i de nit al meu cau Al redós d'aquell cos tant fermós D'oliva negre i raïm i pebre roig en el seu sexe  i nexe inclós d'olor a mandarina i aroma a cal-roig dins el seu ventre de Portvendres. Però ai las! ja veuràs Com tots dos vàrem haver de marxar Precipitats quan l'amic i protector d'aquella nena  en qüestió I el pare i senyor patró de la princesa gitana Ens van voler fer saber a tots dos a un i l'altre que aquest no era el nostre lloc ni la nostra qüestió Fugint fugint amb l'últim sou darrera el sol Vinyes  verdes vora el mar anàvem cantant deixant Portvendres de bon de veres I veient  tota la marenda des del darrera de la banyola que ens duria de Banyuls a la frontera recorríem i corríem la carretera fins al Voló Volant volant d'allà cap a la frontera L'amic i company que és deia Ahmed Em va dir, Apa adéu arnaUalbert deia Mohamed o era aquell Rashid a que vaig deixar tirat com un m,al parit en un peatge de Besierès ? Ai, bès ! I  l'Aranu on és ? Va dir l'Albert Jo no sé ara mateix si tot això que us he contat és cert o és incert  Si és realitat o inventat Veritat o imaginat Però ben bé del cert Vos he de dir que no vos he enganyat ni Vos he mentit Perquè tot el que he escrit 
                                                                          Escrit està i així per sempre 
                                                                                                                                  més en restarà.......



dibuix
tunyinaires a la Marenda


les cançons d'amor de quan érem...

El Voló del Rosselló
Golf de Lleó
Mar Mediterrània





dijous, 7 de juny del 2012

més enllà de la nit



Al delà de la nuèch



Voyager, c'est bien utile, ça fait travailler l'magination
Tout le reste n'est que déceptions et fatigues. Notre voyages à
nous est entièrment imaginaire. Voilà sa force.


  Il va de la vie à la mort. Hommes, bêtes, villes et choses, 

tout est imaginé. C'est un roman,  rien qu'une hiswtoire fictive.
Littré le dit, qui ne se trompe jamais.


  Et puis d'abord tout le monde peut en faire autant. Il suffit

de fermer les yeux.


   C'est de l'autre coté de la vie




Voyage au bout de la nuit

Louis-Ferdinand Céline






                                                                                               (1)



les cançons d'amor de quan érem.....


                             las cançons d'amor de quand èrem ....






I.


més enllà  de la nit

                                               
fent dit
de nit
de
re
torn a casa
pels camins
del país
que no ha existit
Com
                                                     un
a
pàtrida
més
oriental
que
oc                                                  ac
cidental
més
llatí que
meridional
més
ibèric que
magrebí
Cercant
en mi
i
de mi  i
per ací
la via recta
Seguint
la via làctia
La via
més recta
 -
vull dir
la via
que
em duria
per fi i
en fi        ( i
qui sap si )
                  mai i
per sempre més
 -
de
re
torn
a ca
meva
Al país
que ja
no                     hi
és
    Seguint
doncs
el recta
camí
cap
el país que
mai
                          més
                          no
serà

 I
se'm
farà de
dia
veient
les dones
rera
els matolls
molls
d'humitat
de
rosa
         da
         di
fosa
i
vagina
          rosa i
closa          i
dits
humits
de
la
nit
Esperant
pobres
           i
al
des
cobert -
intempèrie
lunar  -
Dones
soles
i
a
soles
però
            re
closes
en
una nit
es
tel.lar
Dis
postes
totes
a
fer
postes
a
bon preu
a
preu
fet
a
preu
dret i
i sen
se
drets
a
fer algun
                  que altre
servei
de
nit
amaga
des
i sen
se llit
per la banlieu
d
'aix en
provrence'
com
en diuen
per
ací
a la vella
capital
del país virtual
A
prop de marselha
la bella
dona
que
s'es
campa
Sibil·lina i
singular
com
a
serp aduladora
clar/ a
i
vident
nítit re
flex
en
mirall
                               ada
blau
i cel marí purpurina
de
matí
Ciutat
no
papal
Realitat
de sal
i mar
mediterrà
que
cou i
atrau i
em
fa crida
I jo
sé ben

que no hi
seré allà al
damunt d'algun vaixell
baldejant al port vell
I sé
que no ho faré
Que ja
mai
més
no hi aniré Que ja
mai arribaré ni em passejaré per la cannebière
amb els amics i amigues que hauré fet a la citée
Oh
camins de frança
cercant
com fa cent anys
en
frederic
mistral i
la belha mireia
de
qui ja ningú
no
en sap
ningú
en coneix
res
d'ella
ni d'ell
per aquests vorals
On ets ?
On són ?
camins
del llengua
d'
oc
que vol dir
si
el país
que ja no hi és i
qui sap si
mai
no
ha
és
tat
(
o
ja
mai
no
serà
)
Qui sap
on te'n vas anar
azalaís
de porcaraigues
que se'n ha fet del teu país
de tot aquest país tant pla?
El riu se la menjat ?
on et vas en
dur
el teu
vell cant
i
el dur
mistral se'ls va en
dur més enllà
del pla fent voleiar mar enllà
més enllà del golf ...  i la mireia
violada pels francs On són
On és la comtessa i  alamanda i isabela  i garsenda i alais i
castellosa totes les dones trobaritz i alamuts i iseut i maria i
tibors  i els mars d'amors
o mals d'amors  oh jocelyne oh
marifrance quan temps perdut
que he perdut quan m'he perdut i
estic perdut per el país des
conegut de la tibors
de bells amors de vells amors  I
tu no hi ets tampoc


                            Bels dous amics, ben vos puosc en ver dir/

                            qe anc no fo q'e  estes ses desir/por vos connuc ni.us 
                            pris per fin amant/ni anc no fou q'eunom agues talan /
                            bel douz amics, q'eu soven no us veses /ni anc no fo       
                            sasons  qe m'en pentis;/ ni anc no fo , si vos n'anes                        
                            iratz,/q'e agues joí, tor qe fosetz tornatz;/ni anc...




                                                                           (2)



Ara re
cordo tam

aquell
bell cant
espiritual
tant i
tant
com
batent
que feia així
cincents n'eren a montsegur
Ara duc però tan
sols al pantaló
al damunt no
més dis
set francs a la butxaca
del darrera i
una foto
teva
Des de toulon fins a besierés
m'he vist empés
cercant un bès
que no he trobat
Que no hi és

I
em sento
orfe i
sol
ben
sol
pels voltants
de negre nit
entre grumolls d'ombres
d'homes i dones i
algun parell d'arreplegats
com jo Esperant
qualcú
de bona voluntat
que en plena nit
ens dugui a algun
lloc En una llar
provençal i
fer una raglette
menjar de gruyère fos i
vi escumós
Cerco la casa
de la bacanal
pels voltants
d'Aís Tot
es perdut
els meus desitjos
més es
cumosos i
eferbecents
en aquells somnis
inicials
d'aquests
viatge
inciàtic
de fer i
re
fer
una vida nova
La vida i ser un estrany
en mi per jo i per tu
Vull dir fugir
com sempre he fet
al meu destí
Però ni tan
sols ha estat així
i heu
me
a

en un país veí
Sol en la nit
auboutdelanuit
Ara ja torno
sense
haver fet cap
liaisons ni dona ni d'home
ni bona ni dangerosa
Amors perduts
que havia sommiat
tan reals
ara i
ahir
amb una hungaresa o polonesa amant de chopin
o berliotz o grups de roc afins a solidarnosc
travessant el mur d'acer o l'almbrada de fil
ferro o una francesa que fos gitana
romaní i catalana i anés en una caravana
com en un circ
amb               volant
vull dir
ambvulant
cuidant cavalls salvatges acompanyada de sa mare i el seu company
que era un barbut eremita semblant al moustaki
Tan és !
Ara
re
culo
torno en
rera
com sempre
sense haver
ho
a
conseguit
no
més i
tan
sols
havent
deixat un cotxe es
tampat
en pi
avet
d'alta
muntanya d'una carretera secundària
de l'alta provença
Ja ho val animal !
I tinc por de tenir por
Uns fars estranys
de color groc que van passant / passant sospirs de soledat /olor a pneumàtic cremat i
van aturant
se
xisclant / les faldilles curtes ensenyant les natges blanques quan s'ajupen
per
mirar dins les vuatures
el futur
client
amorós
delerós
de
satisfer
desitjos
sexuals
                                            no
correspostos
siusplau/sidplais ?
Al meu davant
buscant con
fort Que
fort !
Buscant
plaer sen
se es
forç
però
amb diner
-
en diuen
francs
d'aquell paper
tan arrugat !-  I
s'ha aturat i m'han en
lluernat amb els fars grocs
a
francesats
Un cotxe que no és ni un citroën
ni un renault sembla
un peageot
Un home prim i
petitó i
amb un moustache
que déu ni dó !
Em fa pujar al davant
i jo sec al seu costat
estic salvat !-
 penso jo -
de la maldat
d'aquesta nit
irreverent i tant   i tant                  in
solidària              i
                          solitària
on jo m'hi he perdut                   en el país que ja no hi és 
                                                o
                                                en el país que mai no ha estat





I
la nit va anar molt més enllà de la nit / efluvis de formatge i amanida niçoise/a
graïdes converses i adulacions/lluisllachs i maradones i el campneuve/la política i
la revolució/l'europe i l'espagne qui arrive/els socialistes i felipéegonsalés/beure
vi i beurre/veure unes pel.licules de films francesos i un llit on dos homes/deffonce
/defoncéedefoncéeet/ on baise ?J'ai seulment un lit/je veu dormir i la mà/lamà/lamà
llafiscosa els genitals/nopotsernopotsernopotser /je suis desolée/pobrehome! tenint
que cercar jovenets per la carretera i d'amagat /dobles vides a la frança de provincies
i jo perdut d'esquenes al seu mustatxo/jai m'endorj'aim'en vais j'ai m'en vais i em
vaig adormir com un anyell de tot l'alcohol que havia ingerit...i a l'endemà en el dia
clar automal/ em vaig deixar tirada a terra /n'estic segur / de segur !/ la teva foto
en aquella casa /sola/tu tota sola/en aquell pis de gres immaculat/Anàvem corrents 
per l'auto-route i tots dos callats i jo pensant/Oh mon dieu la teva foto/quan l'home 
aquest del bigotet la vegi...

l'estriparà ?


...em va deixar en un voral d'una cruïlla /quan va engegar em vaig adonar/ que si hagués 

accedit/si hagués cedit i m'hagués deixat anar/m'hagués deixat dur molt més enllà/molt
més enllà de la nit ara tindria molt més que només aquests únics / mísers disset francs
que hi duc a la butxaca/a mil milles nàutiques o terrestres de 


cameva











Ara el temps fred ha vingut
amb el gel i fang i nevada
i l'estol d'ocells és mut
que cap no fa la cantada,
i els brancs són secs al tancat,
fulles flors, s'han envolat,
i el rossinyol no s'hi avida
tant que al maig a l'alba em crida.





Azalaís de Porcairagues
(*)



Montsegur de Claudi Martí
:

v-XglmDtcJo






                                                                                  (1)fotos extretes de la xarxa, Tamaral Standret

                                                                                  (2) Jodi Rogec



                                                                                    (*) Traducció de l'occità extreta del llibre

                                                                                              Les Trobairitz, poetes occitanes del S.XII
                                                                                          de Magda Bogin